Grups pro amnistia havien convocat un acte en un poble fictici d'una sèrie de televisió
Com explicava dissabte VilaWeb, els grups pro amnistia bascos van enganyar Dignidad y Justicia convocant una manifestació en favor dels presos bascos a Arralde, poble fictici de la sèrie televisiva 'Goenkale'. L'associació, sense adonar-se que la convocatòria era de per riure, va demanar que es prohibís l'acte. Però el diari ABC no solament s'ho va creure sinó que l'endemà mateix va publicar una crònica d'una manifestació que no s'havia fet.
En un article en què subratlla que el jutge Garzón va permetre dos homenatges als presos d'ETA, hi diu: 'El jutge també va autoritzar un altre homenatge que va fer-se al municipi guipuscoà d'Arralde i que va consistir en un dinar i en una manifestació de suport als presos d'ETA. Les forces de seguretat van dir que no tenien més informació d'aquesta convocatòria que la que havien trobat a la web Askatu.org [...]. Les dues autoritzacions (la d'Alsasua i la d'Arralde) han tingut el vist-i-plau de la fiscalia.' Però per molt que digui l'article, el fet és que no hi va haver cap acte a Arralde, perquè aquesta població és imaginària.
La campanya dels grups pro amnistia tenia el propòsit de criticar la política del nou govern basc de fer retirar qualsevol cartell o fotografia relacionats amb presos, però també ha acabat posant en evidència algun mitjà de comunicació.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3634208
Del diari ABC,22/9/09
"El juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón ha autorizado una jornada de apoyo a los presos de Ekin, cuya condena ha sido ratificada por el Tribunal Supremo por delitos de integración y colaboración con ETA, que se celebrará hoy en las Campas de San Pedro, situado entre las localidades navarras de Alsasua y Urdiain.
Fuentes jurídicas señalaron a ABC que el magistrado ha permitido la celebración de este acto porque, a diferencia de lo que sostenía la asociación Dignidad y Justicia en su solicitud de prohibición, no consta que la «asamblea de electos» de Batasuna, la ilegal Udalbiltza Kursaal, esté detrás de esta convocatoria. Así se asegura en los informes remitidos al juzgado por la Guardia Civil y la Policía Nacional, en los que las mismas fuentes señalan que, si bien consta que el anuncio de esta jornada corrió a cargo de la portavoz e imputada en la causa de Udalbiltza Maribi Ugarteburu, eso no permite la participación de la ilegalizada Batasuna en el mismo.
No obstante, Garzón ha ordenado a la Policía y a la Guardia Civil que adopten las medidas necesarias para evitar e investigar la posible comisión de hechos delictivos en el transcurso de esta jornada de apoyo a los presos etarras.
Otro homenaje en Arralde
Por otra parte, el juez también autorizó otro homenaje que se celebró ayer en la localidad guipuzcoana de Arralde y que consistió en una comida y en una manifestación de apoyo a los presos de ETA. Las Fuerzas de Seguridad informaron con la urgencia que se les requirió de que no disponían de más información sobre esta convocatoria que la derivada de la página «www.askatu.org», web, recuerda Dignidad y Justicia, de la ilegal Askatasuna. También en esta ocasión, el magistrado ordena que se adopten las medidas necesarias para evitar la posible comisión de delitos de enaltecimiento del terrorismo. Ambas autorizaciones -la de Alsasua y la de Arralde- han contado con el visto bueno de la Fiscalía.
N.Villanueva,Madrid
Increïble, però cert.Espanya...
martes, 22 de septiembre de 2009
jueves, 17 de septiembre de 2009
(ELX) JUDICI A UN MILITANT D'ENDAVANT-OSAN PER INJÚRIES A LA CORONA
Els fets dels quals s'acusa a aquest veí d’Alacant, es remunten al 6 desembre de 2007, en els actes de la 3a Botifarrada contra la constitució espanyola que es celebrava a Elx. Mentre es desenvolupava el dinar popular a la plaça major del Raval, aparegueren dos unitats de la policia local, que després d'identificar-lo, fotografiaren les pancartes que hi havia (concretament alguna amb el lema “A Elx també cremem la monarquia”, en solidaritat amb les diverses encausades a Girona per cremar fotos dels reis espanyols) i s'emportaren un cartell amb la llegenda “Les catalanes no tenim rei! Independència!”.
Cal recordar que l'Ajuntament d'Elx, en aquell moment governat per una coalició entre el Psoe i Esquerra Unida-Bloc, prohibí la convocatòria. No obstant, aquesta fou legalitzada mitjaçant la comunicació a la subdelegació del govern espanyol a Alacant.
El procés judicial, que finalitza amb aquest judici, s’incià amb la denúncia de la policia local, a la qual seguí la declaració com a imputat del militant indepentista. Posterioment les actuacions foren remeses a l’Audiència nacional espanyola, órgan compentent en els casos d’injúries a la corona, la qual ha tornat les actuacions al Jutjat d’Instrucció número 2 d’Elx, després de considerar que els fets no constitueixen cap delicte contra la corona. Finalment el jutjat d’Elx, ha passat els fets a falta, assenyalant el judici pel proper 30 de setembre.
Des d'Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'esquerra independentista i Endavant-OSAN denunciem la persecució política que els processos d'injúries contra la corona han suposat per molts militants de l'esquerra independentista, arribant a ser encausats, com en aquests cas, per l'existència d'un cartell o una pancarta contrària a la institució monàrquica espanyola. L’únic objectiu d’aquests processos ha estat criminalitzar les mostres públiques de rebuig al reis espanyols i el qüestionament de la legitimitat d’una institució hereva directa del dictador feixista Francisco Franco. Constatem, però, que no ho han aconseguit: des que s’inicià la caçera de militants independentistes per injúries a la corona, arreu dels Països Catalans s’han multiplicat tant les mostres de rebuig a la institució monàrquica com la solidaria amb les encausades.
Denunciem, també, la responsabilitat que en d’aquest procés té l’Ajuntament d’Elx, i la persecució a que són sotmesos els actes convocats per les organitzacions de l’esquerra independentista a aquesta vila. L’actuació del govern municipal en aquest cas, ha fet evident el tarannà antidemocràtic d’aquesta institució: primer intentant prohibint els actes de la 3a Botifarrada a la Constitució espanyols, i després, davant la impossibilitat d’impedir-los, optaren per fer ús de la repressió, ordenant a la policia local intervindre en uns actes que es desenvolupaven amb total normalitat. Ha estat la denúncia per injúries a la corona formulada per la policia local la que ha donat lloc a tot aquest procés judicial.
Finalment, també posem de rellevància , l’excés de cel de la justícia espanyola per “protegir” la institució monàrquica porta a l’absurd de què en un judici de faltes es pretenga jutjar un delicte d'injúries a la corona, més encara després que l’Audiència nacional espanyola haja determinat que els fets no són constitutius de cap delicte d’injúries a la corona. Considerem que la conseqüència hauria d’haver estat l’arxiu de les actuacions.
El proper 30 de setembre, a les 10:30h, davant dels Jutjats d’Elx, està prevista la celebració d’una concentració en solidaritat amb el militant encausat
Elx, 16 de setembre de 2009.
martes, 8 de septiembre de 2009
Esportistes cubans
Per Pascual Serrano.
Publicat al seu web i a Rebelión el 1 de setembre de 2009.
pascual_serranoEl passat 17 d'agost quatre esportistes cubans, aprofitant un viatge del seu equip nacional a les Canàries, van decidir no tornar al seu país i demanar asil polític a Espanya. Els mitjans solen prestar gran atenció a fets d'aquest tipus i destacar la legitimitat de la seva decisió. El que sembla oblidar és que ningú els persegueix a Cuba, que és el que justifica la figura de l'asil polític, han decidit quedar-se a Espanya perquè aquí guanyaran molt més diners que a l'illa, on l'esport no és professional i no se'ls paga a preus de "mercat internacional".
El diari El País del 30 d'agost recollia al que s'estava dedicant aquests dies a les Canàries algun d'ells: a fullejar un catàleg de televisions de plasma i telèfons d'última generació. No es tracta de discutir la licitud de la seva determinació, però de ben segur que hi ha al Tercer Món molts professionals-esportistes o no-que volguessin venir a Europa a guanyar més diners i ningú pensarà que procedeix considerar asilats polítics. És que quan s'acabi la temporada de verema es podran acollir a l'estatut de refugiats polítics tots els marroquins que hagin vingut a tallar raïm?
Davant dels "herois" mediàtics que abandonen Cuba, la premsa ridiculitza als esportistes que tornen. El diari canari La Província publicava el 19 d'agost sota el títol "Un tub d'escapament a l'equipatge" un humiliant reportatge sobre els productes que els membres de la delegació esportista cubana es portaven al seu país després de la seva estada a les Canàries. El periodista s'esplaia a explicar la pobresa i les necessitats dels cubans, però no se li acut pensar que si havien comprat tant a Espanya és perquè tenien diners per fer-ho. Si a més van poder emportar-se'l al seu país és que no existeix cap normativa cubana que ho impedeixi . Per tant, l'única raó perquè hagin de comprar a Espanya i no a Cuba objectes tan curiosos com un tub d'escapament per al seu automòbil és que o bé aquest producte no està a l'illa o es troba a un preu desorbitat, i totes dues coses només poden succeir per la qual cosa porta anys denunciant el govern cubà: el bloqueig nord-americà que sanciona qualsevol empresa del món que comerciï amb Cuba. Però aquest assumpte ni va ser citat en el reportatge del diari canari.
D'altra banda es critica que els esportistes que abandonen el país són repudiats pel govern de Cuba. Jo afegiria que també per la gran majoria de la societat cubana. És lògic que un petit país tinguin en gran consideració a l'esportista que no accepta ser subhastat al mercat de l'esport i renega de les grans sumes de diners que els ofereixen els països rics perquè prefereix quedar-se per competir sota els colors del seu país, aquell que l'ha entrenat i mimat perquè li representi internacionalment. És trist que això no sigui comprensible en la nostra mentalitat de mercat,. El 7 d'agost, en el programa esportiu El Larguero, de la Ser, van entrevistar a l'atleta cubà Dayron Robles, en aquests moments entrenant a Guadalajara. Al presentador no se li va ocórrer altra cosa que suggerir-li que es busqués una noia d'aquesta província i es Nacionalitzem espanyol. ¿L'hi suggeriran a tots els esportistes estrangers i no cubans que entrevisten? I si fos poc, continua el periodista preguntant per què admira Fidel Castro i si no té enveja d'altres esportistes pitjors que ell i que "no han de lliurar els seus diners al govern". L'atleta ho resol tancant l'assumpte: "No penso en això". No sé si el periodista espanyol haurà pogut entendre que algú no pensi en els diners. Suposo que que ell també estarà en aquests moments fullejant catàlegs de televisions de plasma i telèfons mòbils d'última generació.
Publicat al seu web i a Rebelión el 1 de setembre de 2009.
pascual_serranoEl passat 17 d'agost quatre esportistes cubans, aprofitant un viatge del seu equip nacional a les Canàries, van decidir no tornar al seu país i demanar asil polític a Espanya. Els mitjans solen prestar gran atenció a fets d'aquest tipus i destacar la legitimitat de la seva decisió. El que sembla oblidar és que ningú els persegueix a Cuba, que és el que justifica la figura de l'asil polític, han decidit quedar-se a Espanya perquè aquí guanyaran molt més diners que a l'illa, on l'esport no és professional i no se'ls paga a preus de "mercat internacional".
El diari El País del 30 d'agost recollia al que s'estava dedicant aquests dies a les Canàries algun d'ells: a fullejar un catàleg de televisions de plasma i telèfons d'última generació. No es tracta de discutir la licitud de la seva determinació, però de ben segur que hi ha al Tercer Món molts professionals-esportistes o no-que volguessin venir a Europa a guanyar més diners i ningú pensarà que procedeix considerar asilats polítics. És que quan s'acabi la temporada de verema es podran acollir a l'estatut de refugiats polítics tots els marroquins que hagin vingut a tallar raïm?
Davant dels "herois" mediàtics que abandonen Cuba, la premsa ridiculitza als esportistes que tornen. El diari canari La Província publicava el 19 d'agost sota el títol "Un tub d'escapament a l'equipatge" un humiliant reportatge sobre els productes que els membres de la delegació esportista cubana es portaven al seu país després de la seva estada a les Canàries. El periodista s'esplaia a explicar la pobresa i les necessitats dels cubans, però no se li acut pensar que si havien comprat tant a Espanya és perquè tenien diners per fer-ho. Si a més van poder emportar-se'l al seu país és que no existeix cap normativa cubana que ho impedeixi . Per tant, l'única raó perquè hagin de comprar a Espanya i no a Cuba objectes tan curiosos com un tub d'escapament per al seu automòbil és que o bé aquest producte no està a l'illa o es troba a un preu desorbitat, i totes dues coses només poden succeir per la qual cosa porta anys denunciant el govern cubà: el bloqueig nord-americà que sanciona qualsevol empresa del món que comerciï amb Cuba. Però aquest assumpte ni va ser citat en el reportatge del diari canari.
D'altra banda es critica que els esportistes que abandonen el país són repudiats pel govern de Cuba. Jo afegiria que també per la gran majoria de la societat cubana. És lògic que un petit país tinguin en gran consideració a l'esportista que no accepta ser subhastat al mercat de l'esport i renega de les grans sumes de diners que els ofereixen els països rics perquè prefereix quedar-se per competir sota els colors del seu país, aquell que l'ha entrenat i mimat perquè li representi internacionalment. És trist que això no sigui comprensible en la nostra mentalitat de mercat,. El 7 d'agost, en el programa esportiu El Larguero, de la Ser, van entrevistar a l'atleta cubà Dayron Robles, en aquests moments entrenant a Guadalajara. Al presentador no se li va ocórrer altra cosa que suggerir-li que es busqués una noia d'aquesta província i es Nacionalitzem espanyol. ¿L'hi suggeriran a tots els esportistes estrangers i no cubans que entrevisten? I si fos poc, continua el periodista preguntant per què admira Fidel Castro i si no té enveja d'altres esportistes pitjors que ell i que "no han de lliurar els seus diners al govern". L'atleta ho resol tancant l'assumpte: "No penso en això". No sé si el periodista espanyol haurà pogut entendre que algú no pensi en els diners. Suposo que que ell també estarà en aquests moments fullejant catàlegs de televisions de plasma i telèfons mòbils d'última generació.
martes, 1 de septiembre de 2009
Demà a les 10:00 a c/Sepúlveda,156-160 contra les mentides i enganys!
Davant l'aprovació per part del govern de l'Estat espanyol el passat 13 d'agost del Reial decret 10/2009, on es concreten els requisits per a la concessió d'una ajuda de 420 €/mes a un determinat nombre d'aturats, diferents associacions d'aturats de diferents localitats del conjunt de l'Estat han convocat una primera jornada de lluita el pròxim dia 2 de setembre, per a denunciar l'engany i la burla del govern Zapatero a més de 1.300.000 desocupats i desocupades que han esgotat qualsevol tipus de prestació per atur.
No només perquè la gran majoria d'afectats queden exclosos per la mesura, sinó perquè també considerem totalment insuficient la quantia de misèria que representen els 420 €/mes.
Davant aquesta primera resposta de diverses associacions de treballadors i treballadores en atur l’ASSEMBLEA DE TREBALLADORES I TREBALLADORS EN ATUR DE BARCELONA dóna suport aquesta iniciativa i CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ el dimecres que ve, dia 2 de setembre a les 10 hores davant l’OTG -SEPÚLVEDA (C/Sepúlveda,156-160), per anar posteriorment al Departament de Treball de la Generalitat al mateix carrer Sepúlveda.
Per tant, cridem a tots els treballadors i treballadores en atur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a una CONCENTRACIÓ el dimecres que ve dia 2 de setembre a les 10 hores davant la OTG -SEPÚLVEDA (C/Sepúlveda,156-160-BCN)
ZAPATERO: PROU D’ENGANYAR-NOS AMB ELS 420 EUROS! VOLEM FEINA O PRESTACIÓ D’ATUR CONTRIBUTIVA I INDEFINIDA Barcelona, a 26 de agost de 2009
ASSEMBLEA DE TREBALLADORES I TREBALLADORS EN ATUR DE BARCELONA
Per a debatre les formes de lluita que necessitem per a intentar aconseguir aquests objectius i estar informat de tota la problemàtica que comporta la situació de l'atur, tots els dimarts se celebren Assemblees de treballadors i treballadores en Atur.
LES ASSEMBLEES: TOTS ELS DIMARTS AL CARRER SANT PERE MÉS BAIX, 70 (BCN) A LES 19,30 H.
No només perquè la gran majoria d'afectats queden exclosos per la mesura, sinó perquè també considerem totalment insuficient la quantia de misèria que representen els 420 €/mes.
Davant aquesta primera resposta de diverses associacions de treballadors i treballadores en atur l’ASSEMBLEA DE TREBALLADORES I TREBALLADORS EN ATUR DE BARCELONA dóna suport aquesta iniciativa i CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ el dimecres que ve, dia 2 de setembre a les 10 hores davant l’OTG -SEPÚLVEDA (C/Sepúlveda,156-160), per anar posteriorment al Departament de Treball de la Generalitat al mateix carrer Sepúlveda.
Per tant, cridem a tots els treballadors i treballadores en atur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a una CONCENTRACIÓ el dimecres que ve dia 2 de setembre a les 10 hores davant la OTG -SEPÚLVEDA (C/Sepúlveda,156-160-BCN)
ZAPATERO: PROU D’ENGANYAR-NOS AMB ELS 420 EUROS! VOLEM FEINA O PRESTACIÓ D’ATUR CONTRIBUTIVA I INDEFINIDA Barcelona, a 26 de agost de 2009
ASSEMBLEA DE TREBALLADORES I TREBALLADORS EN ATUR DE BARCELONA
Per a debatre les formes de lluita que necessitem per a intentar aconseguir aquests objectius i estar informat de tota la problemàtica que comporta la situació de l'atur, tots els dimarts se celebren Assemblees de treballadors i treballadores en Atur.
LES ASSEMBLEES: TOTS ELS DIMARTS AL CARRER SANT PERE MÉS BAIX, 70 (BCN) A LES 19,30 H.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
