Bé,la "democràcia" espanyola ens torna a sorpendre una vegada més.Malauradament mai no ens sorprenen amb decissions com perseguir els empresaris explotadors,investigar la falta de mesures de seguretat als llocs de treball,inspeccionar els contes bancaris de la monarquia,etc
No,això potser pasaria si algú en l'entramat judicial espanyol s'apartara una línea del seu principal ordre d'actuació: Reprimir als disidents.
Hui ens ha sorprés que la Guàrdia Civil,eixe magnífic cos de repressió,ha arrestat a un ciutadà basc pel delicte d'apologia del terrorisme (segons les seves lleis).Però el passat dimarts un ciutadà sevillà també fou detingut acusat d'incomplir la dita llei.
Ací n'hi han dues coses que fan veritable por:
1-Un pot estar d'acord o no amb la lluita armada,amb la línea d'actuació d'ETA,amb les lleis estatals o el que siga,però com es pot fer d'un posicionament moral (el rebuig a ETA) una llei?
És de bojos que et puguen detindre per que en un fòrum,un blog,o simplement deixant un comentari en una pàgina qualsevol dubtes d'aquesta llei,de la legitimitat de l'Estat espanyol o el que siga.
Llibertat d'expressió diuen? Si no fora tan trist seria graciós.El Gran Germà ens vigila,i malauradament no és només a la Xina,Cuba o Corea del Nord (els tres malos de la pel.lícula pels EUA i els governs capitalistes en general). El Gran Germà viu,i millor que mai,als estats capitalistes occidentals. Ens venen la idea de la democràcia,la llibertat d'expressió,però et dicten qué pots dir i opinar.
2-Si ho penses bé,la militància o la simple dissidència són coses que en aquests dies et pot ixir cara.Si cremes una fotografia del borbó vas a judici,si et manifestes per la independència corres el perill de que qualsevol excusa siga utilitzada per carregar i detindre al màxim de llei. Si fas un acte de suport a companys repressaliats tindràs a la policia vigilan-te com si fores el màxim enemic de la ciutat,i així cada acció del poble conscienciat sol tindre una ràpida resposta violenta i repressiav de l'Estat.
Però ja la por se t'agafa de veritat al cos quan t'adones que els cossos de repressió llegeixen fòrums,blogs i correus electrònics buscant el menor indici de transgressió a les seves lleis per a començar la cacera de bruixes.
Demà mateix podria tindre una denúncia per injúries al rei,apologia del terrorisme o qualsevol bajanada que ells anomenen lleis espanyoles.
Maleïda siga aquesta suposada democràcia que ens fica la por fins aquest extrem.Ja no estem segurs ni darrere d'una pantalla,conversant o debatint.A la nostra mateixa casa hem de començar a tèmer el que diem.
Però supose que la nostra primera victòria és continuar parlant,debatint,treballant,conscienciant,expandint el projecte rupturista.
Aixó sí,amb aquestes actuacions,l'Estat capitalista espanyol ens ajuda a mostrar a tota aquella que ho vullga veure la seva veritable cara.
Repressors,feixistes i profundament antidemòcrates.
Recordem sempre la vella consigna:
TERRORISTA QUI?
DEMOCRÀCIA ON?
viernes, 30 de mayo de 2008
viernes, 23 de mayo de 2008
La Naqba.La Catàstrofe.
Ací vos deixe un escrit publicat a lafabrica.cat en commemoració de la Naqba,la catàstrofe pel poble palestí.Espere que vos semble interessant,i ens ajude a entendre millor el disvarat de la fundació de l'Estat d'Israel.
Salut a totes!
El 20 de març de 1941, Yosef Weitz, del Fons Nacional Jueu (JNF) escrigué "La completa evacuació del país dels seus altres habitants i lliurar-lo tot al poble jueu és la resposta".
En aquell dia de 1948, uns dos mesos abans que comencés tècnicament la primer "guerra àrab-israeliana", els 1125 habitants del poble palestí de Umm Khalid fugiren d'una operació militar del Hagannah. Com els seus germans de més de 500 poblacions, creien que podrien tornar a casa seva al cap d'unes setmanes, després que acabessin els combats i noves fronteres polítiques fossin o no demarcades.
No fou així, per contra, més de sis milions de palestins segueixen refugiats avui, alguns en camps de refugiats no gaire lluny de les seves ciutats originals, altres establerts en comunitats a Europa o als Estats Units, tots tenen prohibit el seu retorn a la seva terra per una raó: no són jueus.
El desig de Yosef Weitz va ser garantit. En el meu nom, i en el nom dels jueus de tot el món, una població nadiua fou gairebé completament expulsada. Els noms dels pobles foren esborrats del mapa, les cases demolides, i nous boscos plantats a les seves terres. En àrab, això ha rebut el nom de Naqba, o catàstrofe. A Israel s'anomena "Independència".
El mes passat vaig anar amb un home d'Umm al-Famm (una localitat palestina a Israel) cap al seu poble original de Lajun, només a uns pocs quilòmetres. La terra d'Adnan és un bosc del JNF que "pertany" al Kibbutz Megiddo.
Mentre caminàvem pel camí de pedres ell assenyalava llocs als dos costats de la carretera, anomenant les famílies que vivien allí: Mahamid, Mahajne, Jabrin. La terra allà no és de natura pedregosa; les pedres per on caminàvem són les restes de les cases destruïdes. Adnan només tenia sis anys quan les bales del Hagannah xiularen sobre el seu cap i ell i la seva família fugiren. Però ell se'n recorda. Quan ens aturem al lloc de la seva casa destruïda diu de sobte: "benvinguda a casa meva".
Adnan és ciutadà d'israel, encara que la seva terra li fou robada, a ell el van lliurar a un cos que el rebutja i no el deixa viure-hi. Com a jueva americana, jo puc traslladar-me a Lajun/Megiddo demà mateix, obtenir plens drets de ciutadania i viure a la terra que la família d'Adnan va tenir i treballar durant segles. Adnan, que viu només uns minuts enllà, té prohibit de fer-ho.
Quan ens apropem al 60 aniversari de l'estat d'Israel, el 60 aniversari de la Naqba, hem de recordar Adnan, recordar els habitants d'Umm Khalid. Hem de recordar els més de sis milions de persones que foren privades dels seus drets humans durant 60 anys, i nosaltres, jueus amb una història d'opressió i una tradició de justícia social, treballar pel dret del poble nadiu a tornar a la seva terra. Aquesta ñes la nostra única esperança per a una veritable pau i seguretat a la regió.
Hannah Mermelstein.
-------------
*Hannah Mermelstein és cofundadora de Birthright Unplugged (http://www.birthrightunplugged.org/), organització que intenta mostrar la realitat de l'opressió palestina als jueus americans, viu entre Boston, Filadèlfia i Ramallah. Aquest text fou publicat a The Jewish Advocate l'abril de 2008, i reproduït a The Electronic Intifada aquest mes de maig i ha estat traduït al català per La Fàbrica.
Salut a totes!
El 20 de març de 1941, Yosef Weitz, del Fons Nacional Jueu (JNF) escrigué "La completa evacuació del país dels seus altres habitants i lliurar-lo tot al poble jueu és la resposta".
En aquell dia de 1948, uns dos mesos abans que comencés tècnicament la primer "guerra àrab-israeliana", els 1125 habitants del poble palestí de Umm Khalid fugiren d'una operació militar del Hagannah. Com els seus germans de més de 500 poblacions, creien que podrien tornar a casa seva al cap d'unes setmanes, després que acabessin els combats i noves fronteres polítiques fossin o no demarcades.
No fou així, per contra, més de sis milions de palestins segueixen refugiats avui, alguns en camps de refugiats no gaire lluny de les seves ciutats originals, altres establerts en comunitats a Europa o als Estats Units, tots tenen prohibit el seu retorn a la seva terra per una raó: no són jueus.
El desig de Yosef Weitz va ser garantit. En el meu nom, i en el nom dels jueus de tot el món, una població nadiua fou gairebé completament expulsada. Els noms dels pobles foren esborrats del mapa, les cases demolides, i nous boscos plantats a les seves terres. En àrab, això ha rebut el nom de Naqba, o catàstrofe. A Israel s'anomena "Independència".
El mes passat vaig anar amb un home d'Umm al-Famm (una localitat palestina a Israel) cap al seu poble original de Lajun, només a uns pocs quilòmetres. La terra d'Adnan és un bosc del JNF que "pertany" al Kibbutz Megiddo.
Mentre caminàvem pel camí de pedres ell assenyalava llocs als dos costats de la carretera, anomenant les famílies que vivien allí: Mahamid, Mahajne, Jabrin. La terra allà no és de natura pedregosa; les pedres per on caminàvem són les restes de les cases destruïdes. Adnan només tenia sis anys quan les bales del Hagannah xiularen sobre el seu cap i ell i la seva família fugiren. Però ell se'n recorda. Quan ens aturem al lloc de la seva casa destruïda diu de sobte: "benvinguda a casa meva".
Adnan és ciutadà d'israel, encara que la seva terra li fou robada, a ell el van lliurar a un cos que el rebutja i no el deixa viure-hi. Com a jueva americana, jo puc traslladar-me a Lajun/Megiddo demà mateix, obtenir plens drets de ciutadania i viure a la terra que la família d'Adnan va tenir i treballar durant segles. Adnan, que viu només uns minuts enllà, té prohibit de fer-ho.
Quan ens apropem al 60 aniversari de l'estat d'Israel, el 60 aniversari de la Naqba, hem de recordar Adnan, recordar els habitants d'Umm Khalid. Hem de recordar els més de sis milions de persones que foren privades dels seus drets humans durant 60 anys, i nosaltres, jueus amb una història d'opressió i una tradició de justícia social, treballar pel dret del poble nadiu a tornar a la seva terra. Aquesta ñes la nostra única esperança per a una veritable pau i seguretat a la regió.
Hannah Mermelstein.
-------------
*Hannah Mermelstein és cofundadora de Birthright Unplugged (http://www.birthrightunplugged.org/), organització que intenta mostrar la realitat de l'opressió palestina als jueus americans, viu entre Boston, Filadèlfia i Ramallah. Aquest text fou publicat a The Jewish Advocate l'abril de 2008, i reproduït a The Electronic Intifada aquest mes de maig i ha estat traduït al català per La Fàbrica.
jueves, 1 de mayo de 2008
LLIBERTAT FRANKI !!!
Us remetem el comunicat que hem rebut de les companyes de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa.
Us recordem que estigueu atentes a les convocatòries i en especial, que el dia 10 de maig, a les sis de la tarda, ens trobem totes a la plaça Universitat de Barcelona.
Llibertat Franki de Terrassa!
Comunicat del col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
Traslladen en Franki a la presó Brians 2
Aquest migdia se'ns ha comunicat el trasllat del nostre veí, company i amic Franki.
Ha estat traslladat de la presó Model de Barcelona a la presó de Brians 2, a Martorell.
El col·lectiu de suport Solidaritat Antirepressiva de Terrassa veu en el moviment realitzat avui la voluntat de la Generalitat de Catalunya de desatendre la petició de revisió immediata del cas.
Considerem que hem pogut acreditar davant de totes aquelles persones, periodistes, juristes, institucions, etc, que han volgut, i amb el simple escrit de la sentència que condemna en Franki a dos anys i set mesos de presó, com ens trobem, avui en dia, entrat el segle XXI, davant d'un claríssim cas de repressió política que només pot entendre's en el context de la lluita social, veïnal, sindical i política de la ciutat de Terrassa i de tota la comarca del Vallès Occidental.
Ho sabem i ho hem pogut demostrar!
Ells ho saben i els ho hem demostrat!
Hem evidenciat que els diferents càrrecs que porten en Franki a la presó no han pogut ser imputats perquè els mateixos agents de la policia local neguen haver-lo identificat en aquella ja llunyana cercavila popular en contra de la bandera espanyola.
Hem acreditat el caràcter polític de tot el procés, la falsedat i la hipocresia dels estaments judicials que en cap cas motiven les diferents negatives als recursos presentats,
I finalment, hem constatat, una vegada més, com la jutgessa del Jutjat Penal núm. 2 de Terrassa, amb la complicitat dels Mossos d'Esquadra, executen de manera bruta i traïdora l'ordre de presó sense comunicar-ho a les parts.
Per un drap espanyol, amb l'impuls inicial de l'Ajuntament de Terrassa, un antic fiscal militar, de coneguda ideologia feixista, es treu de la màniga la sentència que avui ens allunya el Franki de la seva Terrassa, dels seus companys i de la seva família.
Nosaltres no podem dir cap altra cosa que les mobilitzacions seguiran i seguiran... Perquè en Franki, des de dins de la presó continua lluitant també pel món més just que ens neguen, perquè en Franki fora al carrer, abans d'ahir i passat demà, mai s'ha deixat arronsar per cap amenaça judicial ni policial.
Nosaltres, amb en Franki, amb un company privat de llibertat, proclamem ben alt, que el que no ens han tret encara, ara ni mai, és la dignitat.
Per la llibertat d'en Franki, un sol crit, arreu dels Països Catalans:
Llibertat Presos i preses polítiques!
Franki de Terrassa, et volem a casa!
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
29 d?abril de 2008
Us recordem que estigueu atentes a les convocatòries i en especial, que el dia 10 de maig, a les sis de la tarda, ens trobem totes a la plaça Universitat de Barcelona.
Llibertat Franki de Terrassa!
Comunicat del col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
Traslladen en Franki a la presó Brians 2
Aquest migdia se'ns ha comunicat el trasllat del nostre veí, company i amic Franki.
Ha estat traslladat de la presó Model de Barcelona a la presó de Brians 2, a Martorell.
El col·lectiu de suport Solidaritat Antirepressiva de Terrassa veu en el moviment realitzat avui la voluntat de la Generalitat de Catalunya de desatendre la petició de revisió immediata del cas.
Considerem que hem pogut acreditar davant de totes aquelles persones, periodistes, juristes, institucions, etc, que han volgut, i amb el simple escrit de la sentència que condemna en Franki a dos anys i set mesos de presó, com ens trobem, avui en dia, entrat el segle XXI, davant d'un claríssim cas de repressió política que només pot entendre's en el context de la lluita social, veïnal, sindical i política de la ciutat de Terrassa i de tota la comarca del Vallès Occidental.
Ho sabem i ho hem pogut demostrar!
Ells ho saben i els ho hem demostrat!
Hem evidenciat que els diferents càrrecs que porten en Franki a la presó no han pogut ser imputats perquè els mateixos agents de la policia local neguen haver-lo identificat en aquella ja llunyana cercavila popular en contra de la bandera espanyola.
Hem acreditat el caràcter polític de tot el procés, la falsedat i la hipocresia dels estaments judicials que en cap cas motiven les diferents negatives als recursos presentats,
I finalment, hem constatat, una vegada més, com la jutgessa del Jutjat Penal núm. 2 de Terrassa, amb la complicitat dels Mossos d'Esquadra, executen de manera bruta i traïdora l'ordre de presó sense comunicar-ho a les parts.
Per un drap espanyol, amb l'impuls inicial de l'Ajuntament de Terrassa, un antic fiscal militar, de coneguda ideologia feixista, es treu de la màniga la sentència que avui ens allunya el Franki de la seva Terrassa, dels seus companys i de la seva família.
Nosaltres no podem dir cap altra cosa que les mobilitzacions seguiran i seguiran... Perquè en Franki, des de dins de la presó continua lluitant també pel món més just que ens neguen, perquè en Franki fora al carrer, abans d'ahir i passat demà, mai s'ha deixat arronsar per cap amenaça judicial ni policial.
Nosaltres, amb en Franki, amb un company privat de llibertat, proclamem ben alt, que el que no ens han tret encara, ara ni mai, és la dignitat.
Per la llibertat d'en Franki, un sol crit, arreu dels Països Catalans:
Llibertat Presos i preses polítiques!
Franki de Terrassa, et volem a casa!
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
29 d?abril de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
