Ací us deixe el comunicat emés per l'assemblea d'Elx de Maulets,el jovent independentista revolucionari en motiu de la "visita" de la selecció espanyola de futbol.
Fora la selecció espanyola
La nit del 26 de Març, hores abans del partit entre les seleccions espanyola i italiana l'assamblea de Maulets d'Elx realitzà diferents accions.Pels voltants de l'estadi Martínez Valero es van fer diverses pintades de rebuig a espanya. I a pocs metres de l'hotel Milenio, on es trobava allotjada la selecció espanyola, es col·locaren uns panells convidant la comitiva a marxar dels Països Catalans.
Entenem que aquest intent desesperat d'impulsar la seua selecció de futbol, s'engloba dins els grans esforços que ha de fer l'estat per tractar de revifar el depauperat nacionalisme espanyol, que pateix una crisi estructural. Aquest event és, per tant, un instrument més per continuar amb l'imposició espanyola que patim les catalanes a tots els àmbits de la nostra vida.
En aquesta tasca tenen un paper fonamental els mitjans de comunicació que es converteixen en l'autèntic altaveu de l'exaltació nacionalista, i que a més, omplin els seus espais amb notícies intranscendents per ocultar la realitat.
Des de Maulets, denunciem el brutal dispositiu policíac, ocupant i repressor, que s'ha desplegat a la nostra ciutat els dies anteriors sota el pretext de "garantir la seguretat per al partit" Els caps de les forces policials de l'estat -policia local, nacional i guàrdia civil- han volgut aprofitar l'ocasió per fer una demostració de força comparable a una desfilada militar.
Alhora animem el jovent català a continuar revoltant-se contra els estats imperialistes espanyol i francés; i contra tots els seus símbols i instruments d'opressió.
Fora ocupants dels Països Catalans!
Maulets, el jovent independentista revolucionariAssemblea d'Elx
www.maulets.org/elx
jueves, 27 de marzo de 2008
martes, 18 de marzo de 2008
EL PARTIT, EINA DE LA CLASSE OBRERA,O EINA PER LA REVOLUCIÓ?
Després de l’article al voltant del PSUV publicat a la fàbrica i reproduït,amb breus consideracions meves a aquest blog, hi ha un parell de qüestions que ens hauriem de fer.
Crec que hauriem de considerar el funcionament d’un partit que pretenga ser l’avantguarda revolucionària.
I encara més enllà: un partir revolucionari ha d’estar integrat per obrers, camperols i professionals “liberals”? Hom pot pensar que clar, doncs són aquestes persones les que necessiten la revolució. Però, quina és la tasca d’un partir polític que pretenga la revolució total de la societat,concienciar al conjunt de ciutadans d’un país de la necessitat d’enderrocar la vella societat,o concienciar tan sols al proletariat/camperolat?
El socialisme moltes vegades es veu com la tabla de salvació del proletariat,i Aixa queden apartades altres capes,menys aixafades pel capitalisme de la classe obrera,o de la petita burgesia.
Seguint aquesta lògica, el partit revolucionari ha d’estar integrat per obrers i camperols. És evident,també, que cap profesional “liberal”, que cap petitburgés depén tant de la revolució dràstica del sistema econòmic i social, Aixa doncs no lluitaràn tant vehementment com un obrer explotat, o un camperol que depèn d’un camp expoliat.
Però,també és cert,que al llarg del moviment comunista,molts líders i membres destacats dels partits han surtit de famílies benestants. És el cas de Fidel i Raül Castro, Ernesto “Che” Guevara, Lenin, Marx,o Engels.
Tots ells fills de burgesos. Així doncs,qué fa al comunista? La seva dura vida,les seves condicions vitals,o és l’estudi de la història,de les rel.lacions econòmiques,i l’estudi de les teories de Marx i Engels?
Per mí és ben clara la sol.lució:
Un comunista va molt més enllà de les penúries puntuals de la seva vida,i és el resultat de l’estudi del materialisme dialèctic,de les teories marxistes en el seu conjunt,i d’analitzar la realitat amb aquestes teories.
El primer cas,el “comunista” que no va més enllà de la seva mala situació desemboca en el reformista, en el que te por de perdre el poc o molt que ha pogut aconseguir,en l’oporunista. Aquesta gent és perillosa,doncs un dia ocupa la fàbrica i estableix l’autoorganització al seu centre de treball, com al poc temps s’embarca en proyectes feixistes. Aquest “modus operando” ja va passar a principis del segle XX, en la incipient revolució que el PCI de Gramsci o el Partit Spartakista de na Rosa Luxemburg vàren liderar,i que un cop fracassades acabaren portant l’èxit del partit feixista de Mussolini a Italia i el Partit Nazi a Alemanya.
El segon cas demostra que el que cal a tota organització revolucionària és la formació completa,exhaustiva i fortament severa del marxismo. Només si cada militant de l’organització és capaç de convèncer al seu cercle d’amistats,familiars,company i companyes d efeina,etc de la certesa dels postres postulats i tesis aquesta organització serà una eina útil en la lluita pel socialisme.
Un militant preparat, un militant que haja estudiat a fons el marxismo mai no cedirà a polítiques reformistas, i lluitarà per que la seva organització siga inequívocament revolucionària.
Només la gent que comprenga tota la plenitud de l’ideari comunista podrà fer front als revisionismos,les traicions, a les desviacions al si del partit.
Evidentment, el partit i els seus militants, han d’anar amb molta cura de previndre’s contra els “fills de papà” que s’involucren en el partit com qui s’apunta a un club social, per pasar l’ estona o amb l’ afany infantil de ser,o semblar, rebel. Aquesta xacra la patim totes les organitzacions que pretenem un canvi total a la humanitat.
Aixa doncs, i per acabar, crec que la fiabilitat de que un partit és plenament revolucionàri no ens la ofereix la “procedència” social dels seus militants, si no la seva política, la seva estrategia, la seva praxis totalment democràtica i revolucionària.
I, si en el cas, com en un futurible PSUV, de que certs sectors de la petita economia, o petitburgesos vullgueren entrar al partit, jo no patiria en excés, doncs al seu sí es lliuraràn batalles dialèctiques,i caldràn uns esforços grans dels militants més conseqüents en que les línees estratègiques siguen plenament revolucionàries.
No hem de tindre-li por als debats, hem de tindre-li por a la nostra posible manca de preparació,i formació.
Sensepalmeres...
Crec que hauriem de considerar el funcionament d’un partit que pretenga ser l’avantguarda revolucionària.
I encara més enllà: un partir revolucionari ha d’estar integrat per obrers, camperols i professionals “liberals”? Hom pot pensar que clar, doncs són aquestes persones les que necessiten la revolució. Però, quina és la tasca d’un partir polític que pretenga la revolució total de la societat,concienciar al conjunt de ciutadans d’un país de la necessitat d’enderrocar la vella societat,o concienciar tan sols al proletariat/camperolat?
El socialisme moltes vegades es veu com la tabla de salvació del proletariat,i Aixa queden apartades altres capes,menys aixafades pel capitalisme de la classe obrera,o de la petita burgesia.
Seguint aquesta lògica, el partit revolucionari ha d’estar integrat per obrers i camperols. És evident,també, que cap profesional “liberal”, que cap petitburgés depén tant de la revolució dràstica del sistema econòmic i social, Aixa doncs no lluitaràn tant vehementment com un obrer explotat, o un camperol que depèn d’un camp expoliat.
Però,també és cert,que al llarg del moviment comunista,molts líders i membres destacats dels partits han surtit de famílies benestants. És el cas de Fidel i Raül Castro, Ernesto “Che” Guevara, Lenin, Marx,o Engels.
Tots ells fills de burgesos. Així doncs,qué fa al comunista? La seva dura vida,les seves condicions vitals,o és l’estudi de la història,de les rel.lacions econòmiques,i l’estudi de les teories de Marx i Engels?
Per mí és ben clara la sol.lució:
Un comunista va molt més enllà de les penúries puntuals de la seva vida,i és el resultat de l’estudi del materialisme dialèctic,de les teories marxistes en el seu conjunt,i d’analitzar la realitat amb aquestes teories.
El primer cas,el “comunista” que no va més enllà de la seva mala situació desemboca en el reformista, en el que te por de perdre el poc o molt que ha pogut aconseguir,en l’oporunista. Aquesta gent és perillosa,doncs un dia ocupa la fàbrica i estableix l’autoorganització al seu centre de treball, com al poc temps s’embarca en proyectes feixistes. Aquest “modus operando” ja va passar a principis del segle XX, en la incipient revolució que el PCI de Gramsci o el Partit Spartakista de na Rosa Luxemburg vàren liderar,i que un cop fracassades acabaren portant l’èxit del partit feixista de Mussolini a Italia i el Partit Nazi a Alemanya.
El segon cas demostra que el que cal a tota organització revolucionària és la formació completa,exhaustiva i fortament severa del marxismo. Només si cada militant de l’organització és capaç de convèncer al seu cercle d’amistats,familiars,company i companyes d efeina,etc de la certesa dels postres postulats i tesis aquesta organització serà una eina útil en la lluita pel socialisme.
Un militant preparat, un militant que haja estudiat a fons el marxismo mai no cedirà a polítiques reformistas, i lluitarà per que la seva organització siga inequívocament revolucionària.
Només la gent que comprenga tota la plenitud de l’ideari comunista podrà fer front als revisionismos,les traicions, a les desviacions al si del partit.
Evidentment, el partit i els seus militants, han d’anar amb molta cura de previndre’s contra els “fills de papà” que s’involucren en el partit com qui s’apunta a un club social, per pasar l’ estona o amb l’ afany infantil de ser,o semblar, rebel. Aquesta xacra la patim totes les organitzacions que pretenem un canvi total a la humanitat.
Aixa doncs, i per acabar, crec que la fiabilitat de que un partit és plenament revolucionàri no ens la ofereix la “procedència” social dels seus militants, si no la seva política, la seva estrategia, la seva praxis totalment democràtica i revolucionària.
I, si en el cas, com en un futurible PSUV, de que certs sectors de la petita economia, o petitburgesos vullgueren entrar al partit, jo no patiria en excés, doncs al seu sí es lliuraràn batalles dialèctiques,i caldràn uns esforços grans dels militants més conseqüents en que les línees estratègiques siguen plenament revolucionàries.
No hem de tindre-li por als debats, hem de tindre-li por a la nostra posible manca de preparació,i formació.
Sensepalmeres...
viernes, 14 de marzo de 2008
petites reflexions al voltant del PSUV,vol.II
Ací baix vos deixe entre cometes troços de l'article,i en majúscules i color taronja el que pense del troç en sí. Espere que vos agrade reflexionar al voltant d'aquestes dues visions del socialisme i del moment que està vivint Veneçuela.
De totes maneres,vos continue recomanant que llegiu l'article complet,l'enllaç és a l'anterior post d'aquest humil blog.
Salut i debat!
"Encara que per ara només és possible plantejar hipòtesi respecte d'això, la presència de representants de la classe capitalista veneçolana en el procés de construcció del psuv frenarà qüestions centrals com el paper dels treballadors en el procés revolucionari o l'actitud del partit cap a la propietat privada dels mitjans de producció. Amb sort, la seva postura serà vacil·lant, reconeixent el paper dels treballadors i treballadores però rebaixant-lo a mers acompanyants d'un procés liderat des de les institucions. En el pitjor dels casos, la seva presència pot prioritzar el resguard de l'economia nacional per sobre dels interessos de les classes treballadores i oprimides."
ES DE SUPOSAR QUE AL SI D'AQUEST FUTUR PSUV EL PODER QUE PUGA TINDRE AQUESTES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS HA DE SER MOLT MINSO,PER LA CORREL.LACIÓ DE FORCES AL SEU SI. NUMÉRICAMENT NO PODRÀN MAI GUANYAR CAP BATALLA AL SI DEL PSUV,AIXÍ DONCS,SI QUESTES ORGANITZACIONS ESTÀN DINS D'AQUEST PROJECTE, NO CREC QUE PUGA SER UN PROBLEMA MÉS GRAN DEL QUE SUPOSA UN MILITANT "DÍSCOL" AL SI D'UNA ASSEMBLEA.
"La relació de forces juga, sens dubte, en contra de les organitzacions empresarials que es van inscriure per construir el nou partit. Per ara les forces polítiques de l'esquerra són molt superiors. No obstant això, en alguns contextos i amb hàbils aliances amb els sectors més moderats del chavismo, els petits empresaris veneçolans podrien convertir-se en un autèntic fre per al desplegament d'aspectes fonamentals del caràcter pretesament revolucionari del psuv.Aspectes que, a priori, també tractaran d'evitar els qui major rendiment estan traient de la V República, principalment parlamentaris, governadors i càrrecs no electes de la burocràcia estatal, també inscrits com a "aspirants a militants del psuv". Chávez assegura que l'elecció de representants des de la base en el futur partit servirà perquè "apareguin els vertaders lideratges", però això per si mateix no acabarà amb la corrupció i el clientelisme que caracteritza un important sector de l'oficialisme actual, lligat a les institucions burgeses i a la maquinària estatal -que malgrat la reforma constitucional segueixen intactes-De fet, aquest bloc va conformar ja a mitjans d'agost "una fracció parlamentària oficial del psuv" a una trobada a la qual van assistir "més de 120 diputats, representant tots els estats" per fer "una avaluació detallada del procés de formació del psuv, incloent els problemes i desafiaments". La seva major preocupació no serà impulsar el procés revolucionari des de baix, sinó defensar els privilegis adquirits per la nova capa de buròcrates de l'Estat, així com asseure's definitivament al capdavant d'aquest."
PERÒ,AQUEST PSUV FUTUR SERÀ UNA EINA GRANDIOSA,EN NOMBRE DE MILITANTS I EN ESPENTA, I ÉS D'ESPERAR QUE CAP SECTOR REFORMISTA O PETITBURGÉS PUGA PORTAR A MAL PORT L'ESTRATÈGIA,DONCS SEMPRE ESTARÀN EN MINORIA. I ÉS CLAR QUE L'ELECCIÓ DE REPRESENTANTS EN SÍ MATEIXA NO CANVIARÀ LA CORRUPCIÓ I EL CLIENTELISME,PERÒ ÉS LA TASCA D'AQUESTA GENT,LA QUE HA DE SORTIR DE LA TRIA DE REPRESENTANTS ENTRE LES CLASSES POPULARS LA QUE HA DE LLUITAR CONTRA AQUESTA MINORIA PETITBURGESA I EN MAJOR O MENOR MESURA,CONTRAREVOLUCIONÀRIA.
"La idea de Marx i Lenin sobre l'organització necessària per intervenir en un procés revolucionari dista molt d'allò que s'ha exposat fins aquí. Ells no van parlar d'un partit per administrar l'Estat capitalista ni, per descomptat, tampoc d'un partit interclassista. Més aviat tot al contrari: un partit per a l'acció format pels treballadors i les treballadores més conscients i decidits a participar i impulsar fins a la victòria les lluites reals de la classe treballadora i els oprimits."
ESTIC D'ACORD QUE NOMÉS UN PARTIT DE CLASSE SEMBLAVA SER L'EINA PER CONDUIR LA REVOLUCIÓ,PERÒ AQUEST PSUV POT SER UNA NOVA MANERA DE FER-HO. CAP CLAUDICACIÓ,CAP PAS ENRERE,PERÒ SI ES SUMEN CAPES DE POBLACIÓ NO ESTRICTAMENT OBRERES,BENVINGUDES SI SABEN ON S'HA D'ARRIVAR;LA IMPLANTACIÓ D'UNA ECONOMIA ON ELS MITJANS DE PRODUCCIÓ SIGUEN DE TITULARITAT PÚBLICA I ON DESAPAREGA LA PROPIETAT PRIVADA.
"Afortunadament, més enllà de buròcrates, diputats i petits empresaris, la major part dels inscrits al psuv són activistes de classe treballadora, sent contradictòriament el bloc menys homogeni. Així, una vasta representació de la classe treballadora estarà present al partit. Però un partit que aspiri a representar el conjunt dels explotats -com aparenta ser el psuv- no pot més que reflectir el desigual nivell de consciència de la classe treballadora, tant el seu activisme i rebel·lia, com la seva pròpia passivitat i conformisme, doncs segurament en ell podrem trobar des de sindicalistes revolucionaris fins a treballadors pròxims a la socialdemocràcia.
Poc podem dubtar al respecte. El psuv s'haurà originat en els sectors populars de la societat veneçolana i probablement serà un partit de masses, no obstant això la seva amplitud resultarà poc efectiva per fer avançar el procés revolucionari. Les contradiccions són evidents i de no resoldre's, en el pitjor dels casos, lluny de reforçar el procés, podrien frustrar les perspectives revolucionàries de molts activistes."
LLAVORS S'HA DE TINDRE BEN CLARS ELS POSICIONAMENTS PLENAMENT REVOLUCIONÀRIS,I GUANYAR CADA BATALLA DIALÈCTICA QUE PUGA HABER-HI DINS DEL FUTUR PSUV.
"Alguns intel·lectuals com Heinz Dieterich, un dels principals assessors d'Hugo Chávez, distingeixen entre el socialisme del segle xxi, com l'objectiu final del procés, i l'etapa actual, a la qual caracteritzen com de transició, on les noves formes d'organització conviuen i alhora transformen les velles relacions capitalistes. Aquesta perspectiva, àmpliament acceptada a Veneçuela, comporta un perill essencial: entendre que el socialisme ja existeix ‘de facto' -encara que sigui a petita escala- i que s'expandeix irremeiablement com una gota d'oli mitjançant l'acció política, la reforma de les institucions i les relacions socials que es deriven d'elles."
NO ÉS UNA REVOLUCIÓ L'ACCIÓ D'ACCELERAR EL TRÀNSIT DEL CAPITALISME AL SOCIALISME? SI AQUEST CANVI ES DIRIGEIX DES DE LES INSTITUCIONS,QUÉ IMPORTA? EL MÉS IMPORTANT ÉS NO ACCEPTAR LA PROPIETAT PRIVADA,I TREBALLAR PER ENDERROCAR-LA,PERÒ NOMÉS ÉS UNA REVOLUCIÓ SI ÉS PRÉN EL PODER PER LES ARMES,O ASSALTANT EL PALAU D'HIVERN? EL SOCIALISME NO EXISTEIX ENCARA A VENEÇUELA,PERÒ S'ESTÀ CREANT.
"El recent anunci de la construcció de "200 fàbriques socialistes" per tot el país posa de manifest la falsa idea que socialisme i capitalisme poden conviure durant llarg temps. Aquest nou projecte forma part d'una àmplia estratègia per augmentar la producció nacional i desenvolupar la indústria estatal, a fi d'elevar les condicions socioeconòmiques d'algunes de les regions més pobres del país. No obstant això, les "200 fàbriques socialistes" no funcionaran sota el control dels treballadors, sinó que, d'haver-se aprovat la reforma constitucional, haurien estat dirigides per un nou òrgan de l'Estat, les "comunes". Aquestes estarien constituïdes a partir dels ja existents consells comunals, que així passarien a formar part de l'Estat."
LES FÀBRIQUES NO ESTARIEN REGIDES PELS TREBALLADORS,NO SERIEN "SOVIETS",PERÒ ESTARIEN REGIDES PELS CONSELLS COMUNALS,I SI AQUESTS CONSELLS COMUNALS SÓN EINES DEL POBLE I PER AL POBLE,SENSE BUROCRÀCIES NI ACTUACIONS NO-DEMOCRÀTIQUES,ON RAU EL PROBLEMA? AL MEU PARÈIXER,LA PRESA DEL PODER DE LES FÀBRIQUES I CAMPS SÓN EINES PER CREAR UN CONTRAPODER POPULAR,PERÒ SI EL POBLE JA ESTÀ ASSUMINT EL PODER,SI LA REVOLUCIÓ JA ESTÀ CAMINANT, NO ÉS MÉS EFECTIU PER PLANIFICAR LA FEINA I MILLORAR LA COORDINACIÓ CENTRALITZAR LA DIRECCIÓ DE LES FÀBRIQUES? EVIDENTMENT NO PARLE DE CREAR UN CAPITALISME D'ESTAT,ON ELS EXPLOTADORS NO SIGUEN PATRONS SI NO FUNCIONÀRIS,PERÒ CAL CERCAR LA MILLOR MANERA DE FER MÉS PRODUCTIVES LES FÀBRIQUES I MILLORAR LA FORMA DE TREBALL.
"Des de dalt o des de baix: les dues ànimes del socialisme
Tal com va fer Hal Draper quaranta anys enrrere en estudiar "les dues ànimes del socialisme", podem assenyalar que "al llarg de la història de les idees i dels moviments socialistes, la fonamental divisió es dóna entre socialisme des de dalt i socialisme des de baix". Aquesta afirmació, redactada el 1966 amb motiu de la crisi d'identitat del socialisme, podria explicar avui de forma efectiva les dinàmiques que s'enfronten en el procés revolucionari veneçolà.
Seguint l'argumentació de Draper "el que uneix les moltes diferents formes de socialisme des de dalt és la concepció que el socialisme (o un raonable facsímil d'ell) ha de ser atorgat com a almoina a les masses agraïdes, d'una forma o d'una altra, per una elit dominant que, de fet, no està sotmesa al seu control".
UNA REVOLUCIÓ ÉS QUELCOM MÉS QUE OCUPAR LES FÀBRIQUES,NO HA DE SER GUIAT PER UNA ÈLIT QUE ES CREU PER DAMUNT DE LES LLEIS HUMANES,PERÒ NO PODEM CAURE EN L'INFANTILISME ANARQUISTA DE NO VOLER ACCEPTAR CAP AUTORITAT,NI TAN SEVOL SI AQUESTA MATEIXA AUTORITAT FORA UN GOVERN REVOLUCIONARI AMB EL SUPORT MAJORITARI DE LA CLASSE OBRERA. BUROCRATITZACIÓ MAI,INFANTILISME TAMPOC.
DESPRÉS DE LLEGIR SENCER AQUEST ARTICLE SE'T QUEDA UN REGUST AMARG A LA BOCA,UNA ESPURNA DE DESCONFIANÇA EN EL PROCÉS REVOLUCIONARI BOLIVARIÀ. UNA ALTRA REVOLUCIÓ FALLIDA? O UNA ALTRA REVOLUCIÓ TRAÏDA? AL MEU PARÉIXER,TOTES LES CRÍTIQUES ES BASEN EN LA POR,EN UN POC D'INFANTILISME (CRITICAR TOTA MENA D'AUTORITAT,NI QUE FORA UNA AUTORITAT REVOLUCIONÀRIA) I EN L'AFANY TROTSKISTA DE LA REVOLUCIÓ PERMANENT.
ÉS DOLENTA AQUESTA POSTURA? EN PRINCIPI NO,PERÒ AL MEU PARÈIXER,AQUESTA POSTURA AMAGA UN COMPORTAMENT DE NEN PETIT: AIXÓ NO M'AGRADA,AIXÓ TAMPOC,AIXÓ ÉS CAPITALISME D'ESTAT,AIXÓ ÉS REFORMISME,ETC CRITICAR-HO TOT CREIENT-SE LA RESERVA MORAL DEL MARXISME.
EL QUE TOT MARXISTA VENEÇOLÀ HA DE FER ÉS INGRESSAR EN EL PSUV I LLUITAR AFERRISSADAMENT CONTRA ELS ELEMENTS PETITBURGESOS,CONTRAREVOLUCIONÀRIS I BURÒCRATES DE PARTIT QUE INTENTEN FRENAR LA DESTRUCCIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA I L'EMANCIPACIÓ TOTAL DE LA CLASSE OBRERA. NO CALEN MÉS OBSERVADORS QUE MARQUEN EL CAMÍ,ENCARA QUE ENS ESTIGUEN ADVERTINT DEL "MAL PAS",EL QUE CAL ÉS CONSTRUÏR UN PSUV FORT,DEMOCRÀTIC,MOBILITZADOR DE LES MASSES I QUE GUIE EL POBLE EN EL CAMÍ CAP AL SOCIALISME.
Sensepalmeres...
De totes maneres,vos continue recomanant que llegiu l'article complet,l'enllaç és a l'anterior post d'aquest humil blog.
Salut i debat!
"Encara que per ara només és possible plantejar hipòtesi respecte d'això, la presència de representants de la classe capitalista veneçolana en el procés de construcció del psuv frenarà qüestions centrals com el paper dels treballadors en el procés revolucionari o l'actitud del partit cap a la propietat privada dels mitjans de producció. Amb sort, la seva postura serà vacil·lant, reconeixent el paper dels treballadors i treballadores però rebaixant-lo a mers acompanyants d'un procés liderat des de les institucions. En el pitjor dels casos, la seva presència pot prioritzar el resguard de l'economia nacional per sobre dels interessos de les classes treballadores i oprimides."
ES DE SUPOSAR QUE AL SI D'AQUEST FUTUR PSUV EL PODER QUE PUGA TINDRE AQUESTES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS HA DE SER MOLT MINSO,PER LA CORREL.LACIÓ DE FORCES AL SEU SI. NUMÉRICAMENT NO PODRÀN MAI GUANYAR CAP BATALLA AL SI DEL PSUV,AIXÍ DONCS,SI QUESTES ORGANITZACIONS ESTÀN DINS D'AQUEST PROJECTE, NO CREC QUE PUGA SER UN PROBLEMA MÉS GRAN DEL QUE SUPOSA UN MILITANT "DÍSCOL" AL SI D'UNA ASSEMBLEA.
"La relació de forces juga, sens dubte, en contra de les organitzacions empresarials que es van inscriure per construir el nou partit. Per ara les forces polítiques de l'esquerra són molt superiors. No obstant això, en alguns contextos i amb hàbils aliances amb els sectors més moderats del chavismo, els petits empresaris veneçolans podrien convertir-se en un autèntic fre per al desplegament d'aspectes fonamentals del caràcter pretesament revolucionari del psuv.Aspectes que, a priori, també tractaran d'evitar els qui major rendiment estan traient de la V República, principalment parlamentaris, governadors i càrrecs no electes de la burocràcia estatal, també inscrits com a "aspirants a militants del psuv". Chávez assegura que l'elecció de representants des de la base en el futur partit servirà perquè "apareguin els vertaders lideratges", però això per si mateix no acabarà amb la corrupció i el clientelisme que caracteritza un important sector de l'oficialisme actual, lligat a les institucions burgeses i a la maquinària estatal -que malgrat la reforma constitucional segueixen intactes-De fet, aquest bloc va conformar ja a mitjans d'agost "una fracció parlamentària oficial del psuv" a una trobada a la qual van assistir "més de 120 diputats, representant tots els estats" per fer "una avaluació detallada del procés de formació del psuv, incloent els problemes i desafiaments". La seva major preocupació no serà impulsar el procés revolucionari des de baix, sinó defensar els privilegis adquirits per la nova capa de buròcrates de l'Estat, així com asseure's definitivament al capdavant d'aquest."
PERÒ,AQUEST PSUV FUTUR SERÀ UNA EINA GRANDIOSA,EN NOMBRE DE MILITANTS I EN ESPENTA, I ÉS D'ESPERAR QUE CAP SECTOR REFORMISTA O PETITBURGÉS PUGA PORTAR A MAL PORT L'ESTRATÈGIA,DONCS SEMPRE ESTARÀN EN MINORIA. I ÉS CLAR QUE L'ELECCIÓ DE REPRESENTANTS EN SÍ MATEIXA NO CANVIARÀ LA CORRUPCIÓ I EL CLIENTELISME,PERÒ ÉS LA TASCA D'AQUESTA GENT,LA QUE HA DE SORTIR DE LA TRIA DE REPRESENTANTS ENTRE LES CLASSES POPULARS LA QUE HA DE LLUITAR CONTRA AQUESTA MINORIA PETITBURGESA I EN MAJOR O MENOR MESURA,CONTRAREVOLUCIONÀRIA.
"La idea de Marx i Lenin sobre l'organització necessària per intervenir en un procés revolucionari dista molt d'allò que s'ha exposat fins aquí. Ells no van parlar d'un partit per administrar l'Estat capitalista ni, per descomptat, tampoc d'un partit interclassista. Més aviat tot al contrari: un partit per a l'acció format pels treballadors i les treballadores més conscients i decidits a participar i impulsar fins a la victòria les lluites reals de la classe treballadora i els oprimits."
ESTIC D'ACORD QUE NOMÉS UN PARTIT DE CLASSE SEMBLAVA SER L'EINA PER CONDUIR LA REVOLUCIÓ,PERÒ AQUEST PSUV POT SER UNA NOVA MANERA DE FER-HO. CAP CLAUDICACIÓ,CAP PAS ENRERE,PERÒ SI ES SUMEN CAPES DE POBLACIÓ NO ESTRICTAMENT OBRERES,BENVINGUDES SI SABEN ON S'HA D'ARRIVAR;LA IMPLANTACIÓ D'UNA ECONOMIA ON ELS MITJANS DE PRODUCCIÓ SIGUEN DE TITULARITAT PÚBLICA I ON DESAPAREGA LA PROPIETAT PRIVADA.
"Afortunadament, més enllà de buròcrates, diputats i petits empresaris, la major part dels inscrits al psuv són activistes de classe treballadora, sent contradictòriament el bloc menys homogeni. Així, una vasta representació de la classe treballadora estarà present al partit. Però un partit que aspiri a representar el conjunt dels explotats -com aparenta ser el psuv- no pot més que reflectir el desigual nivell de consciència de la classe treballadora, tant el seu activisme i rebel·lia, com la seva pròpia passivitat i conformisme, doncs segurament en ell podrem trobar des de sindicalistes revolucionaris fins a treballadors pròxims a la socialdemocràcia.
Poc podem dubtar al respecte. El psuv s'haurà originat en els sectors populars de la societat veneçolana i probablement serà un partit de masses, no obstant això la seva amplitud resultarà poc efectiva per fer avançar el procés revolucionari. Les contradiccions són evidents i de no resoldre's, en el pitjor dels casos, lluny de reforçar el procés, podrien frustrar les perspectives revolucionàries de molts activistes."
LLAVORS S'HA DE TINDRE BEN CLARS ELS POSICIONAMENTS PLENAMENT REVOLUCIONÀRIS,I GUANYAR CADA BATALLA DIALÈCTICA QUE PUGA HABER-HI DINS DEL FUTUR PSUV.
"Alguns intel·lectuals com Heinz Dieterich, un dels principals assessors d'Hugo Chávez, distingeixen entre el socialisme del segle xxi, com l'objectiu final del procés, i l'etapa actual, a la qual caracteritzen com de transició, on les noves formes d'organització conviuen i alhora transformen les velles relacions capitalistes. Aquesta perspectiva, àmpliament acceptada a Veneçuela, comporta un perill essencial: entendre que el socialisme ja existeix ‘de facto' -encara que sigui a petita escala- i que s'expandeix irremeiablement com una gota d'oli mitjançant l'acció política, la reforma de les institucions i les relacions socials que es deriven d'elles."
NO ÉS UNA REVOLUCIÓ L'ACCIÓ D'ACCELERAR EL TRÀNSIT DEL CAPITALISME AL SOCIALISME? SI AQUEST CANVI ES DIRIGEIX DES DE LES INSTITUCIONS,QUÉ IMPORTA? EL MÉS IMPORTANT ÉS NO ACCEPTAR LA PROPIETAT PRIVADA,I TREBALLAR PER ENDERROCAR-LA,PERÒ NOMÉS ÉS UNA REVOLUCIÓ SI ÉS PRÉN EL PODER PER LES ARMES,O ASSALTANT EL PALAU D'HIVERN? EL SOCIALISME NO EXISTEIX ENCARA A VENEÇUELA,PERÒ S'ESTÀ CREANT.
"El recent anunci de la construcció de "200 fàbriques socialistes" per tot el país posa de manifest la falsa idea que socialisme i capitalisme poden conviure durant llarg temps. Aquest nou projecte forma part d'una àmplia estratègia per augmentar la producció nacional i desenvolupar la indústria estatal, a fi d'elevar les condicions socioeconòmiques d'algunes de les regions més pobres del país. No obstant això, les "200 fàbriques socialistes" no funcionaran sota el control dels treballadors, sinó que, d'haver-se aprovat la reforma constitucional, haurien estat dirigides per un nou òrgan de l'Estat, les "comunes". Aquestes estarien constituïdes a partir dels ja existents consells comunals, que així passarien a formar part de l'Estat."
LES FÀBRIQUES NO ESTARIEN REGIDES PELS TREBALLADORS,NO SERIEN "SOVIETS",PERÒ ESTARIEN REGIDES PELS CONSELLS COMUNALS,I SI AQUESTS CONSELLS COMUNALS SÓN EINES DEL POBLE I PER AL POBLE,SENSE BUROCRÀCIES NI ACTUACIONS NO-DEMOCRÀTIQUES,ON RAU EL PROBLEMA? AL MEU PARÈIXER,LA PRESA DEL PODER DE LES FÀBRIQUES I CAMPS SÓN EINES PER CREAR UN CONTRAPODER POPULAR,PERÒ SI EL POBLE JA ESTÀ ASSUMINT EL PODER,SI LA REVOLUCIÓ JA ESTÀ CAMINANT, NO ÉS MÉS EFECTIU PER PLANIFICAR LA FEINA I MILLORAR LA COORDINACIÓ CENTRALITZAR LA DIRECCIÓ DE LES FÀBRIQUES? EVIDENTMENT NO PARLE DE CREAR UN CAPITALISME D'ESTAT,ON ELS EXPLOTADORS NO SIGUEN PATRONS SI NO FUNCIONÀRIS,PERÒ CAL CERCAR LA MILLOR MANERA DE FER MÉS PRODUCTIVES LES FÀBRIQUES I MILLORAR LA FORMA DE TREBALL.
"Des de dalt o des de baix: les dues ànimes del socialisme
Tal com va fer Hal Draper quaranta anys enrrere en estudiar "les dues ànimes del socialisme", podem assenyalar que "al llarg de la història de les idees i dels moviments socialistes, la fonamental divisió es dóna entre socialisme des de dalt i socialisme des de baix". Aquesta afirmació, redactada el 1966 amb motiu de la crisi d'identitat del socialisme, podria explicar avui de forma efectiva les dinàmiques que s'enfronten en el procés revolucionari veneçolà.
Seguint l'argumentació de Draper "el que uneix les moltes diferents formes de socialisme des de dalt és la concepció que el socialisme (o un raonable facsímil d'ell) ha de ser atorgat com a almoina a les masses agraïdes, d'una forma o d'una altra, per una elit dominant que, de fet, no està sotmesa al seu control".
UNA REVOLUCIÓ ÉS QUELCOM MÉS QUE OCUPAR LES FÀBRIQUES,NO HA DE SER GUIAT PER UNA ÈLIT QUE ES CREU PER DAMUNT DE LES LLEIS HUMANES,PERÒ NO PODEM CAURE EN L'INFANTILISME ANARQUISTA DE NO VOLER ACCEPTAR CAP AUTORITAT,NI TAN SEVOL SI AQUESTA MATEIXA AUTORITAT FORA UN GOVERN REVOLUCIONARI AMB EL SUPORT MAJORITARI DE LA CLASSE OBRERA. BUROCRATITZACIÓ MAI,INFANTILISME TAMPOC.
DESPRÉS DE LLEGIR SENCER AQUEST ARTICLE SE'T QUEDA UN REGUST AMARG A LA BOCA,UNA ESPURNA DE DESCONFIANÇA EN EL PROCÉS REVOLUCIONARI BOLIVARIÀ. UNA ALTRA REVOLUCIÓ FALLIDA? O UNA ALTRA REVOLUCIÓ TRAÏDA? AL MEU PARÉIXER,TOTES LES CRÍTIQUES ES BASEN EN LA POR,EN UN POC D'INFANTILISME (CRITICAR TOTA MENA D'AUTORITAT,NI QUE FORA UNA AUTORITAT REVOLUCIONÀRIA) I EN L'AFANY TROTSKISTA DE LA REVOLUCIÓ PERMANENT.
ÉS DOLENTA AQUESTA POSTURA? EN PRINCIPI NO,PERÒ AL MEU PARÈIXER,AQUESTA POSTURA AMAGA UN COMPORTAMENT DE NEN PETIT: AIXÓ NO M'AGRADA,AIXÓ TAMPOC,AIXÓ ÉS CAPITALISME D'ESTAT,AIXÓ ÉS REFORMISME,ETC CRITICAR-HO TOT CREIENT-SE LA RESERVA MORAL DEL MARXISME.
EL QUE TOT MARXISTA VENEÇOLÀ HA DE FER ÉS INGRESSAR EN EL PSUV I LLUITAR AFERRISSADAMENT CONTRA ELS ELEMENTS PETITBURGESOS,CONTRAREVOLUCIONÀRIS I BURÒCRATES DE PARTIT QUE INTENTEN FRENAR LA DESTRUCCIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA I L'EMANCIPACIÓ TOTAL DE LA CLASSE OBRERA. NO CALEN MÉS OBSERVADORS QUE MARQUEN EL CAMÍ,ENCARA QUE ENS ESTIGUEN ADVERTINT DEL "MAL PAS",EL QUE CAL ÉS CONSTRUÏR UN PSUV FORT,DEMOCRÀTIC,MOBILITZADOR DE LES MASSES I QUE GUIE EL POBLE EN EL CAMÍ CAP AL SOCIALISME.
Sensepalmeres...
miércoles, 12 de marzo de 2008
Xiquiques reflexions al voltant de la revolució bolivariana
Bones!
Vos deixe l'enllaç d'un article extret de la fabrica.cat on l'autor ens exposa les pors que recòrren les ments de les persones més conseqüents que l luiten per un món millor a Veneçuela.
Segons ens exposa,la revolució te el perill d'estancar-se,de ser ailida pels intents petitsburgesos de controlar el nou partit que entre tots i totes estàn creant,el Partit Socialista Unificat de Veneçuela.
Jo,des de la meva escassa formació política,i la meva limitada activitat neuronal he tingut uns quants dubtes al voltant d'alguns punts de l'article.
Quan tinga una miqueta de temps vos els exposaré.De moment vos deixe l'enllaç per a que llegiu l'article,i descobriu (si no ho habieu fet ja) la plana web fabrica.cat
Espere que vos agrade l'article,i vos faça pensar.
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=312&Itemid=44
Sensepalmeres...
Vos deixe l'enllaç d'un article extret de la fabrica.cat on l'autor ens exposa les pors que recòrren les ments de les persones més conseqüents que l luiten per un món millor a Veneçuela.
Segons ens exposa,la revolució te el perill d'estancar-se,de ser ailida pels intents petitsburgesos de controlar el nou partit que entre tots i totes estàn creant,el Partit Socialista Unificat de Veneçuela.
Jo,des de la meva escassa formació política,i la meva limitada activitat neuronal he tingut uns quants dubtes al voltant d'alguns punts de l'article.
Quan tinga una miqueta de temps vos els exposaré.De moment vos deixe l'enllaç per a que llegiu l'article,i descobriu (si no ho habieu fet ja) la plana web fabrica.cat
Espere que vos agrade l'article,i vos faça pensar.
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=312&Itemid=44
Sensepalmeres...
sábado, 1 de marzo de 2008
8 de Marça, Dia de la dona treballadora. (ELX)
8 de Març: les dones decidim
Dimecres 5:Projecció i debat sobre l'avortament "Història d'un secret"A les 20:00 h, al Casal Jaume I d'Elx (C/Sant Jordi, 2)
Dissabte 8:Concentració. Amb lectura de poemes, música, exposició…A les 19:00 h, a La Glorieta
En un moment com l'actual en que torna a estar sobre la taula el debat sobre l'avortament i el dret a decidir sobre el propi cos, les dones hem de fer sentir la nostra veu. Una veu on reclamem el dret a la lliure disposició del nostre cos, el dret a poder decidir i a entendre la sexualitat més enllà de la reproducció. En un model on la maternitat no sigui entesa com una imposició sinó com un desig lliure i responsable. No ens podem explicar com és que els anys passen i les coses segueixen igual , sense dret a decidir i amb represàlies per a les qui ho decideixen intentar. Entenem també que el problema va molt més enllà i és un reflex més de la societat patriarcal en la que vivim.
No volem solucions que es basen en lleis ni en el control social i de les llibertats. Molt menys en una llei que anul·la la llibertat i penalitza el dret a decidir sobre la nostra salut i el fet de voler ser mares o no. Apostem per plantejar i analitzar el problema amb tota la seva complexitat; per la construcció entre totes i tots d'una societat basada en la coeducació, on es respectin totes les llibertats i on l'acceptació de les diferències es reflecteixi en tots els seus àmbits, com poden ser el món laboral , l'educatiu o el familiar.
El nostre model social dóna per suposats una sèrie de rols i valors que ni ens agraden ni ens representen. És per això que no entenem l'avortament i el debat que ha generat com un fet aïllat, sinó com el resultat d'una educació i societat que criminalitzen les dones i fomenten les desigualtats de gènere. Entenem que problemes com els maltractaments (físics, psicològics, sexuals ), la desmesurada precarietat laboral de les dones, la feminització de la pobresa , uns cànons de bellesa que ens esclavitzen , uns models de femenitat i masculinitat que generalitzen i no ens representen ni a les unes ni als altres etc. són un mateix problema global
Hem de continuar lluitant, des de la nostra identitat com a dones, com a treballadores i com a catalanes, per fer front l'opressió de gènere que patim, sobre la qual s'afermen les estructures dels estats capitalistes espanyol i francés.
Seguem les cadenes del patriarcat, alliberem-nos!
Maulets, el jovent independentista revolucionari [www.maulets.org/elx]
Assemblea de Dones d'Elx [www.nodo50.org/doneselx]
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
