Nou subsidi,noves mentides

Nou subsidi... noves mentides.* *Continuem pagant els i les de sempre.* Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat perl’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans,i malgrat l’apariència “progressista” que inicialment podia tenir lamesura dels “420€”, una vegada comprovats els primers efectes realsi condicions per demanar-la, a peu de carrer, i a les cues de lesoficines dels respectius serveis d’ocupació autonòmics, no podemsinó valorar de forma negativa aquesta mesura, tant en la sevaforma, per oportunista, mentidera i miserable (amb la necessitat jade supervivència per dotzenes de milers de persones treballadoresdel sud dels Països Catalans), així com en els seus continguts icondicions, que només fan que posar pedaços, en una situació quereclama mesures molt més urgents i “radicals”... és a dir, justes. Aquesta ampliació de la protecció social a les persones aturades,aprovada pel govern espanyol del PsoE el passat 13 d’agost,mitjançant Reial Decret, tot i ésser una mesura necessària iurgentíssima per a reforçar la protecció social de les persones quees troben en situació d'atur i han esgotat les prestacions isubsidis, sense haver pogut accedir a un nou lloc de treball, no ésres més que una nova mentida d’aquest govern antisocial, contra laclasse treballadora. Així mateix, des de la COS, valorem igualment de forma negatival’actitud dels sindicats grocs espanyols CCOO i UGT, que tot i ésser“crítics”, en cap moment arriben a plantejar cap mesura de respostai pressió per assolir les condicions i les prestacions que realmentnecessiten les persones treballadores en situació d’atur. Encaramés, trobem lamentable les excuses emprades per CCOO en acusar laCEOE d’aquest nou “fracàs”, per no haver “facilitat” el pacte del“diàleg social”, tot i dient que si així s’hagués pactat, lescondicions haurien estat força millors... Com si la nova reformalaboral que ja tenen enllestida CCOO, UGT, CEOE i PsoE, signifiquèscap millora pels drets de les persones treballadores, i com sirealment CCOO (o la UGT), haguessin fet alguna altra cosa que trairla nostra classe en els darrers 30 anys. En què consisteix realment aquest “nou” subsidi? Segons l’escasíssima informació oficial publicada, el ProgramaTemporal de Protecció per Atur i Inserció, aprovat al consellespanyol de ministres del passat 13 d’agost, en forma de reialdecret (tot açò en teoria): - facilitarà una cobertura equivalent al 80% de l'IndicadorPúblic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), és a dir, 420€/mes,disposant de dos mesos per a sol·licitar-la; - pal·liarà la situació econòmica d'aproximadament de340.000 persones aturades al conjunt de l’estat espanyol, que alfinalitzar els seus períodes de prestació contributiva o subsidi nopuguin accedir a altra prestació, així com a millorar les sevesexpectatives laborals. Sota quines condicions?: - tenir rendes inferiors al 75% del SMI (Salari MínimInterprofessional, 624€/mes en 2009); - subscriure un compromís de participació en itinerarisactius d'inserció (cursos, etc); - la seva percepció serà incompatible amb altres rendesconcedides per les diferents Administracions Públiques; - ésser menor de 65 anys; - haver esgotat la prestació per atur de nivell contributiudes del dia 1 d'agost de 2009 i els 180 dies naturals següents aaquesta data i no tinguin dret al subsidi; - estar inscrit com demandant d'ocupació; - la sol·licitud haurà de presentar-se dintre dels seixantadies següents a l'esgotament de la prestació o el subsidi per atur; - serà vigent mentre les xifres percentuals de l’atur alconjunt de l’estat espanyol es mantinguin per sobre del 17%. Però, realment què volen dir i què impliquen els punts anteriors?: - no tenir rendes superiors al 75% de l’SMI: Quines rendes? Comptabilitzades individualment, o per “unitat familiar”?: o Malgrat no dir-ho, i malgrat l’absoluta manca d’informació que encara impera a les oficines dels Serveis d’Ocupació, s’està aplicant per “unitat familiar”; o això implica que, per exemple, si hom viu amb una persona que reb una pensió (viudetat, dependència, etc.), subsidi, etc., que sigui superior al 75% de l’SMI (és a dir, cobrar una misèria de 468€/mes o més), no podrà rebre eixa prestació. - En alguns mitjans d’informació ja s’ha començat a reconéixer que així, totes les persones que s’apuntin a aquests cursets, deixaran d’estar de forma efectiva a les estadístiques oficials d’atur, amb la qual cosa, les xifres “milloraran”, i el govern es posarà altra medalla, amb noves mentides. - Com ja hem dit abans, si es perceb per exemple un subsidi per incapacitat laboral parcial, incapacitat que no impediria poder realitzar determinades tasques, ja no es podria rebre eixe subsidi. - Què passarà llavors amb les dotzenes de milers de persones, arreu dels Països Catalans, que ja no percebien cap subsidi ni prestació abans de l’1 d’agost? Que continuaran sense rebre res de res. - Què passarà si una vegada hagin passat els 180 dies natural (6 mesos, és a dir, la misèria de 2520€ en total), no hem trobat feina? Ens quedarem igual que ja hi érem. - Què passarà si al conjunt de l’estat baixa l’atur del 17%, però en determinats territoris no ho fa? - I malgrat que baixi del 17% a tot arreu, què passarà amb les persones que continuïn sense feina, ni prestacions, ni subsidis, ni cap possible ingrès? - Per últim, malgrat els intents del govern espanyol per “solucionar” aquest nou merder que han creat, res no apunta a cap solució efectiva; i la teòrica pujada d’impostos a les rendes més “elevades” quedarà en res efectiu... o com a molt, no tocarà les veritables rendes altes, ja que són les que els mantenen al poder. Ara bé, com ens afecta realment a les persones treballadores alsPaïsos Catalans al sud de l’Albera? L’actual crisi econòmica ha significat la destrucció de centenars demilers de llocs de treball arreu dels Països Catalans, i moltespecialment al sud de l’Albera. En paral·lel, s’ha generat un estatde precarització accelerada dels pocs llocs de treball que s’hangenerat, ha augmentat el treball en negre, i les condicionssalarials i de poder adquisitiu han empitjorat (tot i la “baixada”de l’IPC), això ja no ho pot negar ningú. Ja no es pot negar tampoc que les xifres d’atur, de nombre d’EROs ide destrucció de llocs de treball “estable”, és major al nostre paísque a la resta de l’estat espanyol. Segons les dades oficials de l’/Instituto Nacional de Estadística/(dades del govern espanyol que no inclouen les dotzenes de milers depersones aturades que es troben fent cursos d’inserció laboral,etc.), el passat juliol hi havia al conjunt de l’estat espanyol mésde 3.544.000 persones aturades, de les quals, oficialment, més de995.000 es troben entre la CAC, la CAV i la CAIB, és a dir, més del28% del total estatal. Ara bé, i malgrat que en dades absolutes anivell estatal, les xifres de l’atur han disminuit, a casa nostra,han augmentat, tot i estar en temporada alta d’estiu, etc. A més, i pel que fa al nivell de cobertura per desocupació, a la CAChi ha més de 100.893 persones aturades que no perceben cap tipus deprestació i/o subsidi, és a dir, més del 20% del total de persones al’atur, i això segons les xifres oficials. Pel que fa a la CAIB,estaríem parlant de més de 13.000, les persones sense cap tipus desubsidi, i de més de 130.000 a la CAV. En total, icomptabilitzant-ho molt a la baixa, un mínim de 250.000 personessense rebre cap subsidi per desocupació al sud de l’Albera (lesxifres reals d’atur són superiors al milió i mig d’aturats, més demig milió dels quals no reben cap prestació, ni subsidi...aproximant les dades parcials que es tenen de les dades dels serveisd’ocupació, de les persones que estan fent cursos, i que per tant noentren a les estadístiques d’atur, etc.). Quan la dotació total del’”ajuda” del govern només està dirigida a 340.000 persones alconjunt de l’estat espanyol!! I tot i sense aturar-nos a parlar de la quantia de “l’ajuda”, quedonat el nivell de preus a casa nostra, no poden resultar més que unpedaç i almoina temporal, però que dissortadament res va asolucionar, més enllà de tapar unes quantes boques afamades. Otambé, per exemple, que en 6 mesos només es pot provocar un augmentde les “presses” per trobar feina, al cost que sigui, augmentant laprecarietat i la insolidaritat, i empitjorant el conjunt de lescondicions salarials i laborals al nostre país... política quevindrà reblada i legitimada amb la propera reforma laboral (que jatenen enllestida el PsoE, CCOO, UGT i la CEOE, només a l’espera delmoment idoni per signar-la i fer-la pública) Bateria de mesures realment necessàries en la situació actual, i futura: Des de la COS entenem, tal i com vam començar a desenvoluparmitjançant el document de treball presentat fa uns mesos “Per unalluita específica contra l’atur”, que calia començar a projectar anivell social un programa de mesures urgents per fer front a lacrisi, a l’atur i a la precarietat terribles que ens colpegen a lespersones treballadores arreu dels Països Catalans. Per tot plegat, i entre d’altres mesures que caldria anar fixant deforma col·lectiva entre totes les organitzacions i col·lectius quelluitem cada dia per l’alliberament personal, social i nacional delnostre país, des de la COS proposem:
1. Retroactivitat de les mesures i subsidis d’ajuda, és a dir,qualsevol persona treballadora haurà de poder accedir a ellsindependentment del moment en aque s’hagi quedat sense feina.
2. Subsidi d’atur indefinit, per totes les personestreballadores, independentment de la seva història laboral.
3. Dignificació de les pensions i rendes, especialment per lespersones treballadores jubilades, les de viduetat i moltespecialment les dedicades a les persones dependents.
4. Les quanties d’aquests subsidis s’han de fer en base a l’IPCreal de cadascuna de les comarques del nostre país, i no en base aquantitas fixades per l’estat en base a les rendes mínimes.
5. S’ha d’ampliar i reforçar la xarxa pública d’assitència iprotecció social, mitjançant la creació de noves escoles (des dels 0anys fins a les persones jubilades), xarxa ampliada de transportpúblic, ampliació i millora dels serveis sanitaris públics, delsserveis assistencials a les persones depenents i les seves famílies,etc., i tot plegat comptant amb les ampliacions de plantilla quesiguin necessàries.
6. Disposició, per part dels municipis i de les associacions socialment útils, de totes les persones amb dret a subsidi indefinit per realitzar treballs necessaris durant les hores de la jornada laboral i en la mateixa localització de residència. 7. Reducció de la jornada laboral, començant amb jornades obligatòries màximes de 35 hores setmanals sense rebaixa salarial.
8. Fixació del Salari Mínim Interprofessional en 1200€ mensuals, per poder començar així a recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers 20 anys.
9. Creació d’un impost directe sobre el benefici de les empreses i sobre les rendes més elevades, per permetre el finançament d’aquestes mesures i l’allargament del subsidi d’atur. Així com la recuperació de l’impost sobre les herències.
10. Establiment d’un carnet acreditatiu per als joves treballadors en atur que no cobrin subsidi ni tinguin cap ingrés, que els doni automàticament dret a l’exempció en els impostos directes de tot tipus, accés a la seguretat social i a la gratuïtat dels transports públics, dels espectacles i manifestacions culturals, de l’atenció mèdica i hospitalària, dels medicaments, dels serveis de menjador i transport escolar de les escoles públiques. Tot això gestionat des dels municipis i garantit pels “governs autonòmics” corresponents.
11. Equiparació del joves que han acabat els estudis i que estan en edat de treballar amb la categoria d’aturat amb dret a subsidi.

València – Barcelona – Països Catalans, 20 d’agost de 2009
*Coordinadora Obrera Sindical – COS*
*Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans*