Hoola xiquets i xiquetes!
Des d'ací informar-vos que l'assemblea de maulets de Poble Sec i Revolta Global hem preparat conjúntament un videofòrum per parlar de la violència cap a les dones i la pederàstia.Passarem la pel.lícula "Hard Candy",i serà a l'Ateneu Rebel,de Poble Sec (BCN)
per a més informació: http://mauletspoblesec.blogspot.com
;)
miércoles, 26 de noviembre de 2008
martes, 22 de julio de 2008
ABSOLUCIÓ JONA!!!
Malauradament hui torne a fer una entrada per a fer divulgació d'un nou cas de repressió al jovent organitzat dels Països Catalans.
En aquesta ocasió li ha tocat a Jona,militant de l'assemblea de joves de l'eixample nord-CAJEI.
La fiscalia demana 8 anys de presó per la seva suposada participació en uns aldarulls en protesta pels plans immobiliaris especulatius als forat de la vergonya.
Des d'ací m'agradaria animar-vos a que vos informeu sobre este nou cas de repressió i que signeu el manifest de suport al jove barceloní.
ABSOLUCIÓ JONA!
JO TAMBÉ EM MANIFESTE!
www.joveseixample.cat/absoluciojona
En aquesta ocasió li ha tocat a Jona,militant de l'assemblea de joves de l'eixample nord-CAJEI.
La fiscalia demana 8 anys de presó per la seva suposada participació en uns aldarulls en protesta pels plans immobiliaris especulatius als forat de la vergonya.
Des d'ací m'agradaria animar-vos a que vos informeu sobre este nou cas de repressió i que signeu el manifest de suport al jove barceloní.
ABSOLUCIÓ JONA!
JO TAMBÉ EM MANIFESTE!
www.joveseixample.cat/absoluciojona
martes, 24 de junio de 2008
Les partes callaràn quan la Terra siga lliure
Des de l'Assemblea d'Elx de Maulets rebutgem la multa de 300 € que ens imposa l'Ajuntament, format per PsoE i Compromís per Elx (coalició d'Inciativa i Bloc), per haver fet un mural commemoratiu la diada del 25 d'Abril.
Anunciem que hem recorregut aquesta sanció política, que només s'entén com un pas més en l'estratègia dels partits que s'autoanomenen "progressistes" d'aturar els moviments socials mitjançant repressió i criminalització.
Concretament, assenyalem al regidor José Manuel Sánchez Asencio, qui signa com a responsable directe la resolució de la sanció administrativa.
Hem de recordar que aquesta no és la primera vegada que patim els seus abusos i coaccions: l'intent de censura de l'acte antirrepressiu de solidaritat amb els joves alacantins Enric i Robe o la denegació del permís corresponent per poder celebrar la 3a Botifarrada contra la constitució, foren perpetrats per aquest mateix individu en estreta colaboració amb la policia local.
Des de Maulets, ens reafirmem en la certesa que les paraules buides dels polítics "progressistes" cauen pel seu propi pes quan, dia rere dia, van descobrint el seu vertader rostre. Un rostre repressor, censor i totalitari, tan botxí com la mateixa oposició al consistori.
Només el nostre compromís amb la lluita per aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes, esdevindrà el motor transformador que ens permeta avançar cap a una societat veritablement justa i igualitària.
La repressió no ens aturarà: Visca la Terra Lliure!!!
sábado, 21 de junio de 2008
Des d'Elx,solidaritat amb el Jaume i l'Enric.
Durant el concert de Pirat's Sound Sistema, la nit del divendres 20 de juny a la plaça de la Llotja d’Elx, es desplegà una pancarta signada per Endavant i Maulets que mostrava la nostra solidaritat amb Enric i Jaume; demanant l’absolució dels dos companys militants d’ambdues organitzacions, acusats d’injúries greus a la corona.
Recordem que després d'anul•lar-se el judici que es va celebrar el 20 de novembre del 2007 contra en Met i l'Enric, per haver-los negat el dret a parlar en català, l’1 de Juliol hauran de tornar a desplaçar-se a Madrid per a la repetició del judici.
Amb unes paraules denunciàrem davant els assistents el caràcter antidemocràtic de l’estat espanyol i l’escalada repressiva que assetja els moviments socials als Països Catalans, amb casos com l’empresonament del Franki per despenjar un drap espanyol.
Accions recolzades pel públic, que s’expressà solidari amb els repressaliats i contrari a aquests judicis polítics.
També el grup de Sants volgué mostrar la seua solidaritat amb el Franki i denunciar la repressió per part dels cossos policials de l’estat.
Ni corona, ni repressió:Enric i Jaume absolució!
http://www.maulets.org/elx
jueves, 12 de junio de 2008
Crònica i fotos de la concentració pel Franki a Alacant
El passat divendres 6 de juny, una setantena de persones es van concentrar a Alacant per exigir la llibertat del company Francesc Argemí, Franki de Terrassa.
La convocatòria, sorgida de diferents organitzacions i individus de la ciutat, es desenvolupà en un ambient combatiu i reivindicatiu, destacant els crits que demanaven la llibertat per a Franki i pels presos polítics, i en contra de la “democràcia” que empresona militants polítics i lluitadores. “Franki de Terrassa, et volem a casa”, “Franki al carrer, amnistia i llibertat”, “democràcia on?, terrorista qui?”, o “la justícia espanyola a qui lluita l'empresona” foren alguns dels crits més repetits”.
La Plaça de Sant Cristòfol es plenà de pancartes; A més de la realitzada per l'assemblea convocant: “Franki llibertat, 2 anys i 7 mesos de presó per ultratge a la bandera”, diferents col·lectius aportaren la seua visió sobre la repressió policial i política. La Plataforma Antifeixista d'Alacant signava “Contra la criminalització de les idees, llibertat Franki i antifeixistes”, en referència a les detencions produïdes en Madrid 6 dies abans; el PCPE i els CJC indicaven que “Capitalisme és repressió i, finalment, l'Esquerra Independentista de la ciutat (Endavant, Maulets i Sepc) signaven una pancarta en la que al·ludien a que “Cap repressió ens aturarà, Franki de Terrassa llibertat”.
La concentració finalitzà amb la projecció d'una entrevista al Franki i un breu vídeo sobre el cas, així com diversos vídeos de les accions de suport realitzades des de l'empresonament del Franki.
Com és habitual en Alacant, quan les participants es disposaren a marxar de la plaça, la Policia Nacional, present amb 7 agents uniformats, com a mínim 2 de paisà, a més de 2 agents de la Policia Local, procedí a identificar “rutinàriament i seguint ordres de Subdelegació del Govern” a algunes de les persones que havien assistit a la concentració.
viernes, 6 de junio de 2008
Acció de solidaritat amb en Franki
Fora la bandera espanyola: llibertat Franki!
La nit del dijous, 5 de Juny, han sigut retirades 5 estanqueres i 2 banderes europees que embrutaven els carrers d'Elx. Amb aquesta acció, l'assemblea de Maulets d'Elx hem volgut demostrar la nostra solidaritat amb el Franki de Terrassa, que continua en presó després de 40 dies per despenjar una bandera espanyola al seu ajuntament. Exigim, un cop més, la immediata posada en llibertat del jove català i denunciem el caràcter profundament antidemocràtic de l'Estat espanyol.
Us convoquem a la concentració en suport al Franki que tindrà lloc aquest divendres a les 21:00 hores a la plaça Sant Cristòfol d'Alacant.
Pel Franki i per tots els que com ell han sigut o són represaliats per rebelar-se davant l'estat espanyol i la seua simbologia, la teua presència és necessària.
jueves, 5 de junio de 2008
Concentració pel Franki a Alacant!
DEMÀ DIVENDRES 6 DE JUNY A LA PLAÇA SANTA CRISTÓFOL,CONCENTRACIÓ PER LA LLIBERTAT D'EN FRANKI DE TERRASSA.VINE! QUE LA INJUSTÍCIA NO ENS PARE!
PER QUE TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE!
LLIBERTAT FRANKI!
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
viernes, 30 de mayo de 2008
Apologia del terrorisme per internet????
Bé,la "democràcia" espanyola ens torna a sorpendre una vegada més.Malauradament mai no ens sorprenen amb decissions com perseguir els empresaris explotadors,investigar la falta de mesures de seguretat als llocs de treball,inspeccionar els contes bancaris de la monarquia,etc
No,això potser pasaria si algú en l'entramat judicial espanyol s'apartara una línea del seu principal ordre d'actuació: Reprimir als disidents.
Hui ens ha sorprés que la Guàrdia Civil,eixe magnífic cos de repressió,ha arrestat a un ciutadà basc pel delicte d'apologia del terrorisme (segons les seves lleis).Però el passat dimarts un ciutadà sevillà també fou detingut acusat d'incomplir la dita llei.
Ací n'hi han dues coses que fan veritable por:
1-Un pot estar d'acord o no amb la lluita armada,amb la línea d'actuació d'ETA,amb les lleis estatals o el que siga,però com es pot fer d'un posicionament moral (el rebuig a ETA) una llei?
És de bojos que et puguen detindre per que en un fòrum,un blog,o simplement deixant un comentari en una pàgina qualsevol dubtes d'aquesta llei,de la legitimitat de l'Estat espanyol o el que siga.
Llibertat d'expressió diuen? Si no fora tan trist seria graciós.El Gran Germà ens vigila,i malauradament no és només a la Xina,Cuba o Corea del Nord (els tres malos de la pel.lícula pels EUA i els governs capitalistes en general). El Gran Germà viu,i millor que mai,als estats capitalistes occidentals. Ens venen la idea de la democràcia,la llibertat d'expressió,però et dicten qué pots dir i opinar.
2-Si ho penses bé,la militància o la simple dissidència són coses que en aquests dies et pot ixir cara.Si cremes una fotografia del borbó vas a judici,si et manifestes per la independència corres el perill de que qualsevol excusa siga utilitzada per carregar i detindre al màxim de llei. Si fas un acte de suport a companys repressaliats tindràs a la policia vigilan-te com si fores el màxim enemic de la ciutat,i així cada acció del poble conscienciat sol tindre una ràpida resposta violenta i repressiav de l'Estat.
Però ja la por se t'agafa de veritat al cos quan t'adones que els cossos de repressió llegeixen fòrums,blogs i correus electrònics buscant el menor indici de transgressió a les seves lleis per a començar la cacera de bruixes.
Demà mateix podria tindre una denúncia per injúries al rei,apologia del terrorisme o qualsevol bajanada que ells anomenen lleis espanyoles.
Maleïda siga aquesta suposada democràcia que ens fica la por fins aquest extrem.Ja no estem segurs ni darrere d'una pantalla,conversant o debatint.A la nostra mateixa casa hem de començar a tèmer el que diem.
Però supose que la nostra primera victòria és continuar parlant,debatint,treballant,conscienciant,expandint el projecte rupturista.
Aixó sí,amb aquestes actuacions,l'Estat capitalista espanyol ens ajuda a mostrar a tota aquella que ho vullga veure la seva veritable cara.
Repressors,feixistes i profundament antidemòcrates.
Recordem sempre la vella consigna:
TERRORISTA QUI?
DEMOCRÀCIA ON?
No,això potser pasaria si algú en l'entramat judicial espanyol s'apartara una línea del seu principal ordre d'actuació: Reprimir als disidents.
Hui ens ha sorprés que la Guàrdia Civil,eixe magnífic cos de repressió,ha arrestat a un ciutadà basc pel delicte d'apologia del terrorisme (segons les seves lleis).Però el passat dimarts un ciutadà sevillà també fou detingut acusat d'incomplir la dita llei.
Ací n'hi han dues coses que fan veritable por:
1-Un pot estar d'acord o no amb la lluita armada,amb la línea d'actuació d'ETA,amb les lleis estatals o el que siga,però com es pot fer d'un posicionament moral (el rebuig a ETA) una llei?
És de bojos que et puguen detindre per que en un fòrum,un blog,o simplement deixant un comentari en una pàgina qualsevol dubtes d'aquesta llei,de la legitimitat de l'Estat espanyol o el que siga.
Llibertat d'expressió diuen? Si no fora tan trist seria graciós.El Gran Germà ens vigila,i malauradament no és només a la Xina,Cuba o Corea del Nord (els tres malos de la pel.lícula pels EUA i els governs capitalistes en general). El Gran Germà viu,i millor que mai,als estats capitalistes occidentals. Ens venen la idea de la democràcia,la llibertat d'expressió,però et dicten qué pots dir i opinar.
2-Si ho penses bé,la militància o la simple dissidència són coses que en aquests dies et pot ixir cara.Si cremes una fotografia del borbó vas a judici,si et manifestes per la independència corres el perill de que qualsevol excusa siga utilitzada per carregar i detindre al màxim de llei. Si fas un acte de suport a companys repressaliats tindràs a la policia vigilan-te com si fores el màxim enemic de la ciutat,i així cada acció del poble conscienciat sol tindre una ràpida resposta violenta i repressiav de l'Estat.
Però ja la por se t'agafa de veritat al cos quan t'adones que els cossos de repressió llegeixen fòrums,blogs i correus electrònics buscant el menor indici de transgressió a les seves lleis per a començar la cacera de bruixes.
Demà mateix podria tindre una denúncia per injúries al rei,apologia del terrorisme o qualsevol bajanada que ells anomenen lleis espanyoles.
Maleïda siga aquesta suposada democràcia que ens fica la por fins aquest extrem.Ja no estem segurs ni darrere d'una pantalla,conversant o debatint.A la nostra mateixa casa hem de començar a tèmer el que diem.
Però supose que la nostra primera victòria és continuar parlant,debatint,treballant,conscienciant,expandint el projecte rupturista.
Aixó sí,amb aquestes actuacions,l'Estat capitalista espanyol ens ajuda a mostrar a tota aquella que ho vullga veure la seva veritable cara.
Repressors,feixistes i profundament antidemòcrates.
Recordem sempre la vella consigna:
TERRORISTA QUI?
DEMOCRÀCIA ON?
viernes, 23 de mayo de 2008
La Naqba.La Catàstrofe.
Ací vos deixe un escrit publicat a lafabrica.cat en commemoració de la Naqba,la catàstrofe pel poble palestí.Espere que vos semble interessant,i ens ajude a entendre millor el disvarat de la fundació de l'Estat d'Israel.
Salut a totes!
El 20 de març de 1941, Yosef Weitz, del Fons Nacional Jueu (JNF) escrigué "La completa evacuació del país dels seus altres habitants i lliurar-lo tot al poble jueu és la resposta".
En aquell dia de 1948, uns dos mesos abans que comencés tècnicament la primer "guerra àrab-israeliana", els 1125 habitants del poble palestí de Umm Khalid fugiren d'una operació militar del Hagannah. Com els seus germans de més de 500 poblacions, creien que podrien tornar a casa seva al cap d'unes setmanes, després que acabessin els combats i noves fronteres polítiques fossin o no demarcades.
No fou així, per contra, més de sis milions de palestins segueixen refugiats avui, alguns en camps de refugiats no gaire lluny de les seves ciutats originals, altres establerts en comunitats a Europa o als Estats Units, tots tenen prohibit el seu retorn a la seva terra per una raó: no són jueus.
El desig de Yosef Weitz va ser garantit. En el meu nom, i en el nom dels jueus de tot el món, una població nadiua fou gairebé completament expulsada. Els noms dels pobles foren esborrats del mapa, les cases demolides, i nous boscos plantats a les seves terres. En àrab, això ha rebut el nom de Naqba, o catàstrofe. A Israel s'anomena "Independència".
El mes passat vaig anar amb un home d'Umm al-Famm (una localitat palestina a Israel) cap al seu poble original de Lajun, només a uns pocs quilòmetres. La terra d'Adnan és un bosc del JNF que "pertany" al Kibbutz Megiddo.
Mentre caminàvem pel camí de pedres ell assenyalava llocs als dos costats de la carretera, anomenant les famílies que vivien allí: Mahamid, Mahajne, Jabrin. La terra allà no és de natura pedregosa; les pedres per on caminàvem són les restes de les cases destruïdes. Adnan només tenia sis anys quan les bales del Hagannah xiularen sobre el seu cap i ell i la seva família fugiren. Però ell se'n recorda. Quan ens aturem al lloc de la seva casa destruïda diu de sobte: "benvinguda a casa meva".
Adnan és ciutadà d'israel, encara que la seva terra li fou robada, a ell el van lliurar a un cos que el rebutja i no el deixa viure-hi. Com a jueva americana, jo puc traslladar-me a Lajun/Megiddo demà mateix, obtenir plens drets de ciutadania i viure a la terra que la família d'Adnan va tenir i treballar durant segles. Adnan, que viu només uns minuts enllà, té prohibit de fer-ho.
Quan ens apropem al 60 aniversari de l'estat d'Israel, el 60 aniversari de la Naqba, hem de recordar Adnan, recordar els habitants d'Umm Khalid. Hem de recordar els més de sis milions de persones que foren privades dels seus drets humans durant 60 anys, i nosaltres, jueus amb una història d'opressió i una tradició de justícia social, treballar pel dret del poble nadiu a tornar a la seva terra. Aquesta ñes la nostra única esperança per a una veritable pau i seguretat a la regió.
Hannah Mermelstein.
-------------
*Hannah Mermelstein és cofundadora de Birthright Unplugged (http://www.birthrightunplugged.org/), organització que intenta mostrar la realitat de l'opressió palestina als jueus americans, viu entre Boston, Filadèlfia i Ramallah. Aquest text fou publicat a The Jewish Advocate l'abril de 2008, i reproduït a The Electronic Intifada aquest mes de maig i ha estat traduït al català per La Fàbrica.
Salut a totes!
El 20 de març de 1941, Yosef Weitz, del Fons Nacional Jueu (JNF) escrigué "La completa evacuació del país dels seus altres habitants i lliurar-lo tot al poble jueu és la resposta".
En aquell dia de 1948, uns dos mesos abans que comencés tècnicament la primer "guerra àrab-israeliana", els 1125 habitants del poble palestí de Umm Khalid fugiren d'una operació militar del Hagannah. Com els seus germans de més de 500 poblacions, creien que podrien tornar a casa seva al cap d'unes setmanes, després que acabessin els combats i noves fronteres polítiques fossin o no demarcades.
No fou així, per contra, més de sis milions de palestins segueixen refugiats avui, alguns en camps de refugiats no gaire lluny de les seves ciutats originals, altres establerts en comunitats a Europa o als Estats Units, tots tenen prohibit el seu retorn a la seva terra per una raó: no són jueus.
El desig de Yosef Weitz va ser garantit. En el meu nom, i en el nom dels jueus de tot el món, una població nadiua fou gairebé completament expulsada. Els noms dels pobles foren esborrats del mapa, les cases demolides, i nous boscos plantats a les seves terres. En àrab, això ha rebut el nom de Naqba, o catàstrofe. A Israel s'anomena "Independència".
El mes passat vaig anar amb un home d'Umm al-Famm (una localitat palestina a Israel) cap al seu poble original de Lajun, només a uns pocs quilòmetres. La terra d'Adnan és un bosc del JNF que "pertany" al Kibbutz Megiddo.
Mentre caminàvem pel camí de pedres ell assenyalava llocs als dos costats de la carretera, anomenant les famílies que vivien allí: Mahamid, Mahajne, Jabrin. La terra allà no és de natura pedregosa; les pedres per on caminàvem són les restes de les cases destruïdes. Adnan només tenia sis anys quan les bales del Hagannah xiularen sobre el seu cap i ell i la seva família fugiren. Però ell se'n recorda. Quan ens aturem al lloc de la seva casa destruïda diu de sobte: "benvinguda a casa meva".
Adnan és ciutadà d'israel, encara que la seva terra li fou robada, a ell el van lliurar a un cos que el rebutja i no el deixa viure-hi. Com a jueva americana, jo puc traslladar-me a Lajun/Megiddo demà mateix, obtenir plens drets de ciutadania i viure a la terra que la família d'Adnan va tenir i treballar durant segles. Adnan, que viu només uns minuts enllà, té prohibit de fer-ho.
Quan ens apropem al 60 aniversari de l'estat d'Israel, el 60 aniversari de la Naqba, hem de recordar Adnan, recordar els habitants d'Umm Khalid. Hem de recordar els més de sis milions de persones que foren privades dels seus drets humans durant 60 anys, i nosaltres, jueus amb una història d'opressió i una tradició de justícia social, treballar pel dret del poble nadiu a tornar a la seva terra. Aquesta ñes la nostra única esperança per a una veritable pau i seguretat a la regió.
Hannah Mermelstein.
-------------
*Hannah Mermelstein és cofundadora de Birthright Unplugged (http://www.birthrightunplugged.org/), organització que intenta mostrar la realitat de l'opressió palestina als jueus americans, viu entre Boston, Filadèlfia i Ramallah. Aquest text fou publicat a The Jewish Advocate l'abril de 2008, i reproduït a The Electronic Intifada aquest mes de maig i ha estat traduït al català per La Fàbrica.
jueves, 1 de mayo de 2008
LLIBERTAT FRANKI !!!
Us remetem el comunicat que hem rebut de les companyes de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa.
Us recordem que estigueu atentes a les convocatòries i en especial, que el dia 10 de maig, a les sis de la tarda, ens trobem totes a la plaça Universitat de Barcelona.
Llibertat Franki de Terrassa!
Comunicat del col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
Traslladen en Franki a la presó Brians 2
Aquest migdia se'ns ha comunicat el trasllat del nostre veí, company i amic Franki.
Ha estat traslladat de la presó Model de Barcelona a la presó de Brians 2, a Martorell.
El col·lectiu de suport Solidaritat Antirepressiva de Terrassa veu en el moviment realitzat avui la voluntat de la Generalitat de Catalunya de desatendre la petició de revisió immediata del cas.
Considerem que hem pogut acreditar davant de totes aquelles persones, periodistes, juristes, institucions, etc, que han volgut, i amb el simple escrit de la sentència que condemna en Franki a dos anys i set mesos de presó, com ens trobem, avui en dia, entrat el segle XXI, davant d'un claríssim cas de repressió política que només pot entendre's en el context de la lluita social, veïnal, sindical i política de la ciutat de Terrassa i de tota la comarca del Vallès Occidental.
Ho sabem i ho hem pogut demostrar!
Ells ho saben i els ho hem demostrat!
Hem evidenciat que els diferents càrrecs que porten en Franki a la presó no han pogut ser imputats perquè els mateixos agents de la policia local neguen haver-lo identificat en aquella ja llunyana cercavila popular en contra de la bandera espanyola.
Hem acreditat el caràcter polític de tot el procés, la falsedat i la hipocresia dels estaments judicials que en cap cas motiven les diferents negatives als recursos presentats,
I finalment, hem constatat, una vegada més, com la jutgessa del Jutjat Penal núm. 2 de Terrassa, amb la complicitat dels Mossos d'Esquadra, executen de manera bruta i traïdora l'ordre de presó sense comunicar-ho a les parts.
Per un drap espanyol, amb l'impuls inicial de l'Ajuntament de Terrassa, un antic fiscal militar, de coneguda ideologia feixista, es treu de la màniga la sentència que avui ens allunya el Franki de la seva Terrassa, dels seus companys i de la seva família.
Nosaltres no podem dir cap altra cosa que les mobilitzacions seguiran i seguiran... Perquè en Franki, des de dins de la presó continua lluitant també pel món més just que ens neguen, perquè en Franki fora al carrer, abans d'ahir i passat demà, mai s'ha deixat arronsar per cap amenaça judicial ni policial.
Nosaltres, amb en Franki, amb un company privat de llibertat, proclamem ben alt, que el que no ens han tret encara, ara ni mai, és la dignitat.
Per la llibertat d'en Franki, un sol crit, arreu dels Països Catalans:
Llibertat Presos i preses polítiques!
Franki de Terrassa, et volem a casa!
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
29 d?abril de 2008
Us recordem que estigueu atentes a les convocatòries i en especial, que el dia 10 de maig, a les sis de la tarda, ens trobem totes a la plaça Universitat de Barcelona.
Llibertat Franki de Terrassa!
Comunicat del col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
Traslladen en Franki a la presó Brians 2
Aquest migdia se'ns ha comunicat el trasllat del nostre veí, company i amic Franki.
Ha estat traslladat de la presó Model de Barcelona a la presó de Brians 2, a Martorell.
El col·lectiu de suport Solidaritat Antirepressiva de Terrassa veu en el moviment realitzat avui la voluntat de la Generalitat de Catalunya de desatendre la petició de revisió immediata del cas.
Considerem que hem pogut acreditar davant de totes aquelles persones, periodistes, juristes, institucions, etc, que han volgut, i amb el simple escrit de la sentència que condemna en Franki a dos anys i set mesos de presó, com ens trobem, avui en dia, entrat el segle XXI, davant d'un claríssim cas de repressió política que només pot entendre's en el context de la lluita social, veïnal, sindical i política de la ciutat de Terrassa i de tota la comarca del Vallès Occidental.
Ho sabem i ho hem pogut demostrar!
Ells ho saben i els ho hem demostrat!
Hem evidenciat que els diferents càrrecs que porten en Franki a la presó no han pogut ser imputats perquè els mateixos agents de la policia local neguen haver-lo identificat en aquella ja llunyana cercavila popular en contra de la bandera espanyola.
Hem acreditat el caràcter polític de tot el procés, la falsedat i la hipocresia dels estaments judicials que en cap cas motiven les diferents negatives als recursos presentats,
I finalment, hem constatat, una vegada més, com la jutgessa del Jutjat Penal núm. 2 de Terrassa, amb la complicitat dels Mossos d'Esquadra, executen de manera bruta i traïdora l'ordre de presó sense comunicar-ho a les parts.
Per un drap espanyol, amb l'impuls inicial de l'Ajuntament de Terrassa, un antic fiscal militar, de coneguda ideologia feixista, es treu de la màniga la sentència que avui ens allunya el Franki de la seva Terrassa, dels seus companys i de la seva família.
Nosaltres no podem dir cap altra cosa que les mobilitzacions seguiran i seguiran... Perquè en Franki, des de dins de la presó continua lluitant també pel món més just que ens neguen, perquè en Franki fora al carrer, abans d'ahir i passat demà, mai s'ha deixat arronsar per cap amenaça judicial ni policial.
Nosaltres, amb en Franki, amb un company privat de llibertat, proclamem ben alt, que el que no ens han tret encara, ara ni mai, és la dignitat.
Per la llibertat d'en Franki, un sol crit, arreu dels Països Catalans:
Llibertat Presos i preses polítiques!
Franki de Terrassa, et volem a casa!
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
29 d?abril de 2008
sábado, 19 de abril de 2008
jueves, 17 de abril de 2008
Sectaris?
L'altre dia parlava amb la mea parella d'un tema prou recurrent,i tot i que em sap greu,te raó.
Els independentistes som un poc sectaris. M'explique:
Sempre diem,i actuem, pensant en l'avanç del poble català,en l'àmbit social i nacional,és clar. Però de vegades perdem el nord,i practiquem una mena de despotisme il.lustrat,però reduït a la banalització absoluta: el vestir,la música,el bar.
Ens afanyem a posar noms grandil.loqüents als espais "alliberats": Casal Popular,Centre Alliberat,etc però en la pràctica malauradament molts d'aquests centres acaben actuant com sedes socials,o simples bars d'amics. No vull atacar,ni molt menys,tots els Centres Socials Autogestionats,Casals Populars,etc Can Vies és un bon exemple de Centre Social molt ben "administrat". Però vaig molt més enllà.
Sembla que per a ser independentista hi hagi que dur pantalons Adidas,o arracades,o escoltar obrint nas i inadaptats (jo cumplisc prou dels requisits que estic escrivint irònicament) i quan entra algú a un dels nostres "bars del rotllo","casal popular" o el nom que vulgueu que no s'ajusta a certa estètica que hem predeterminat que és "indepe",ja el o la mirem amb recel. Jo també ho faig.
També m'ho han fet.
Sí,ja sé que hem de vigilar contra els secretes,que estàn arreu,i n'hi han cinquanta exemples,però de vegades som tant recelosos que espantem a la gent. Gent que podria entrar a fer-se una servessa i buscar un poc d'informació se l'espanta amb dues mirades fosques.
El problema és que quan tenim un espai per nosaltres ens volem sentir plenament agust,i això vol dir posar la nostra música favorita (altre dia parlaré de la música "del rotllo"),volem que no hi hagi ningú "sospitós",volem cridar ben fort el que se'ns passe pel cap,i per complir aquests requisists no pot haber-hi gent "de fora".
Així doncs,ens hem anant tancant,i això encara ens malforma més; acabem pensant que la colla que be al nostre "espai" és la realitat,i acabem predicant als conversos,quan el que hauriem de fer és obrir les portes,i en lloc de deixar que la gent entre,hauriem d'eixir nosaltres!
Fem tots els actes al carrer! no ens tanquem en el casal,en el bar o en CSO!
Anem a les places,anem als mercats! És més dur,però obtindrem més coses de les que ens pensem; nous simpatitzants,normalitzar la nostra presència i de tant en tant una mostra de suport inesperada que ens portarà més força per continuar la lluita.
I donarem una imatge molt més oberta del que és l'independentisme combatiu!
Com deien els kortatu:
"A LA CALLE! A MOSTRARNOS A CUERPO QUE YA ES HORA"!
Els independentistes som un poc sectaris. M'explique:
Sempre diem,i actuem, pensant en l'avanç del poble català,en l'àmbit social i nacional,és clar. Però de vegades perdem el nord,i practiquem una mena de despotisme il.lustrat,però reduït a la banalització absoluta: el vestir,la música,el bar.
Ens afanyem a posar noms grandil.loqüents als espais "alliberats": Casal Popular,Centre Alliberat,etc però en la pràctica malauradament molts d'aquests centres acaben actuant com sedes socials,o simples bars d'amics. No vull atacar,ni molt menys,tots els Centres Socials Autogestionats,Casals Populars,etc Can Vies és un bon exemple de Centre Social molt ben "administrat". Però vaig molt més enllà.
Sembla que per a ser independentista hi hagi que dur pantalons Adidas,o arracades,o escoltar obrint nas i inadaptats (jo cumplisc prou dels requisits que estic escrivint irònicament) i quan entra algú a un dels nostres "bars del rotllo","casal popular" o el nom que vulgueu que no s'ajusta a certa estètica que hem predeterminat que és "indepe",ja el o la mirem amb recel. Jo també ho faig.
També m'ho han fet.
Sí,ja sé que hem de vigilar contra els secretes,que estàn arreu,i n'hi han cinquanta exemples,però de vegades som tant recelosos que espantem a la gent. Gent que podria entrar a fer-se una servessa i buscar un poc d'informació se l'espanta amb dues mirades fosques.
El problema és que quan tenim un espai per nosaltres ens volem sentir plenament agust,i això vol dir posar la nostra música favorita (altre dia parlaré de la música "del rotllo"),volem que no hi hagi ningú "sospitós",volem cridar ben fort el que se'ns passe pel cap,i per complir aquests requisists no pot haber-hi gent "de fora".
Així doncs,ens hem anant tancant,i això encara ens malforma més; acabem pensant que la colla que be al nostre "espai" és la realitat,i acabem predicant als conversos,quan el que hauriem de fer és obrir les portes,i en lloc de deixar que la gent entre,hauriem d'eixir nosaltres!
Fem tots els actes al carrer! no ens tanquem en el casal,en el bar o en CSO!
Anem a les places,anem als mercats! És més dur,però obtindrem més coses de les que ens pensem; nous simpatitzants,normalitzar la nostra presència i de tant en tant una mostra de suport inesperada que ens portarà més força per continuar la lluita.
I donarem una imatge molt més oberta del que és l'independentisme combatiu!
Com deien els kortatu:
"A LA CALLE! A MOSTRARNOS A CUERPO QUE YA ES HORA"!
viernes, 11 de abril de 2008
15 Anys sense Guillem.
Prec a l'Ajuntament d'Elx: 15 anys sense Guillem
L'11 d'Abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista i militant de Maulets, moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos.Hui, quan es compleixen 15 anys del seu assassinat, l'assemblea de Maulets d'Elx hem presentat un prec a l'Ajuntament per demanar al consistori que atorgue el nom d'un carrer a Guillem Agulló.
Fins a 12 col·lectius, partits polítics i sindicats d'Elx ja han donat suport a aquesta inciativa:
Esquerra Unida
Esquerra Republicana
Mup - Republicans
Plataforma Ciutadans per la República
Agrupació antibloqueig del poble cubà d'Elx
Carrers del món - Drets Humans
Casal Jaume I d'Elx
PCE (m-l)
JCE (m-l)
Col·lectiu Juvenil Revolució
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Sindicat d'Estudiants Independent (SEI)
Entre totes, mantindrem viu a la memòria el record del nostre company, i li retrem el millor homenatge possible: la lluita, constant i diària, per acabar amb el feixisme i l'estat còmplice que el sustenta i promou.
Que el jovent d'Elx no oblide a Guillem, i que el nostre poble mai perdone els seus botxins
11 d'Abril de 2008Elx, Baix Vinalopó
GUILLEM AGULLÓ, LA LLUITA CONTINUANI OBLIT, NI PERDÓ!
15 anys són molts anys. Són massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremeiable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el món que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells són les veritables víctimes d'aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres els oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.
Maleïda aquella data fosca d'abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d'espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d'un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.
Avui, 15 anys després, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d'estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai no el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d' assassinats i represaliats pel franquisme i post franquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d'altres invisibles per institucions i governs.La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys. Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d'emancipació i solidaritat, de defensa d'una terra, d'un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals pel sistema com són España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan "inofensius" com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d'odi i violència.No podem perdonar. No hem d'oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.Tant de bo Guillem poguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre món totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l'alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d'aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.
Convocatòries, accions, notícies i manifestos per Guillem Agulló: http://www.maulets.org/guillem.php
L'11 d'Abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista i militant de Maulets, moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos.Hui, quan es compleixen 15 anys del seu assassinat, l'assemblea de Maulets d'Elx hem presentat un prec a l'Ajuntament per demanar al consistori que atorgue el nom d'un carrer a Guillem Agulló.
Fins a 12 col·lectius, partits polítics i sindicats d'Elx ja han donat suport a aquesta inciativa:
Esquerra Unida
Esquerra Republicana
Mup - Republicans
Plataforma Ciutadans per la República
Agrupació antibloqueig del poble cubà d'Elx
Carrers del món - Drets Humans
Casal Jaume I d'Elx
PCE (m-l)
JCE (m-l)
Col·lectiu Juvenil Revolució
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Sindicat d'Estudiants Independent (SEI)
Entre totes, mantindrem viu a la memòria el record del nostre company, i li retrem el millor homenatge possible: la lluita, constant i diària, per acabar amb el feixisme i l'estat còmplice que el sustenta i promou.
Que el jovent d'Elx no oblide a Guillem, i que el nostre poble mai perdone els seus botxins
11 d'Abril de 2008Elx, Baix Vinalopó
GUILLEM AGULLÓ, LA LLUITA CONTINUANI OBLIT, NI PERDÓ!
15 anys són molts anys. Són massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremeiable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el món que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells són les veritables víctimes d'aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres els oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.
Maleïda aquella data fosca d'abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d'espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d'un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.
Avui, 15 anys després, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d'estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai no el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d' assassinats i represaliats pel franquisme i post franquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d'altres invisibles per institucions i governs.La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys. Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d'emancipació i solidaritat, de defensa d'una terra, d'un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals pel sistema com són España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan "inofensius" com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d'odi i violència.No podem perdonar. No hem d'oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.Tant de bo Guillem poguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre món totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l'alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d'aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.
Convocatòries, accions, notícies i manifestos per Guillem Agulló: http://www.maulets.org/guillem.php
lunes, 7 de abril de 2008
TIBET,XINA,BARCELONA' 92 i LA OPERACIÓN GARZÓN
Fa molts dies que m'ho mire i encara no sé ben be que pensar.Llegisc diaris,blogs,articles d'ací i d'allà,i no acabe de posicionar-me.
Supose que el més asient seria això de "A Déu el que és de Déu,i al César el que és del César".
És innegable que Xina ocupa i repimeix el Tíbet,i això és un acte que cap independentista,i menys un de socialista pot contemplar com si rés, però també és cert que el Dalai Lama,que mass-media ens el volen fer empassar com l'abanderat de la pau,la justícia i l'amor, quan tots sabem d'on i per a qué treu els diners (no parlarem ara dels seus amics nazis...) representa una societat de castes,on el camperolat vivia en condicions molt pitjors a les actuals,representa un ordre absurd on els monjos es situaven per sobre dels camperols forçant-los a la incultura, a l'obscurantisme,a la misèria i a la submissió.
D'aquesta història no en treurem cap heroi. Aquest enfrontament m'ho mire,si em perdoneu la frivolitat,com un partit R.Madrid-Espanyol: amb curiositat però sense gens de simpatia per cap dels dos.
Així doncs,ja vos he resumit les meves escases opinions al respecte,però el que m'indigna és el tractament que fan els mitjans de comunicació de l'enfrontament entre ambdós països,i la campanya "FREE TIBET".
Pimer m'indigna el fet de que paren atemció a una nació sense Estat en concret i obliden (no ho obliden,ho amaguen) la resta de pobles que lluiten pel mateix que els tibetans.
Si ens dedicaren una dècima part del temps i bones paraules que dediquen als tibetans als corsos,bascos,bretons,irlandesos,gallecs,sards,saharauis,amazigs,o a nosaltres mateixos,els catalans,molta gent s'espantaria,o protestaria.
I el que més m'indigna, el que em fa cridar-li a la pantalla del televisor és la hipocresia envers els Drets Humans a la Xina,i la seva "repressió" contra els manifestants i activistes de la campanya "Free Tibet"
És possible que aquesta gent (els mass-media) no sàpiga que fou la "Operació Garzón"? No tenen imatges d'arxiu de les protestes de l'estiu del 92 a tots els PPCC dins la campanya "Freedom for Catalonia"? No tenne cap informe o dossier al voltant de les denúncies posades pels militants independentistes catalans per maltractaments a les casernes de la Guàrdia Civil? No tenen la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg on culpava a l'estat espanyol de no haver investigat i castigat als culpables de les tortures?
O és que això no va ocurrir mai i és un invent de "l'imaginari" independentista?
saben que sí van pasar aquestes coses,saben que es va detindre gent massivament per la seva militància política. Sabem que sota l'excusa de l'amenaça "terrorista" de Terra lliure van lliurar una guerra frontal,oberta,però molt i molt bruta contra l'independentisme català.
Sabem que ho saben.I això ens ha de fer més forts,per combatre les seves mentides i les seves hipocresies.
I ells,sense saber-ho,ens estàn refrescant la memòria,i sempre que ixca el tema del Tibet,Xina i els JJOO,jo continuaré contant a qui no ho sàpiga que fou l'operació Garzón,que va passar a les casernes de la Guàrdia Civil i com de brut és aquest estat que s'ompli la boca de pau,democràcia i llibertat d'expressió,però exerceix una repressió silenciada,eficaç,dura i assassina contra tota mostra de rebel.lia i disidència.
Així doncs,lluitem per recodar a tothom l'estiu del 92 als Països Catalans,i els complices,que callen.
Sensepalmeres...
Supose que el més asient seria això de "A Déu el que és de Déu,i al César el que és del César".
És innegable que Xina ocupa i repimeix el Tíbet,i això és un acte que cap independentista,i menys un de socialista pot contemplar com si rés, però també és cert que el Dalai Lama,que mass-media ens el volen fer empassar com l'abanderat de la pau,la justícia i l'amor, quan tots sabem d'on i per a qué treu els diners (no parlarem ara dels seus amics nazis...) representa una societat de castes,on el camperolat vivia en condicions molt pitjors a les actuals,representa un ordre absurd on els monjos es situaven per sobre dels camperols forçant-los a la incultura, a l'obscurantisme,a la misèria i a la submissió.
D'aquesta història no en treurem cap heroi. Aquest enfrontament m'ho mire,si em perdoneu la frivolitat,com un partit R.Madrid-Espanyol: amb curiositat però sense gens de simpatia per cap dels dos.
Així doncs,ja vos he resumit les meves escases opinions al respecte,però el que m'indigna és el tractament que fan els mitjans de comunicació de l'enfrontament entre ambdós països,i la campanya "FREE TIBET".
Pimer m'indigna el fet de que paren atemció a una nació sense Estat en concret i obliden (no ho obliden,ho amaguen) la resta de pobles que lluiten pel mateix que els tibetans.
Si ens dedicaren una dècima part del temps i bones paraules que dediquen als tibetans als corsos,bascos,bretons,irlandesos,gallecs,sards,saharauis,amazigs,o a nosaltres mateixos,els catalans,molta gent s'espantaria,o protestaria.
I el que més m'indigna, el que em fa cridar-li a la pantalla del televisor és la hipocresia envers els Drets Humans a la Xina,i la seva "repressió" contra els manifestants i activistes de la campanya "Free Tibet"
És possible que aquesta gent (els mass-media) no sàpiga que fou la "Operació Garzón"? No tenen imatges d'arxiu de les protestes de l'estiu del 92 a tots els PPCC dins la campanya "Freedom for Catalonia"? No tenne cap informe o dossier al voltant de les denúncies posades pels militants independentistes catalans per maltractaments a les casernes de la Guàrdia Civil? No tenen la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg on culpava a l'estat espanyol de no haver investigat i castigat als culpables de les tortures?
O és que això no va ocurrir mai i és un invent de "l'imaginari" independentista?
saben que sí van pasar aquestes coses,saben que es va detindre gent massivament per la seva militància política. Sabem que sota l'excusa de l'amenaça "terrorista" de Terra lliure van lliurar una guerra frontal,oberta,però molt i molt bruta contra l'independentisme català.
Sabem que ho saben.I això ens ha de fer més forts,per combatre les seves mentides i les seves hipocresies.
I ells,sense saber-ho,ens estàn refrescant la memòria,i sempre que ixca el tema del Tibet,Xina i els JJOO,jo continuaré contant a qui no ho sàpiga que fou l'operació Garzón,que va passar a les casernes de la Guàrdia Civil i com de brut és aquest estat que s'ompli la boca de pau,democràcia i llibertat d'expressió,però exerceix una repressió silenciada,eficaç,dura i assassina contra tota mostra de rebel.lia i disidència.
Així doncs,lluitem per recodar a tothom l'estiu del 92 als Països Catalans,i els complices,que callen.
Sensepalmeres...
jueves, 27 de marzo de 2008
Fora la selecció espanyola d'Elx!
Ací us deixe el comunicat emés per l'assemblea d'Elx de Maulets,el jovent independentista revolucionari en motiu de la "visita" de la selecció espanyola de futbol.
Fora la selecció espanyola
La nit del 26 de Març, hores abans del partit entre les seleccions espanyola i italiana l'assamblea de Maulets d'Elx realitzà diferents accions.Pels voltants de l'estadi Martínez Valero es van fer diverses pintades de rebuig a espanya. I a pocs metres de l'hotel Milenio, on es trobava allotjada la selecció espanyola, es col·locaren uns panells convidant la comitiva a marxar dels Països Catalans.
Entenem que aquest intent desesperat d'impulsar la seua selecció de futbol, s'engloba dins els grans esforços que ha de fer l'estat per tractar de revifar el depauperat nacionalisme espanyol, que pateix una crisi estructural. Aquest event és, per tant, un instrument més per continuar amb l'imposició espanyola que patim les catalanes a tots els àmbits de la nostra vida.
En aquesta tasca tenen un paper fonamental els mitjans de comunicació que es converteixen en l'autèntic altaveu de l'exaltació nacionalista, i que a més, omplin els seus espais amb notícies intranscendents per ocultar la realitat.
Des de Maulets, denunciem el brutal dispositiu policíac, ocupant i repressor, que s'ha desplegat a la nostra ciutat els dies anteriors sota el pretext de "garantir la seguretat per al partit" Els caps de les forces policials de l'estat -policia local, nacional i guàrdia civil- han volgut aprofitar l'ocasió per fer una demostració de força comparable a una desfilada militar.
Alhora animem el jovent català a continuar revoltant-se contra els estats imperialistes espanyol i francés; i contra tots els seus símbols i instruments d'opressió.
Fora ocupants dels Països Catalans!
Maulets, el jovent independentista revolucionariAssemblea d'Elx
www.maulets.org/elx
Fora la selecció espanyola
La nit del 26 de Març, hores abans del partit entre les seleccions espanyola i italiana l'assamblea de Maulets d'Elx realitzà diferents accions.Pels voltants de l'estadi Martínez Valero es van fer diverses pintades de rebuig a espanya. I a pocs metres de l'hotel Milenio, on es trobava allotjada la selecció espanyola, es col·locaren uns panells convidant la comitiva a marxar dels Països Catalans.
Entenem que aquest intent desesperat d'impulsar la seua selecció de futbol, s'engloba dins els grans esforços que ha de fer l'estat per tractar de revifar el depauperat nacionalisme espanyol, que pateix una crisi estructural. Aquest event és, per tant, un instrument més per continuar amb l'imposició espanyola que patim les catalanes a tots els àmbits de la nostra vida.
En aquesta tasca tenen un paper fonamental els mitjans de comunicació que es converteixen en l'autèntic altaveu de l'exaltació nacionalista, i que a més, omplin els seus espais amb notícies intranscendents per ocultar la realitat.
Des de Maulets, denunciem el brutal dispositiu policíac, ocupant i repressor, que s'ha desplegat a la nostra ciutat els dies anteriors sota el pretext de "garantir la seguretat per al partit" Els caps de les forces policials de l'estat -policia local, nacional i guàrdia civil- han volgut aprofitar l'ocasió per fer una demostració de força comparable a una desfilada militar.
Alhora animem el jovent català a continuar revoltant-se contra els estats imperialistes espanyol i francés; i contra tots els seus símbols i instruments d'opressió.
Fora ocupants dels Països Catalans!
Maulets, el jovent independentista revolucionariAssemblea d'Elx
www.maulets.org/elx
martes, 18 de marzo de 2008
EL PARTIT, EINA DE LA CLASSE OBRERA,O EINA PER LA REVOLUCIÓ?
Després de l’article al voltant del PSUV publicat a la fàbrica i reproduït,amb breus consideracions meves a aquest blog, hi ha un parell de qüestions que ens hauriem de fer.
Crec que hauriem de considerar el funcionament d’un partit que pretenga ser l’avantguarda revolucionària.
I encara més enllà: un partir revolucionari ha d’estar integrat per obrers, camperols i professionals “liberals”? Hom pot pensar que clar, doncs són aquestes persones les que necessiten la revolució. Però, quina és la tasca d’un partir polític que pretenga la revolució total de la societat,concienciar al conjunt de ciutadans d’un país de la necessitat d’enderrocar la vella societat,o concienciar tan sols al proletariat/camperolat?
El socialisme moltes vegades es veu com la tabla de salvació del proletariat,i Aixa queden apartades altres capes,menys aixafades pel capitalisme de la classe obrera,o de la petita burgesia.
Seguint aquesta lògica, el partit revolucionari ha d’estar integrat per obrers i camperols. És evident,també, que cap profesional “liberal”, que cap petitburgés depén tant de la revolució dràstica del sistema econòmic i social, Aixa doncs no lluitaràn tant vehementment com un obrer explotat, o un camperol que depèn d’un camp expoliat.
Però,també és cert,que al llarg del moviment comunista,molts líders i membres destacats dels partits han surtit de famílies benestants. És el cas de Fidel i Raül Castro, Ernesto “Che” Guevara, Lenin, Marx,o Engels.
Tots ells fills de burgesos. Així doncs,qué fa al comunista? La seva dura vida,les seves condicions vitals,o és l’estudi de la història,de les rel.lacions econòmiques,i l’estudi de les teories de Marx i Engels?
Per mí és ben clara la sol.lució:
Un comunista va molt més enllà de les penúries puntuals de la seva vida,i és el resultat de l’estudi del materialisme dialèctic,de les teories marxistes en el seu conjunt,i d’analitzar la realitat amb aquestes teories.
El primer cas,el “comunista” que no va més enllà de la seva mala situació desemboca en el reformista, en el que te por de perdre el poc o molt que ha pogut aconseguir,en l’oporunista. Aquesta gent és perillosa,doncs un dia ocupa la fàbrica i estableix l’autoorganització al seu centre de treball, com al poc temps s’embarca en proyectes feixistes. Aquest “modus operando” ja va passar a principis del segle XX, en la incipient revolució que el PCI de Gramsci o el Partit Spartakista de na Rosa Luxemburg vàren liderar,i que un cop fracassades acabaren portant l’èxit del partit feixista de Mussolini a Italia i el Partit Nazi a Alemanya.
El segon cas demostra que el que cal a tota organització revolucionària és la formació completa,exhaustiva i fortament severa del marxismo. Només si cada militant de l’organització és capaç de convèncer al seu cercle d’amistats,familiars,company i companyes d efeina,etc de la certesa dels postres postulats i tesis aquesta organització serà una eina útil en la lluita pel socialisme.
Un militant preparat, un militant que haja estudiat a fons el marxismo mai no cedirà a polítiques reformistas, i lluitarà per que la seva organització siga inequívocament revolucionària.
Només la gent que comprenga tota la plenitud de l’ideari comunista podrà fer front als revisionismos,les traicions, a les desviacions al si del partit.
Evidentment, el partit i els seus militants, han d’anar amb molta cura de previndre’s contra els “fills de papà” que s’involucren en el partit com qui s’apunta a un club social, per pasar l’ estona o amb l’ afany infantil de ser,o semblar, rebel. Aquesta xacra la patim totes les organitzacions que pretenem un canvi total a la humanitat.
Aixa doncs, i per acabar, crec que la fiabilitat de que un partit és plenament revolucionàri no ens la ofereix la “procedència” social dels seus militants, si no la seva política, la seva estrategia, la seva praxis totalment democràtica i revolucionària.
I, si en el cas, com en un futurible PSUV, de que certs sectors de la petita economia, o petitburgesos vullgueren entrar al partit, jo no patiria en excés, doncs al seu sí es lliuraràn batalles dialèctiques,i caldràn uns esforços grans dels militants més conseqüents en que les línees estratègiques siguen plenament revolucionàries.
No hem de tindre-li por als debats, hem de tindre-li por a la nostra posible manca de preparació,i formació.
Sensepalmeres...
Crec que hauriem de considerar el funcionament d’un partit que pretenga ser l’avantguarda revolucionària.
I encara més enllà: un partir revolucionari ha d’estar integrat per obrers, camperols i professionals “liberals”? Hom pot pensar que clar, doncs són aquestes persones les que necessiten la revolució. Però, quina és la tasca d’un partir polític que pretenga la revolució total de la societat,concienciar al conjunt de ciutadans d’un país de la necessitat d’enderrocar la vella societat,o concienciar tan sols al proletariat/camperolat?
El socialisme moltes vegades es veu com la tabla de salvació del proletariat,i Aixa queden apartades altres capes,menys aixafades pel capitalisme de la classe obrera,o de la petita burgesia.
Seguint aquesta lògica, el partit revolucionari ha d’estar integrat per obrers i camperols. És evident,també, que cap profesional “liberal”, que cap petitburgés depén tant de la revolució dràstica del sistema econòmic i social, Aixa doncs no lluitaràn tant vehementment com un obrer explotat, o un camperol que depèn d’un camp expoliat.
Però,també és cert,que al llarg del moviment comunista,molts líders i membres destacats dels partits han surtit de famílies benestants. És el cas de Fidel i Raül Castro, Ernesto “Che” Guevara, Lenin, Marx,o Engels.
Tots ells fills de burgesos. Així doncs,qué fa al comunista? La seva dura vida,les seves condicions vitals,o és l’estudi de la història,de les rel.lacions econòmiques,i l’estudi de les teories de Marx i Engels?
Per mí és ben clara la sol.lució:
Un comunista va molt més enllà de les penúries puntuals de la seva vida,i és el resultat de l’estudi del materialisme dialèctic,de les teories marxistes en el seu conjunt,i d’analitzar la realitat amb aquestes teories.
El primer cas,el “comunista” que no va més enllà de la seva mala situació desemboca en el reformista, en el que te por de perdre el poc o molt que ha pogut aconseguir,en l’oporunista. Aquesta gent és perillosa,doncs un dia ocupa la fàbrica i estableix l’autoorganització al seu centre de treball, com al poc temps s’embarca en proyectes feixistes. Aquest “modus operando” ja va passar a principis del segle XX, en la incipient revolució que el PCI de Gramsci o el Partit Spartakista de na Rosa Luxemburg vàren liderar,i que un cop fracassades acabaren portant l’èxit del partit feixista de Mussolini a Italia i el Partit Nazi a Alemanya.
El segon cas demostra que el que cal a tota organització revolucionària és la formació completa,exhaustiva i fortament severa del marxismo. Només si cada militant de l’organització és capaç de convèncer al seu cercle d’amistats,familiars,company i companyes d efeina,etc de la certesa dels postres postulats i tesis aquesta organització serà una eina útil en la lluita pel socialisme.
Un militant preparat, un militant que haja estudiat a fons el marxismo mai no cedirà a polítiques reformistas, i lluitarà per que la seva organització siga inequívocament revolucionària.
Només la gent que comprenga tota la plenitud de l’ideari comunista podrà fer front als revisionismos,les traicions, a les desviacions al si del partit.
Evidentment, el partit i els seus militants, han d’anar amb molta cura de previndre’s contra els “fills de papà” que s’involucren en el partit com qui s’apunta a un club social, per pasar l’ estona o amb l’ afany infantil de ser,o semblar, rebel. Aquesta xacra la patim totes les organitzacions que pretenem un canvi total a la humanitat.
Aixa doncs, i per acabar, crec que la fiabilitat de que un partit és plenament revolucionàri no ens la ofereix la “procedència” social dels seus militants, si no la seva política, la seva estrategia, la seva praxis totalment democràtica i revolucionària.
I, si en el cas, com en un futurible PSUV, de que certs sectors de la petita economia, o petitburgesos vullgueren entrar al partit, jo no patiria en excés, doncs al seu sí es lliuraràn batalles dialèctiques,i caldràn uns esforços grans dels militants més conseqüents en que les línees estratègiques siguen plenament revolucionàries.
No hem de tindre-li por als debats, hem de tindre-li por a la nostra posible manca de preparació,i formació.
Sensepalmeres...
viernes, 14 de marzo de 2008
petites reflexions al voltant del PSUV,vol.II
Ací baix vos deixe entre cometes troços de l'article,i en majúscules i color taronja el que pense del troç en sí. Espere que vos agrade reflexionar al voltant d'aquestes dues visions del socialisme i del moment que està vivint Veneçuela.
De totes maneres,vos continue recomanant que llegiu l'article complet,l'enllaç és a l'anterior post d'aquest humil blog.
Salut i debat!
"Encara que per ara només és possible plantejar hipòtesi respecte d'això, la presència de representants de la classe capitalista veneçolana en el procés de construcció del psuv frenarà qüestions centrals com el paper dels treballadors en el procés revolucionari o l'actitud del partit cap a la propietat privada dels mitjans de producció. Amb sort, la seva postura serà vacil·lant, reconeixent el paper dels treballadors i treballadores però rebaixant-lo a mers acompanyants d'un procés liderat des de les institucions. En el pitjor dels casos, la seva presència pot prioritzar el resguard de l'economia nacional per sobre dels interessos de les classes treballadores i oprimides."
ES DE SUPOSAR QUE AL SI D'AQUEST FUTUR PSUV EL PODER QUE PUGA TINDRE AQUESTES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS HA DE SER MOLT MINSO,PER LA CORREL.LACIÓ DE FORCES AL SEU SI. NUMÉRICAMENT NO PODRÀN MAI GUANYAR CAP BATALLA AL SI DEL PSUV,AIXÍ DONCS,SI QUESTES ORGANITZACIONS ESTÀN DINS D'AQUEST PROJECTE, NO CREC QUE PUGA SER UN PROBLEMA MÉS GRAN DEL QUE SUPOSA UN MILITANT "DÍSCOL" AL SI D'UNA ASSEMBLEA.
"La relació de forces juga, sens dubte, en contra de les organitzacions empresarials que es van inscriure per construir el nou partit. Per ara les forces polítiques de l'esquerra són molt superiors. No obstant això, en alguns contextos i amb hàbils aliances amb els sectors més moderats del chavismo, els petits empresaris veneçolans podrien convertir-se en un autèntic fre per al desplegament d'aspectes fonamentals del caràcter pretesament revolucionari del psuv.Aspectes que, a priori, també tractaran d'evitar els qui major rendiment estan traient de la V República, principalment parlamentaris, governadors i càrrecs no electes de la burocràcia estatal, també inscrits com a "aspirants a militants del psuv". Chávez assegura que l'elecció de representants des de la base en el futur partit servirà perquè "apareguin els vertaders lideratges", però això per si mateix no acabarà amb la corrupció i el clientelisme que caracteritza un important sector de l'oficialisme actual, lligat a les institucions burgeses i a la maquinària estatal -que malgrat la reforma constitucional segueixen intactes-De fet, aquest bloc va conformar ja a mitjans d'agost "una fracció parlamentària oficial del psuv" a una trobada a la qual van assistir "més de 120 diputats, representant tots els estats" per fer "una avaluació detallada del procés de formació del psuv, incloent els problemes i desafiaments". La seva major preocupació no serà impulsar el procés revolucionari des de baix, sinó defensar els privilegis adquirits per la nova capa de buròcrates de l'Estat, així com asseure's definitivament al capdavant d'aquest."
PERÒ,AQUEST PSUV FUTUR SERÀ UNA EINA GRANDIOSA,EN NOMBRE DE MILITANTS I EN ESPENTA, I ÉS D'ESPERAR QUE CAP SECTOR REFORMISTA O PETITBURGÉS PUGA PORTAR A MAL PORT L'ESTRATÈGIA,DONCS SEMPRE ESTARÀN EN MINORIA. I ÉS CLAR QUE L'ELECCIÓ DE REPRESENTANTS EN SÍ MATEIXA NO CANVIARÀ LA CORRUPCIÓ I EL CLIENTELISME,PERÒ ÉS LA TASCA D'AQUESTA GENT,LA QUE HA DE SORTIR DE LA TRIA DE REPRESENTANTS ENTRE LES CLASSES POPULARS LA QUE HA DE LLUITAR CONTRA AQUESTA MINORIA PETITBURGESA I EN MAJOR O MENOR MESURA,CONTRAREVOLUCIONÀRIA.
"La idea de Marx i Lenin sobre l'organització necessària per intervenir en un procés revolucionari dista molt d'allò que s'ha exposat fins aquí. Ells no van parlar d'un partit per administrar l'Estat capitalista ni, per descomptat, tampoc d'un partit interclassista. Més aviat tot al contrari: un partit per a l'acció format pels treballadors i les treballadores més conscients i decidits a participar i impulsar fins a la victòria les lluites reals de la classe treballadora i els oprimits."
ESTIC D'ACORD QUE NOMÉS UN PARTIT DE CLASSE SEMBLAVA SER L'EINA PER CONDUIR LA REVOLUCIÓ,PERÒ AQUEST PSUV POT SER UNA NOVA MANERA DE FER-HO. CAP CLAUDICACIÓ,CAP PAS ENRERE,PERÒ SI ES SUMEN CAPES DE POBLACIÓ NO ESTRICTAMENT OBRERES,BENVINGUDES SI SABEN ON S'HA D'ARRIVAR;LA IMPLANTACIÓ D'UNA ECONOMIA ON ELS MITJANS DE PRODUCCIÓ SIGUEN DE TITULARITAT PÚBLICA I ON DESAPAREGA LA PROPIETAT PRIVADA.
"Afortunadament, més enllà de buròcrates, diputats i petits empresaris, la major part dels inscrits al psuv són activistes de classe treballadora, sent contradictòriament el bloc menys homogeni. Així, una vasta representació de la classe treballadora estarà present al partit. Però un partit que aspiri a representar el conjunt dels explotats -com aparenta ser el psuv- no pot més que reflectir el desigual nivell de consciència de la classe treballadora, tant el seu activisme i rebel·lia, com la seva pròpia passivitat i conformisme, doncs segurament en ell podrem trobar des de sindicalistes revolucionaris fins a treballadors pròxims a la socialdemocràcia.
Poc podem dubtar al respecte. El psuv s'haurà originat en els sectors populars de la societat veneçolana i probablement serà un partit de masses, no obstant això la seva amplitud resultarà poc efectiva per fer avançar el procés revolucionari. Les contradiccions són evidents i de no resoldre's, en el pitjor dels casos, lluny de reforçar el procés, podrien frustrar les perspectives revolucionàries de molts activistes."
LLAVORS S'HA DE TINDRE BEN CLARS ELS POSICIONAMENTS PLENAMENT REVOLUCIONÀRIS,I GUANYAR CADA BATALLA DIALÈCTICA QUE PUGA HABER-HI DINS DEL FUTUR PSUV.
"Alguns intel·lectuals com Heinz Dieterich, un dels principals assessors d'Hugo Chávez, distingeixen entre el socialisme del segle xxi, com l'objectiu final del procés, i l'etapa actual, a la qual caracteritzen com de transició, on les noves formes d'organització conviuen i alhora transformen les velles relacions capitalistes. Aquesta perspectiva, àmpliament acceptada a Veneçuela, comporta un perill essencial: entendre que el socialisme ja existeix ‘de facto' -encara que sigui a petita escala- i que s'expandeix irremeiablement com una gota d'oli mitjançant l'acció política, la reforma de les institucions i les relacions socials que es deriven d'elles."
NO ÉS UNA REVOLUCIÓ L'ACCIÓ D'ACCELERAR EL TRÀNSIT DEL CAPITALISME AL SOCIALISME? SI AQUEST CANVI ES DIRIGEIX DES DE LES INSTITUCIONS,QUÉ IMPORTA? EL MÉS IMPORTANT ÉS NO ACCEPTAR LA PROPIETAT PRIVADA,I TREBALLAR PER ENDERROCAR-LA,PERÒ NOMÉS ÉS UNA REVOLUCIÓ SI ÉS PRÉN EL PODER PER LES ARMES,O ASSALTANT EL PALAU D'HIVERN? EL SOCIALISME NO EXISTEIX ENCARA A VENEÇUELA,PERÒ S'ESTÀ CREANT.
"El recent anunci de la construcció de "200 fàbriques socialistes" per tot el país posa de manifest la falsa idea que socialisme i capitalisme poden conviure durant llarg temps. Aquest nou projecte forma part d'una àmplia estratègia per augmentar la producció nacional i desenvolupar la indústria estatal, a fi d'elevar les condicions socioeconòmiques d'algunes de les regions més pobres del país. No obstant això, les "200 fàbriques socialistes" no funcionaran sota el control dels treballadors, sinó que, d'haver-se aprovat la reforma constitucional, haurien estat dirigides per un nou òrgan de l'Estat, les "comunes". Aquestes estarien constituïdes a partir dels ja existents consells comunals, que així passarien a formar part de l'Estat."
LES FÀBRIQUES NO ESTARIEN REGIDES PELS TREBALLADORS,NO SERIEN "SOVIETS",PERÒ ESTARIEN REGIDES PELS CONSELLS COMUNALS,I SI AQUESTS CONSELLS COMUNALS SÓN EINES DEL POBLE I PER AL POBLE,SENSE BUROCRÀCIES NI ACTUACIONS NO-DEMOCRÀTIQUES,ON RAU EL PROBLEMA? AL MEU PARÈIXER,LA PRESA DEL PODER DE LES FÀBRIQUES I CAMPS SÓN EINES PER CREAR UN CONTRAPODER POPULAR,PERÒ SI EL POBLE JA ESTÀ ASSUMINT EL PODER,SI LA REVOLUCIÓ JA ESTÀ CAMINANT, NO ÉS MÉS EFECTIU PER PLANIFICAR LA FEINA I MILLORAR LA COORDINACIÓ CENTRALITZAR LA DIRECCIÓ DE LES FÀBRIQUES? EVIDENTMENT NO PARLE DE CREAR UN CAPITALISME D'ESTAT,ON ELS EXPLOTADORS NO SIGUEN PATRONS SI NO FUNCIONÀRIS,PERÒ CAL CERCAR LA MILLOR MANERA DE FER MÉS PRODUCTIVES LES FÀBRIQUES I MILLORAR LA FORMA DE TREBALL.
"Des de dalt o des de baix: les dues ànimes del socialisme
Tal com va fer Hal Draper quaranta anys enrrere en estudiar "les dues ànimes del socialisme", podem assenyalar que "al llarg de la història de les idees i dels moviments socialistes, la fonamental divisió es dóna entre socialisme des de dalt i socialisme des de baix". Aquesta afirmació, redactada el 1966 amb motiu de la crisi d'identitat del socialisme, podria explicar avui de forma efectiva les dinàmiques que s'enfronten en el procés revolucionari veneçolà.
Seguint l'argumentació de Draper "el que uneix les moltes diferents formes de socialisme des de dalt és la concepció que el socialisme (o un raonable facsímil d'ell) ha de ser atorgat com a almoina a les masses agraïdes, d'una forma o d'una altra, per una elit dominant que, de fet, no està sotmesa al seu control".
UNA REVOLUCIÓ ÉS QUELCOM MÉS QUE OCUPAR LES FÀBRIQUES,NO HA DE SER GUIAT PER UNA ÈLIT QUE ES CREU PER DAMUNT DE LES LLEIS HUMANES,PERÒ NO PODEM CAURE EN L'INFANTILISME ANARQUISTA DE NO VOLER ACCEPTAR CAP AUTORITAT,NI TAN SEVOL SI AQUESTA MATEIXA AUTORITAT FORA UN GOVERN REVOLUCIONARI AMB EL SUPORT MAJORITARI DE LA CLASSE OBRERA. BUROCRATITZACIÓ MAI,INFANTILISME TAMPOC.
DESPRÉS DE LLEGIR SENCER AQUEST ARTICLE SE'T QUEDA UN REGUST AMARG A LA BOCA,UNA ESPURNA DE DESCONFIANÇA EN EL PROCÉS REVOLUCIONARI BOLIVARIÀ. UNA ALTRA REVOLUCIÓ FALLIDA? O UNA ALTRA REVOLUCIÓ TRAÏDA? AL MEU PARÉIXER,TOTES LES CRÍTIQUES ES BASEN EN LA POR,EN UN POC D'INFANTILISME (CRITICAR TOTA MENA D'AUTORITAT,NI QUE FORA UNA AUTORITAT REVOLUCIONÀRIA) I EN L'AFANY TROTSKISTA DE LA REVOLUCIÓ PERMANENT.
ÉS DOLENTA AQUESTA POSTURA? EN PRINCIPI NO,PERÒ AL MEU PARÈIXER,AQUESTA POSTURA AMAGA UN COMPORTAMENT DE NEN PETIT: AIXÓ NO M'AGRADA,AIXÓ TAMPOC,AIXÓ ÉS CAPITALISME D'ESTAT,AIXÓ ÉS REFORMISME,ETC CRITICAR-HO TOT CREIENT-SE LA RESERVA MORAL DEL MARXISME.
EL QUE TOT MARXISTA VENEÇOLÀ HA DE FER ÉS INGRESSAR EN EL PSUV I LLUITAR AFERRISSADAMENT CONTRA ELS ELEMENTS PETITBURGESOS,CONTRAREVOLUCIONÀRIS I BURÒCRATES DE PARTIT QUE INTENTEN FRENAR LA DESTRUCCIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA I L'EMANCIPACIÓ TOTAL DE LA CLASSE OBRERA. NO CALEN MÉS OBSERVADORS QUE MARQUEN EL CAMÍ,ENCARA QUE ENS ESTIGUEN ADVERTINT DEL "MAL PAS",EL QUE CAL ÉS CONSTRUÏR UN PSUV FORT,DEMOCRÀTIC,MOBILITZADOR DE LES MASSES I QUE GUIE EL POBLE EN EL CAMÍ CAP AL SOCIALISME.
Sensepalmeres...
De totes maneres,vos continue recomanant que llegiu l'article complet,l'enllaç és a l'anterior post d'aquest humil blog.
Salut i debat!
"Encara que per ara només és possible plantejar hipòtesi respecte d'això, la presència de representants de la classe capitalista veneçolana en el procés de construcció del psuv frenarà qüestions centrals com el paper dels treballadors en el procés revolucionari o l'actitud del partit cap a la propietat privada dels mitjans de producció. Amb sort, la seva postura serà vacil·lant, reconeixent el paper dels treballadors i treballadores però rebaixant-lo a mers acompanyants d'un procés liderat des de les institucions. En el pitjor dels casos, la seva presència pot prioritzar el resguard de l'economia nacional per sobre dels interessos de les classes treballadores i oprimides."
ES DE SUPOSAR QUE AL SI D'AQUEST FUTUR PSUV EL PODER QUE PUGA TINDRE AQUESTES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS HA DE SER MOLT MINSO,PER LA CORREL.LACIÓ DE FORCES AL SEU SI. NUMÉRICAMENT NO PODRÀN MAI GUANYAR CAP BATALLA AL SI DEL PSUV,AIXÍ DONCS,SI QUESTES ORGANITZACIONS ESTÀN DINS D'AQUEST PROJECTE, NO CREC QUE PUGA SER UN PROBLEMA MÉS GRAN DEL QUE SUPOSA UN MILITANT "DÍSCOL" AL SI D'UNA ASSEMBLEA.
"La relació de forces juga, sens dubte, en contra de les organitzacions empresarials que es van inscriure per construir el nou partit. Per ara les forces polítiques de l'esquerra són molt superiors. No obstant això, en alguns contextos i amb hàbils aliances amb els sectors més moderats del chavismo, els petits empresaris veneçolans podrien convertir-se en un autèntic fre per al desplegament d'aspectes fonamentals del caràcter pretesament revolucionari del psuv.Aspectes que, a priori, també tractaran d'evitar els qui major rendiment estan traient de la V República, principalment parlamentaris, governadors i càrrecs no electes de la burocràcia estatal, també inscrits com a "aspirants a militants del psuv". Chávez assegura que l'elecció de representants des de la base en el futur partit servirà perquè "apareguin els vertaders lideratges", però això per si mateix no acabarà amb la corrupció i el clientelisme que caracteritza un important sector de l'oficialisme actual, lligat a les institucions burgeses i a la maquinària estatal -que malgrat la reforma constitucional segueixen intactes-De fet, aquest bloc va conformar ja a mitjans d'agost "una fracció parlamentària oficial del psuv" a una trobada a la qual van assistir "més de 120 diputats, representant tots els estats" per fer "una avaluació detallada del procés de formació del psuv, incloent els problemes i desafiaments". La seva major preocupació no serà impulsar el procés revolucionari des de baix, sinó defensar els privilegis adquirits per la nova capa de buròcrates de l'Estat, així com asseure's definitivament al capdavant d'aquest."
PERÒ,AQUEST PSUV FUTUR SERÀ UNA EINA GRANDIOSA,EN NOMBRE DE MILITANTS I EN ESPENTA, I ÉS D'ESPERAR QUE CAP SECTOR REFORMISTA O PETITBURGÉS PUGA PORTAR A MAL PORT L'ESTRATÈGIA,DONCS SEMPRE ESTARÀN EN MINORIA. I ÉS CLAR QUE L'ELECCIÓ DE REPRESENTANTS EN SÍ MATEIXA NO CANVIARÀ LA CORRUPCIÓ I EL CLIENTELISME,PERÒ ÉS LA TASCA D'AQUESTA GENT,LA QUE HA DE SORTIR DE LA TRIA DE REPRESENTANTS ENTRE LES CLASSES POPULARS LA QUE HA DE LLUITAR CONTRA AQUESTA MINORIA PETITBURGESA I EN MAJOR O MENOR MESURA,CONTRAREVOLUCIONÀRIA.
"La idea de Marx i Lenin sobre l'organització necessària per intervenir en un procés revolucionari dista molt d'allò que s'ha exposat fins aquí. Ells no van parlar d'un partit per administrar l'Estat capitalista ni, per descomptat, tampoc d'un partit interclassista. Més aviat tot al contrari: un partit per a l'acció format pels treballadors i les treballadores més conscients i decidits a participar i impulsar fins a la victòria les lluites reals de la classe treballadora i els oprimits."
ESTIC D'ACORD QUE NOMÉS UN PARTIT DE CLASSE SEMBLAVA SER L'EINA PER CONDUIR LA REVOLUCIÓ,PERÒ AQUEST PSUV POT SER UNA NOVA MANERA DE FER-HO. CAP CLAUDICACIÓ,CAP PAS ENRERE,PERÒ SI ES SUMEN CAPES DE POBLACIÓ NO ESTRICTAMENT OBRERES,BENVINGUDES SI SABEN ON S'HA D'ARRIVAR;LA IMPLANTACIÓ D'UNA ECONOMIA ON ELS MITJANS DE PRODUCCIÓ SIGUEN DE TITULARITAT PÚBLICA I ON DESAPAREGA LA PROPIETAT PRIVADA.
"Afortunadament, més enllà de buròcrates, diputats i petits empresaris, la major part dels inscrits al psuv són activistes de classe treballadora, sent contradictòriament el bloc menys homogeni. Així, una vasta representació de la classe treballadora estarà present al partit. Però un partit que aspiri a representar el conjunt dels explotats -com aparenta ser el psuv- no pot més que reflectir el desigual nivell de consciència de la classe treballadora, tant el seu activisme i rebel·lia, com la seva pròpia passivitat i conformisme, doncs segurament en ell podrem trobar des de sindicalistes revolucionaris fins a treballadors pròxims a la socialdemocràcia.
Poc podem dubtar al respecte. El psuv s'haurà originat en els sectors populars de la societat veneçolana i probablement serà un partit de masses, no obstant això la seva amplitud resultarà poc efectiva per fer avançar el procés revolucionari. Les contradiccions són evidents i de no resoldre's, en el pitjor dels casos, lluny de reforçar el procés, podrien frustrar les perspectives revolucionàries de molts activistes."
LLAVORS S'HA DE TINDRE BEN CLARS ELS POSICIONAMENTS PLENAMENT REVOLUCIONÀRIS,I GUANYAR CADA BATALLA DIALÈCTICA QUE PUGA HABER-HI DINS DEL FUTUR PSUV.
"Alguns intel·lectuals com Heinz Dieterich, un dels principals assessors d'Hugo Chávez, distingeixen entre el socialisme del segle xxi, com l'objectiu final del procés, i l'etapa actual, a la qual caracteritzen com de transició, on les noves formes d'organització conviuen i alhora transformen les velles relacions capitalistes. Aquesta perspectiva, àmpliament acceptada a Veneçuela, comporta un perill essencial: entendre que el socialisme ja existeix ‘de facto' -encara que sigui a petita escala- i que s'expandeix irremeiablement com una gota d'oli mitjançant l'acció política, la reforma de les institucions i les relacions socials que es deriven d'elles."
NO ÉS UNA REVOLUCIÓ L'ACCIÓ D'ACCELERAR EL TRÀNSIT DEL CAPITALISME AL SOCIALISME? SI AQUEST CANVI ES DIRIGEIX DES DE LES INSTITUCIONS,QUÉ IMPORTA? EL MÉS IMPORTANT ÉS NO ACCEPTAR LA PROPIETAT PRIVADA,I TREBALLAR PER ENDERROCAR-LA,PERÒ NOMÉS ÉS UNA REVOLUCIÓ SI ÉS PRÉN EL PODER PER LES ARMES,O ASSALTANT EL PALAU D'HIVERN? EL SOCIALISME NO EXISTEIX ENCARA A VENEÇUELA,PERÒ S'ESTÀ CREANT.
"El recent anunci de la construcció de "200 fàbriques socialistes" per tot el país posa de manifest la falsa idea que socialisme i capitalisme poden conviure durant llarg temps. Aquest nou projecte forma part d'una àmplia estratègia per augmentar la producció nacional i desenvolupar la indústria estatal, a fi d'elevar les condicions socioeconòmiques d'algunes de les regions més pobres del país. No obstant això, les "200 fàbriques socialistes" no funcionaran sota el control dels treballadors, sinó que, d'haver-se aprovat la reforma constitucional, haurien estat dirigides per un nou òrgan de l'Estat, les "comunes". Aquestes estarien constituïdes a partir dels ja existents consells comunals, que així passarien a formar part de l'Estat."
LES FÀBRIQUES NO ESTARIEN REGIDES PELS TREBALLADORS,NO SERIEN "SOVIETS",PERÒ ESTARIEN REGIDES PELS CONSELLS COMUNALS,I SI AQUESTS CONSELLS COMUNALS SÓN EINES DEL POBLE I PER AL POBLE,SENSE BUROCRÀCIES NI ACTUACIONS NO-DEMOCRÀTIQUES,ON RAU EL PROBLEMA? AL MEU PARÈIXER,LA PRESA DEL PODER DE LES FÀBRIQUES I CAMPS SÓN EINES PER CREAR UN CONTRAPODER POPULAR,PERÒ SI EL POBLE JA ESTÀ ASSUMINT EL PODER,SI LA REVOLUCIÓ JA ESTÀ CAMINANT, NO ÉS MÉS EFECTIU PER PLANIFICAR LA FEINA I MILLORAR LA COORDINACIÓ CENTRALITZAR LA DIRECCIÓ DE LES FÀBRIQUES? EVIDENTMENT NO PARLE DE CREAR UN CAPITALISME D'ESTAT,ON ELS EXPLOTADORS NO SIGUEN PATRONS SI NO FUNCIONÀRIS,PERÒ CAL CERCAR LA MILLOR MANERA DE FER MÉS PRODUCTIVES LES FÀBRIQUES I MILLORAR LA FORMA DE TREBALL.
"Des de dalt o des de baix: les dues ànimes del socialisme
Tal com va fer Hal Draper quaranta anys enrrere en estudiar "les dues ànimes del socialisme", podem assenyalar que "al llarg de la història de les idees i dels moviments socialistes, la fonamental divisió es dóna entre socialisme des de dalt i socialisme des de baix". Aquesta afirmació, redactada el 1966 amb motiu de la crisi d'identitat del socialisme, podria explicar avui de forma efectiva les dinàmiques que s'enfronten en el procés revolucionari veneçolà.
Seguint l'argumentació de Draper "el que uneix les moltes diferents formes de socialisme des de dalt és la concepció que el socialisme (o un raonable facsímil d'ell) ha de ser atorgat com a almoina a les masses agraïdes, d'una forma o d'una altra, per una elit dominant que, de fet, no està sotmesa al seu control".
UNA REVOLUCIÓ ÉS QUELCOM MÉS QUE OCUPAR LES FÀBRIQUES,NO HA DE SER GUIAT PER UNA ÈLIT QUE ES CREU PER DAMUNT DE LES LLEIS HUMANES,PERÒ NO PODEM CAURE EN L'INFANTILISME ANARQUISTA DE NO VOLER ACCEPTAR CAP AUTORITAT,NI TAN SEVOL SI AQUESTA MATEIXA AUTORITAT FORA UN GOVERN REVOLUCIONARI AMB EL SUPORT MAJORITARI DE LA CLASSE OBRERA. BUROCRATITZACIÓ MAI,INFANTILISME TAMPOC.
DESPRÉS DE LLEGIR SENCER AQUEST ARTICLE SE'T QUEDA UN REGUST AMARG A LA BOCA,UNA ESPURNA DE DESCONFIANÇA EN EL PROCÉS REVOLUCIONARI BOLIVARIÀ. UNA ALTRA REVOLUCIÓ FALLIDA? O UNA ALTRA REVOLUCIÓ TRAÏDA? AL MEU PARÉIXER,TOTES LES CRÍTIQUES ES BASEN EN LA POR,EN UN POC D'INFANTILISME (CRITICAR TOTA MENA D'AUTORITAT,NI QUE FORA UNA AUTORITAT REVOLUCIONÀRIA) I EN L'AFANY TROTSKISTA DE LA REVOLUCIÓ PERMANENT.
ÉS DOLENTA AQUESTA POSTURA? EN PRINCIPI NO,PERÒ AL MEU PARÈIXER,AQUESTA POSTURA AMAGA UN COMPORTAMENT DE NEN PETIT: AIXÓ NO M'AGRADA,AIXÓ TAMPOC,AIXÓ ÉS CAPITALISME D'ESTAT,AIXÓ ÉS REFORMISME,ETC CRITICAR-HO TOT CREIENT-SE LA RESERVA MORAL DEL MARXISME.
EL QUE TOT MARXISTA VENEÇOLÀ HA DE FER ÉS INGRESSAR EN EL PSUV I LLUITAR AFERRISSADAMENT CONTRA ELS ELEMENTS PETITBURGESOS,CONTRAREVOLUCIONÀRIS I BURÒCRATES DE PARTIT QUE INTENTEN FRENAR LA DESTRUCCIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA I L'EMANCIPACIÓ TOTAL DE LA CLASSE OBRERA. NO CALEN MÉS OBSERVADORS QUE MARQUEN EL CAMÍ,ENCARA QUE ENS ESTIGUEN ADVERTINT DEL "MAL PAS",EL QUE CAL ÉS CONSTRUÏR UN PSUV FORT,DEMOCRÀTIC,MOBILITZADOR DE LES MASSES I QUE GUIE EL POBLE EN EL CAMÍ CAP AL SOCIALISME.
Sensepalmeres...
miércoles, 12 de marzo de 2008
Xiquiques reflexions al voltant de la revolució bolivariana
Bones!
Vos deixe l'enllaç d'un article extret de la fabrica.cat on l'autor ens exposa les pors que recòrren les ments de les persones més conseqüents que l luiten per un món millor a Veneçuela.
Segons ens exposa,la revolució te el perill d'estancar-se,de ser ailida pels intents petitsburgesos de controlar el nou partit que entre tots i totes estàn creant,el Partit Socialista Unificat de Veneçuela.
Jo,des de la meva escassa formació política,i la meva limitada activitat neuronal he tingut uns quants dubtes al voltant d'alguns punts de l'article.
Quan tinga una miqueta de temps vos els exposaré.De moment vos deixe l'enllaç per a que llegiu l'article,i descobriu (si no ho habieu fet ja) la plana web fabrica.cat
Espere que vos agrade l'article,i vos faça pensar.
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=312&Itemid=44
Sensepalmeres...
Vos deixe l'enllaç d'un article extret de la fabrica.cat on l'autor ens exposa les pors que recòrren les ments de les persones més conseqüents que l luiten per un món millor a Veneçuela.
Segons ens exposa,la revolució te el perill d'estancar-se,de ser ailida pels intents petitsburgesos de controlar el nou partit que entre tots i totes estàn creant,el Partit Socialista Unificat de Veneçuela.
Jo,des de la meva escassa formació política,i la meva limitada activitat neuronal he tingut uns quants dubtes al voltant d'alguns punts de l'article.
Quan tinga una miqueta de temps vos els exposaré.De moment vos deixe l'enllaç per a que llegiu l'article,i descobriu (si no ho habieu fet ja) la plana web fabrica.cat
Espere que vos agrade l'article,i vos faça pensar.
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=312&Itemid=44
Sensepalmeres...
sábado, 1 de marzo de 2008
8 de Marça, Dia de la dona treballadora. (ELX)
8 de Març: les dones decidim
Dimecres 5:Projecció i debat sobre l'avortament "Història d'un secret"A les 20:00 h, al Casal Jaume I d'Elx (C/Sant Jordi, 2)
Dissabte 8:Concentració. Amb lectura de poemes, música, exposició…A les 19:00 h, a La Glorieta
En un moment com l'actual en que torna a estar sobre la taula el debat sobre l'avortament i el dret a decidir sobre el propi cos, les dones hem de fer sentir la nostra veu. Una veu on reclamem el dret a la lliure disposició del nostre cos, el dret a poder decidir i a entendre la sexualitat més enllà de la reproducció. En un model on la maternitat no sigui entesa com una imposició sinó com un desig lliure i responsable. No ens podem explicar com és que els anys passen i les coses segueixen igual , sense dret a decidir i amb represàlies per a les qui ho decideixen intentar. Entenem també que el problema va molt més enllà i és un reflex més de la societat patriarcal en la que vivim.
No volem solucions que es basen en lleis ni en el control social i de les llibertats. Molt menys en una llei que anul·la la llibertat i penalitza el dret a decidir sobre la nostra salut i el fet de voler ser mares o no. Apostem per plantejar i analitzar el problema amb tota la seva complexitat; per la construcció entre totes i tots d'una societat basada en la coeducació, on es respectin totes les llibertats i on l'acceptació de les diferències es reflecteixi en tots els seus àmbits, com poden ser el món laboral , l'educatiu o el familiar.
El nostre model social dóna per suposats una sèrie de rols i valors que ni ens agraden ni ens representen. És per això que no entenem l'avortament i el debat que ha generat com un fet aïllat, sinó com el resultat d'una educació i societat que criminalitzen les dones i fomenten les desigualtats de gènere. Entenem que problemes com els maltractaments (físics, psicològics, sexuals ), la desmesurada precarietat laboral de les dones, la feminització de la pobresa , uns cànons de bellesa que ens esclavitzen , uns models de femenitat i masculinitat que generalitzen i no ens representen ni a les unes ni als altres etc. són un mateix problema global
Hem de continuar lluitant, des de la nostra identitat com a dones, com a treballadores i com a catalanes, per fer front l'opressió de gènere que patim, sobre la qual s'afermen les estructures dels estats capitalistes espanyol i francés.
Seguem les cadenes del patriarcat, alliberem-nos!
Maulets, el jovent independentista revolucionari [www.maulets.org/elx]
Assemblea de Dones d'Elx [www.nodo50.org/doneselx]
viernes, 29 de febrero de 2008
La unitat. Amb qui,per a qué i quan?
Als darrers mesos l'Esquerra Independentista està vivint un debat intern al voltant de com sol.lucionar el mal endèmic que sembla te el nostre moviment des de l'època dels ibers,any amunt any abaix.Per una banda hi ha qui creu que la CUP ha de ser el referent de tota organització que crega en l'alliberament nacional i el socialisme. Per d'altra,n'hi ha qui pensa que no es poden accelerar els tempos,i que certes parts del país encara no estàn preparades per assumir la tasca de la creació de noves CUP´s.D'arguments tothom en te molts; si hem de fer feina adulta i deixar l'agitació,si hem de construïr primer un teixit asociatiu important per a que les CUP´s tinguen fortes arrels allà on es creen.També s'han establert dos "bàndols": els "municipalistes" contra els "electoralistes",i encara que no m'agrada que es simplifique tot així de fàcilment,crec que si hi han dues opcions separades,i que no sabem com coinciliar.Per mí,aquestes dues opcions tenen un rerefons més idològic que no pas estratègic;doncs sense tindre clara la teva visió,sense tindre ben clar quin projecte vols,com pots establïr una estratègia?Una part de l'independentisme de combat ens diu que cal establïr nuclis de la CUP a tot arreu,que és una "marca" en expansió,que és el cavall guanyador,vaja. Però el que no s'adonen aquests companys és que la situació de Berga (per exemple) no és extrapolable a Alacant,per exemple. A Berga hi ha un sentiment fort de catalanitat,hi ha hagut moviment independentista de fa molts anys,a Berga s'ha treballat des de la base amb d'altres col.lectius,a Berga tothom accepta que el català és una llengua per viure el 100% del temps de la teva vida. A Alacant (per exemple),no hi ha una gran tradició independentista, a Alacant no s'ha fet un treball d'arrel amb d'altres sensibilitats que els haja acostat a l'independentisme,a Alacant la llengua està minoritzada,i cada dia que vius en català és una batalla que has guanyat.Així doncs,com podem comparar Berga amb Alacant? No coneixent la realitat de cada indret dels PPCC! Així de clar i català. No podem dir que Alacant està preparada per tindre una CUP,quan no hi han les condicions per fer-la "real". Potser certa gent vulgui muntar CUP´s "fantasmes",però no crec que siga una estratègia encertada,doncs així només es cremen les sigles i les ganes de la gent.Des de la meva humil opinió el que cal és una clarificació total en l'aspecte púrament ideològic,i saber molt be qué volem: si ajudar a gestionar els ajuntaments,o utilitzar eixos regidors per denunciar que no volem continuar dins d'aquest Estat opressor.Hem de saber qué volem exàctament,per que si no,acabarem anant de la ma de qualsevol que ens oferisca una engruna més. No volem més finançament,no volem millors rodalies,no protestem contra el retard del TGV a Barcelona! Volem el que és nostre! Volem un Estat Socialista que gestione els mitjans que el poble treballa,explota i fa rendibles! Volem una xarxa catalana de trens pública i de qualitat! no volem un TGV que no soluciona els mals de cap de les treballadores!O ens posicionem fortament en el discurs socialista,o acabarem engolits en el seu joc de gestors. No volem CUP´s que pacten enteses extranyes amb el discurs de que són una veu discordant a la política municipal; volem que l'Esquerra Independentista no abandone ni un pam del seu lloc: el carrer,la conscienciació entre les masses,els sindicats estudiantils,les plataformes en defensa del territori,la defensa de la llengua,etcL'Esquerra independentista no és una eina per modificar l'Estat ni el capital,l'Esquerra Independentista és una eina del poble català per assolir la independència nacional dels PPCC i construïr un nou socialisme que elimine l'explotació de l'home per l'home.Rés que no siga aixó contarà amb el suport de la majoria del moviment.Jo,militant de base,sense cap ànim de mesianisme només crec en la lluita de base,en el treball diari,en l'assamblearisme i en continuar creant una estructura dins l'EI que ens permeta no caure en el joc del parlamentarisme i que amb el treball unitari entre les organitzacions desfer velles rancúnies i construïr un moviment fort,seriós,madur i fortament posicionat políticament.I aixó,amigues meves no ho poden tutelar velles glòries des d'un blog,ho construïrem els que militem des de la base,els que treballem plegats.La única unitat que ha de buscar l'Esquerra Independentista és la seva;debatint,treballant plegats els militants d'unes i altres organitzacions,construïnt entre totes un discurs fort i madurat.I així,de ben segur abans que tard,la unitat arrivarà.Però no podem buscar una unitat amb gent que no comparteix la nostra visió ni el nostre projecte de futur,doncs aixó l'única cosa que ens portarà serà aigualir el nostre discurs i perdre'ns en les seves grans paraules buides de contingut.Sensepalmeres...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
