El passat dijous 16 d'Abril l'assemblea de Cerdanyola del Vallés de Maulets va celebrar un acte per presentar la campanya "No pagarem les vostres crisis" encetada per aquesta organització juvenil.
Al mateix acte,i convidat per l'assemblea local de Cerdanyola,vaig fer una breu xerrada de com afecta aquesta crisi a la classe treballadora.
Conscient de les meues mancances,vaig fer la xerrada el millor que vaig saber,i espere que el resultat haja sigut una intervenció interessant,documentada i engrescadora.
Ací baix vos deixe els apunts que vaig fer servir.Com suposareu,vaig estendre cada punt del guió,però potser us interesse el que allà es va comentar.
S'accepta com sempre,tota crítica i suggerència.
Salut!
1-Dades econòmiques (A quina crisi ens enfrontem?)
2-Com ens afecta la crisi com a classe?
3-Què hem de fer els i les treballadores davant la crisi?
4-Propostes de la COS per combatre la crisi.
1-Dades econòmiques (A quina crisi ens enfrontem?)
Estem davant d'una crisi enorme, on el capitalisme sembla que ha arrivat al seu límit i corre el risc d'implosionar per la seua incapacitat de seguir creixent com ho feia fins fa molt pocs mesos. N'hi han molts factors que ens han dut fins aquest extrem,i seria molt llarg d'explicar ara,però donaré unes quantes dades per a situar-nos en quina crisi estem,i qui sembla que no la pagarà.
-Als Països Catalans tenim 987.222 aturats (lamentablement no podem saber els aturats de la Catalunya Nord ni la Franja)
-Cada dia de Març a l'Estat espanyol han anat a l'atur 4100 treballadors i treballadores.
-L'estat espanyol,amb un 15,5%, dobla el tant per cent d'aturats d'Alemanya,França o Regne Unit.
-Al primer trimestre del 2009 han caigut un 27% els crèdits al consum i un 50% els crèdits al sector de l'automoció.
-Al 3er trimestre del 2008 es feren un 40% menys d'hipoteques.
-El preu de la vivenda a l'Estat espanyol ha baixat un 1,3%,però encara resten 12,1 punts per situar-se al nivell del 2002
-Segons el FMI el Producte Interior Brut aquest any caurà un 1,7%
És a dir,les famílies continuen ofegades per hipoteques desorbitades,per lloguers cada cop més alts,l'atur es dispara sent el doble percentualment que a les tres potències europees,la temporalitat i precarietat s'han arrelat als darrers anys al nostre món laboral.
Però,però no tot és dolent:
-El Banc de Santader acabà l'exercici 2008 amb un benefici net de 8.876 milions d'euros,i el BBVA amb uns guanys nets de 5.020 milions d'euros.
2-Com ens afecta la crisi com a classe?
La crisi econòmica ens afecta de moltes maneres,però ens centrarem en les qüestions laborals.
-ATUR: La primera i més dura repercussió d'aquesta crisi a la classe obrera és l'atur.Com hem vist,durant el mes de Març a l'estat espanyol s'han destruït 4.100 treballs.
-TEMPORALITAT: Amb aquesta situaciò d'incertessa,el o la treballadora s'agafa al que li puga "surtir",i si aquesta nova feina és temporal,doncs no s'hi pot fer rès.Els empresaris juguen i jugaràn molt amb la típica frase "es lo que hay,si lo quieres lo cogessi no..."
-PRECARIETAT:El conjunt de la classe obrera,i molt especialment els i les joves patirem,encara més,de la precarietat laboral. Més feina,més hores,mateixos diners.
Treball negre i mal remunerat.
-AUGMENT DEL PATRIARCAT: Els acomiadaments,tot i ser indiscriminats en qüestions de gènere,fan que augmente la proporció d'homes als llocs de treball. La dona molts cops veurà com se l'ofereix la surtida masclista de "queda't a casa,cuida dels nens o avis,teletreball,etc" La dona surtirà de la vida laboral per cedir els llocs als homes.
-OFENSIVA NEO-LIBERAL: El liberalisme salvatge,representat per la Patronal CEOE o Foment del Treball Nacional i per les institucions europees estàn atacant el ja per sí minso "Estat del Benestar",amb el desmantelament de la Sanitat i Educaciò pública,amb les seues exigències per abaratir l'irrisori cost de l'acomiadament,per pujar els preus de serveis bàsics com aigua,llum o transport col.lectiu.
Una de les batalles més dures que ens planteja la Patronal és la Directiva de les 65 hores,on es va intentar enderrocar una de les lluites històriques obreres;la jornada laboral de 40 hores. Aquesta directiva no va surtir endavant a la primera votació,però els seus partidaris de ben segur la tornaràn a presentar més endavant.
3-Què hem de fer els i les treballadores davant la crisi?
Arrivat a aquest punt,sembla que la única surtida siga el suicidi o anar-se'n a la muntanya de bandoler,però la presa de consciència sindical ens pot aportar una actitut i unes pautes de lluita que són completament útils. Des de la Coordinadora Obrera Sindical creiem que aquestes poden ser:
-PRESA DE CONSCIÈNCIA: Tot i tota treballadora ha de saber que els seus interesos i els dels patrons mai no poden coincidir,que vivim una lluita antagònica i que cal defensar-se dels atacs patronal.
-AFILIACÒ EN SINDICATS DE CLASSE: Un cop presa la consciència de classe,cal que tothom s'adone que less lluites individuals no porten enlloc.Cal l'acció col.lectiva per doblegar els atacs de la patronal,això s'aconsegueix amb la coordinaciò a cada centre de treball,i sindicar-se és la millor manera. Unin-te a un sindicat reforces els lligams i crees resistència.
-IMPULSAR NUCLIS COMBATIUS: Cal que el i la treballadora,un cop afiliat parle,debatisca,desemmascare als sindicats grocs presents al seu centre de treball i que treballe pel que el seu centre de treball siga un focus de resistència.
-COORDINAR LLUITES: Els i les obreres s'han de donar suport i solidaritat mutu per defensar els seus interesos,i una forma de fer-ho és coordinar la lluita amb d'altres sindicats de classe arreu del país si això és possible. Cal la uniò de tots els treballadors en sindicats de classe i l'acciò conjunta d'aquests.
-XARXA SOLIDARITAT OBRERA: Aquesta xarxa és una eina plantejada per la Coordinadora Obrera Sindical per reforçar els lligams i la solidaritat de classe. S'ha començat a treballar en aquesta xarxa en diferents pobles dels Països Catalans,sent Castelló de la Plana on millor ha funcionat. Es podria resumir aquesta xarxa en:
-Borsa de treball
-Caixa nacional de resistència
-Servei d'assessorament gratuït
-Xarxa Solidària
4-Propostes de la COS per combatre la crisi.
-Augmentar els impostos directes sobre les rendes més elevades,i l'impost al Patrimoni.
-Recuperar els diners que els empresaris i patrons dels PPCC tenen en paraisos fiscal
-Recuperar la inversió pública feta en les grans transnacionals presents als PPCC,com seat,nissan,ford o Telefònica.
-Recuperar i redistribuïr els enormes beneficis de la patronal (segons l'OCDE des del 1996 fins el 2006 van crèixer un 73%,mentre els costos laborals ho feien un 3,7%)
-Tancar les ETT i converitr-les en oficines de recerca i assessorament laboral públiques.
-Augmentar el Salari Mínim Interprofessional fins els 1200 euros
-Tota pensiò ha de ser assimilada amb el Salari Mínim Interprofessional
-Prestació d'atur indefinit de 1200 euros pels i les aturades
-Prohibir els acomiadaments i els Expedients de Regulació d'Ocupació en totes les empreses que durant els últims anys hagen tingut beneficis.
-Permetre la socialització mitjançant el cooperativisme d'aquelles empreses en fallida,per part dels i les seues treballadores.
-Recuperar la xarxa privada i de gestió mixta sanitària,incorporar-la a la sanitat pública i fer-la realment universal,gratuïta i de qualitat.
-Fer el mateix amb l'educació:derogant la LEC i frenar l'implantació del Pla Bolonya, i impulsar un sistema educatiu propi dels PPCC,públic,laïc,gratuït,popular,en català i de qualitat.
-S'han de crear borses municipals d'habitatge social a preu de cost i lloguers baixos per joves,estudiants,famílies treballadores,pensionistes,persones migrades,etc
Per últim només vull dir que vivirem uns anys súmament importants,on ens juguem avançar cap a la justícial social donant el cop de gràcia a un capitalisme liberal moribund,o tornar al segle XIX si el capitalisme moribund pot aixecar-se i imposar les seues condicions al conjunt de la població mitjançant més privatitzacions,menys drets socials,menys drets laborals, la directiva de les 65 hores o la directiva del retorn.
Estem davant d'un monstre moribund,i és la nostra responsabilitat crear solidaritat obrera que passe a l'atac i destruisca l'opressió de l'home per l'home i d'una nació per un altra.
martes, 21 de abril de 2009
EL DISSABTE 25 D'ABRIL,TOTS I TOTES A VALÈNCIA!!
Sembla que fa quatre dies que va començar el nou any, i com si res, ja ens hem plantat en ple mes d’abril. I de nou ens trobem en plens preparatius de primers de Maig, de diversos aplecs, els estudiants comencen ja a veure de prop els examens, els treballadors anem veient com la feina cada vegada està més fotuda (si encara en tenim)... i un any més, ens trobem davant del 25 d’Abril. Commemoració de la derrota d’Almansa, Diada del País Valencià... però també anniversari de la Revolució portuguesa dels clavells. Curiosament, diada de commemoració de dues derrotes, la primera que encara ens afecta, i la segona, que semblava una victòria, esdevinguda derrota pel poble treballador portugués en nom de la “democràcia”.
Pot ser a algú li semble una rucada el que ara diré, però de què ens serveix estar sempre “celebrant” derrotes? Tan derrotats estem, que les úniques commemoracions que continuen vives entre aquells i aquelles que s’estimen les llibertats socials i nacionals del nostre país, són simplement això, derrotes?!
Què vull dir amb aquesta pregunta que em faig? Doncs que, malgrat la importància que tenen Diades com la del 25 d’Abril, Diades en majúscules, que haurien de ser punts de recàrrega d’energies per tot l’any, d’engrescament, d’encoratjament, de transgressió i rebel•lia, malhauradament han esdevingut coses rutinàries, una mena de “procesons” de setmana santa, on la nostra militància aboca grans esforços, recursos i mitjans, per acabar sense saber-li trobar uns objectius, una canalització d’eixes reivindicacions i lluites, envers majors fites organitzatives, envers un empoderament de la nostra gent, d’una recàrrega d’ànims i de moral.
Portem massa anys participant d’iniciatives que malgrat l’energia dels seus inicis, han esdevingut excessivament rígides, i que en compte de servir de revulsiu, només acaben servint per organitzar grans festes, on poder llençar quatre proclames, i consumir grans quantitats d’alcohol i altres drogues diverses, que en molt poc, o en res, ajuden en l’organització i concienciació del nostre jovent, i en l’aprofitament de l’experiència i coneixences de la nostra gent més veterana.
Són moltes les lluites que s’estan produint al País Valencià, per la defensa de la unitat de la llengua catalana i tenir accès al dret democràtic de veure les emissions de TVC a les comarques del sud del Maestrat; per la defensa del territori i contra les infrastructures salvatges i forasteres, com per exemple a la Valleta d’Agres... exemples de lluites molt semblants a les que es donen a l’altra punta del país, contra la MAT o per poder veure la TVC a la Catalunya del Nord. I totes aquestes lluites, no ho oblidem, emmarcades en un quadre general de crisi i desfeta del sistema capitalista en el seu conjunt, no només a nivell productiu, sinó també financer i el més important, a nivell ideològic. Però dissortadament, fins ara no havíem estat capaços de fer-les veure en el seu conjunt, dins d’un marc sociopolític concret.
També és cert, que fins fa no gaire temps, erem quatre “penjats” els que no féiem altra cosa que predicar al “desert”, repetint a tort i a dret que havíem d’enfortir els nostres lligams organitzatius, de nord a sud, de ponent a la mar, si volíem sobreviure com a poble, doncs precisament amb l’arma de la crisi econòmica, de la desestructuració productiva i territorial, de l’atur de masses localitzat en moltes de les nostres comarques, del tancament massiu d’empreses, etc., acabarien de destruir definitivament els Països Catalans.
Per sort, les coses comencen a canviar, encara lentament, però cada vegada de forma més segura i clara; i gràcies a eixe canvi que ja comença a poder-se albirar, ja comencem a poder plantejar seriosament la conjunció de les lluites, i una conjunció de lluites per reforçar el tronc central d’eixa lluita, la situació socioeconòmica i laboral dels Països Catalans.
Així, per fi, a l’arma de la crisi, l’atur i la desestructuració, històricament emprades pels estats espanyol i francès contra nosaltres, li ha aparegut un doble tallant, un tallant amb el qual encara estem a temps de segar les cadenes que ens oprimeixen i impedeixen el nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble.
Precisament d’eixe procés de canvi en positiu que s’està albirant, d’eixes renovades energies creadores, neix la convocatòria que fa la Campanya Nacional 300 Anys d’Ocupació – 300 Anys de Resistència, amb el suport i participació de l’Esquerra Independentista, a més de desenes de col•lectius, casals, associacions i organitzacions d’arreu dels Països Catalans per a aquest 25 d’Abril... Un pas molt decidit endavant en aquesta nova represa creadora, positiva i lluitadora.
Una represa per trencar i transgredir els vells esquemes, per recuperar l’alegria en la lluita, la confiança en nosaltres mateixos, i la capacitat per encomanar eixe optimisme i eixes ganes de lluitar... I LLUITAR PER VÉNCER!!
Precisament per tot això, i amb l’ànim de no deixar ningú de banda, s’ha convocat el 25 d’Abril, el 25 d’Abril, i no en cap altra data. Enguany no cabien excuses, i així ho havíem de dir i deixar clar. Enguany, estem iniciant una nova via, un nou camí per avançar junts i juntes envers la nostra llibertat, per la Independència i el Socialisme als Països Catalans. Volem, i ho estem començant a construir entre molta gent i molt diversa, una mostra viva de lluita i desig creador. De compromís, responsabilitat, positivisme i amor per la nostra terra i les nostres llibertats.
Aquest 25 d’Abril, és un nou camí que encetem al País Valencià per avançar unes quantes passes en la construcció de la Unitat Popular. És una nova esperança i una responsabilitat que milers de persones d’aquest país anem a confirmar als carrers de València primer, i després arreu dels nostres pobles, barris, viles, ciutats i comarques... Des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó!
SENSE VALÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA!!
EL 25 D’ABRIL, TOTES I TOTS A VALÈNCIA!!
Visca el Poble Treballador dels Països Catalans!!
Visca la Unitat Popular!! Visca la Terra!!
Gonçal Bravo (Coordinador General de la Coordinadora Obrera Sindical)
Pot ser a algú li semble una rucada el que ara diré, però de què ens serveix estar sempre “celebrant” derrotes? Tan derrotats estem, que les úniques commemoracions que continuen vives entre aquells i aquelles que s’estimen les llibertats socials i nacionals del nostre país, són simplement això, derrotes?!
Què vull dir amb aquesta pregunta que em faig? Doncs que, malgrat la importància que tenen Diades com la del 25 d’Abril, Diades en majúscules, que haurien de ser punts de recàrrega d’energies per tot l’any, d’engrescament, d’encoratjament, de transgressió i rebel•lia, malhauradament han esdevingut coses rutinàries, una mena de “procesons” de setmana santa, on la nostra militància aboca grans esforços, recursos i mitjans, per acabar sense saber-li trobar uns objectius, una canalització d’eixes reivindicacions i lluites, envers majors fites organitzatives, envers un empoderament de la nostra gent, d’una recàrrega d’ànims i de moral.
Portem massa anys participant d’iniciatives que malgrat l’energia dels seus inicis, han esdevingut excessivament rígides, i que en compte de servir de revulsiu, només acaben servint per organitzar grans festes, on poder llençar quatre proclames, i consumir grans quantitats d’alcohol i altres drogues diverses, que en molt poc, o en res, ajuden en l’organització i concienciació del nostre jovent, i en l’aprofitament de l’experiència i coneixences de la nostra gent més veterana.
Són moltes les lluites que s’estan produint al País Valencià, per la defensa de la unitat de la llengua catalana i tenir accès al dret democràtic de veure les emissions de TVC a les comarques del sud del Maestrat; per la defensa del territori i contra les infrastructures salvatges i forasteres, com per exemple a la Valleta d’Agres... exemples de lluites molt semblants a les que es donen a l’altra punta del país, contra la MAT o per poder veure la TVC a la Catalunya del Nord. I totes aquestes lluites, no ho oblidem, emmarcades en un quadre general de crisi i desfeta del sistema capitalista en el seu conjunt, no només a nivell productiu, sinó també financer i el més important, a nivell ideològic. Però dissortadament, fins ara no havíem estat capaços de fer-les veure en el seu conjunt, dins d’un marc sociopolític concret.
També és cert, que fins fa no gaire temps, erem quatre “penjats” els que no féiem altra cosa que predicar al “desert”, repetint a tort i a dret que havíem d’enfortir els nostres lligams organitzatius, de nord a sud, de ponent a la mar, si volíem sobreviure com a poble, doncs precisament amb l’arma de la crisi econòmica, de la desestructuració productiva i territorial, de l’atur de masses localitzat en moltes de les nostres comarques, del tancament massiu d’empreses, etc., acabarien de destruir definitivament els Països Catalans.
Per sort, les coses comencen a canviar, encara lentament, però cada vegada de forma més segura i clara; i gràcies a eixe canvi que ja comença a poder-se albirar, ja comencem a poder plantejar seriosament la conjunció de les lluites, i una conjunció de lluites per reforçar el tronc central d’eixa lluita, la situació socioeconòmica i laboral dels Països Catalans.
Així, per fi, a l’arma de la crisi, l’atur i la desestructuració, històricament emprades pels estats espanyol i francès contra nosaltres, li ha aparegut un doble tallant, un tallant amb el qual encara estem a temps de segar les cadenes que ens oprimeixen i impedeixen el nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble.
Precisament d’eixe procés de canvi en positiu que s’està albirant, d’eixes renovades energies creadores, neix la convocatòria que fa la Campanya Nacional 300 Anys d’Ocupació – 300 Anys de Resistència, amb el suport i participació de l’Esquerra Independentista, a més de desenes de col•lectius, casals, associacions i organitzacions d’arreu dels Països Catalans per a aquest 25 d’Abril... Un pas molt decidit endavant en aquesta nova represa creadora, positiva i lluitadora.
Una represa per trencar i transgredir els vells esquemes, per recuperar l’alegria en la lluita, la confiança en nosaltres mateixos, i la capacitat per encomanar eixe optimisme i eixes ganes de lluitar... I LLUITAR PER VÉNCER!!
Precisament per tot això, i amb l’ànim de no deixar ningú de banda, s’ha convocat el 25 d’Abril, el 25 d’Abril, i no en cap altra data. Enguany no cabien excuses, i així ho havíem de dir i deixar clar. Enguany, estem iniciant una nova via, un nou camí per avançar junts i juntes envers la nostra llibertat, per la Independència i el Socialisme als Països Catalans. Volem, i ho estem començant a construir entre molta gent i molt diversa, una mostra viva de lluita i desig creador. De compromís, responsabilitat, positivisme i amor per la nostra terra i les nostres llibertats.
Aquest 25 d’Abril, és un nou camí que encetem al País Valencià per avançar unes quantes passes en la construcció de la Unitat Popular. És una nova esperança i una responsabilitat que milers de persones d’aquest país anem a confirmar als carrers de València primer, i després arreu dels nostres pobles, barris, viles, ciutats i comarques... Des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó!
SENSE VALÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA!!
EL 25 D’ABRIL, TOTES I TOTS A VALÈNCIA!!
Visca el Poble Treballador dels Països Catalans!!
Visca la Unitat Popular!! Visca la Terra!!
Gonçal Bravo (Coordinador General de la Coordinadora Obrera Sindical)
jueves, 16 de abril de 2009
jueves, 9 de abril de 2009
Homosexualitat rere el "teló d'acer"
Vos deixe una fotografia de l'amor secret entre Honecker (cap d'estat de l'RDA) i Brèznev (secretari general del PCUS).
Qui va dir que les terres de l'Est són fredes?
cartell i manifest manifestació 25 d'Abril,València
25 d'abril de 2009.
Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos. A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra. Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca. 25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos. A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra. Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca. 25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant Agustí de València.
Endavant i força!
martes, 7 de abril de 2009
Una barbaritat més...!!!
Kafeta Solidària Pro-avortament
(Malauradament he vist massa tard aquesta entrada de MAMBO)http://mambo.pimienta.org/
Aquest dijous obrirem la kafeta del CSO Revoltosa (els dijous és un espai no mixte per a dones i lesbianes) en solidaritat a una de les dones que ha estat condemnada a pagar una multa per provocar-se un avortament. Obrirem a partir de les 20.30h i la pasta que traguem de la beguda i el tapeo serà enviada a aquesta dona que va ser denunciada pels propis serveis sanitaris i que ha estat condemnada a pagar una multa de 360 euros quan està cobrant 400 euros al mes (i encara “ha d’agrair” que no li fessin entrar a presó). Podeu llegir més detalls al següent enllaç:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=598582&idseccio_PK=1050
Actualment estan havent-hi molts casos de dones que avorten i que són condemnades per l’Estat Espanyol. Moltes són dones immigrants i sense recursos, la qual cosa augmenta la seva vulnerabilitat davant d’aquestes lleis mascle-capitalistes.Nosaltres recolzem la lliure decisió sobre el propi cos i volem mostrar la nostra solidaritat amb elles.Recordem també que l’església i tots els reaccionaris estan fent una campanya forta en contra de l’avortament i que fa falta que ens posem les piles en rebutjar els seus discursos, els seus plafons i les seves concentracions mascle-catòliques el 25 de cada mes.
CSO Revoltosa: C/Rogent 82; Clot (L1 o L2) i Camp de l’Arpa (L5)
1d'Abril,2009
(Malauradament he vist massa tard aquesta entrada de MAMBO)http://mambo.pimienta.org/
Aquest dijous obrirem la kafeta del CSO Revoltosa (els dijous és un espai no mixte per a dones i lesbianes) en solidaritat a una de les dones que ha estat condemnada a pagar una multa per provocar-se un avortament. Obrirem a partir de les 20.30h i la pasta que traguem de la beguda i el tapeo serà enviada a aquesta dona que va ser denunciada pels propis serveis sanitaris i que ha estat condemnada a pagar una multa de 360 euros quan està cobrant 400 euros al mes (i encara “ha d’agrair” que no li fessin entrar a presó). Podeu llegir més detalls al següent enllaç:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=598582&idseccio_PK=1050
Actualment estan havent-hi molts casos de dones que avorten i que són condemnades per l’Estat Espanyol. Moltes són dones immigrants i sense recursos, la qual cosa augmenta la seva vulnerabilitat davant d’aquestes lleis mascle-capitalistes.Nosaltres recolzem la lliure decisió sobre el propi cos i volem mostrar la nostra solidaritat amb elles.Recordem també que l’església i tots els reaccionaris estan fent una campanya forta en contra de l’avortament i que fa falta que ens posem les piles en rebutjar els seus discursos, els seus plafons i les seves concentracions mascle-catòliques el 25 de cada mes.
CSO Revoltosa: C/Rogent 82; Clot (L1 o L2) i Camp de l’Arpa (L5)
1d'Abril,2009
La Guerrilla Travolaka
Bones!
Hui he estat fent una volta per la xarxa i he entrat per primer cop al blog de La Guerrilla Travolaka. Ja els/les coneixia d'abans,quan vaig anar a una xerrada que feien a l'Ateneu Popular Manuel de Pedrolo,a Cassoles (BCN).
Vaig trobar molt interessant el seu punt de vista i les seues lluites. Malauradament encara estic formant-me amb aquest tema,així que vos deixe l'enllaç al seu blog per si hi teniu curiositat.
http://guerrilla-travolaka.blogspot.com/
;)
Hui he estat fent una volta per la xarxa i he entrat per primer cop al blog de La Guerrilla Travolaka. Ja els/les coneixia d'abans,quan vaig anar a una xerrada que feien a l'Ateneu Popular Manuel de Pedrolo,a Cassoles (BCN).
Vaig trobar molt interessant el seu punt de vista i les seues lluites. Malauradament encara estic formant-me amb aquest tema,així que vos deixe l'enllaç al seu blog per si hi teniu curiositat.
http://guerrilla-travolaka.blogspot.com/
;)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
