Vos esperem a totes i tots!
sábado, 19 de abril de 2008
jueves, 17 de abril de 2008
Sectaris?
L'altre dia parlava amb la mea parella d'un tema prou recurrent,i tot i que em sap greu,te raó.
Els independentistes som un poc sectaris. M'explique:
Sempre diem,i actuem, pensant en l'avanç del poble català,en l'àmbit social i nacional,és clar. Però de vegades perdem el nord,i practiquem una mena de despotisme il.lustrat,però reduït a la banalització absoluta: el vestir,la música,el bar.
Ens afanyem a posar noms grandil.loqüents als espais "alliberats": Casal Popular,Centre Alliberat,etc però en la pràctica malauradament molts d'aquests centres acaben actuant com sedes socials,o simples bars d'amics. No vull atacar,ni molt menys,tots els Centres Socials Autogestionats,Casals Populars,etc Can Vies és un bon exemple de Centre Social molt ben "administrat". Però vaig molt més enllà.
Sembla que per a ser independentista hi hagi que dur pantalons Adidas,o arracades,o escoltar obrint nas i inadaptats (jo cumplisc prou dels requisits que estic escrivint irònicament) i quan entra algú a un dels nostres "bars del rotllo","casal popular" o el nom que vulgueu que no s'ajusta a certa estètica que hem predeterminat que és "indepe",ja el o la mirem amb recel. Jo també ho faig.
També m'ho han fet.
Sí,ja sé que hem de vigilar contra els secretes,que estàn arreu,i n'hi han cinquanta exemples,però de vegades som tant recelosos que espantem a la gent. Gent que podria entrar a fer-se una servessa i buscar un poc d'informació se l'espanta amb dues mirades fosques.
El problema és que quan tenim un espai per nosaltres ens volem sentir plenament agust,i això vol dir posar la nostra música favorita (altre dia parlaré de la música "del rotllo"),volem que no hi hagi ningú "sospitós",volem cridar ben fort el que se'ns passe pel cap,i per complir aquests requisists no pot haber-hi gent "de fora".
Així doncs,ens hem anant tancant,i això encara ens malforma més; acabem pensant que la colla que be al nostre "espai" és la realitat,i acabem predicant als conversos,quan el que hauriem de fer és obrir les portes,i en lloc de deixar que la gent entre,hauriem d'eixir nosaltres!
Fem tots els actes al carrer! no ens tanquem en el casal,en el bar o en CSO!
Anem a les places,anem als mercats! És més dur,però obtindrem més coses de les que ens pensem; nous simpatitzants,normalitzar la nostra presència i de tant en tant una mostra de suport inesperada que ens portarà més força per continuar la lluita.
I donarem una imatge molt més oberta del que és l'independentisme combatiu!
Com deien els kortatu:
"A LA CALLE! A MOSTRARNOS A CUERPO QUE YA ES HORA"!
Els independentistes som un poc sectaris. M'explique:
Sempre diem,i actuem, pensant en l'avanç del poble català,en l'àmbit social i nacional,és clar. Però de vegades perdem el nord,i practiquem una mena de despotisme il.lustrat,però reduït a la banalització absoluta: el vestir,la música,el bar.
Ens afanyem a posar noms grandil.loqüents als espais "alliberats": Casal Popular,Centre Alliberat,etc però en la pràctica malauradament molts d'aquests centres acaben actuant com sedes socials,o simples bars d'amics. No vull atacar,ni molt menys,tots els Centres Socials Autogestionats,Casals Populars,etc Can Vies és un bon exemple de Centre Social molt ben "administrat". Però vaig molt més enllà.
Sembla que per a ser independentista hi hagi que dur pantalons Adidas,o arracades,o escoltar obrint nas i inadaptats (jo cumplisc prou dels requisits que estic escrivint irònicament) i quan entra algú a un dels nostres "bars del rotllo","casal popular" o el nom que vulgueu que no s'ajusta a certa estètica que hem predeterminat que és "indepe",ja el o la mirem amb recel. Jo també ho faig.
També m'ho han fet.
Sí,ja sé que hem de vigilar contra els secretes,que estàn arreu,i n'hi han cinquanta exemples,però de vegades som tant recelosos que espantem a la gent. Gent que podria entrar a fer-se una servessa i buscar un poc d'informació se l'espanta amb dues mirades fosques.
El problema és que quan tenim un espai per nosaltres ens volem sentir plenament agust,i això vol dir posar la nostra música favorita (altre dia parlaré de la música "del rotllo"),volem que no hi hagi ningú "sospitós",volem cridar ben fort el que se'ns passe pel cap,i per complir aquests requisists no pot haber-hi gent "de fora".
Així doncs,ens hem anant tancant,i això encara ens malforma més; acabem pensant que la colla que be al nostre "espai" és la realitat,i acabem predicant als conversos,quan el que hauriem de fer és obrir les portes,i en lloc de deixar que la gent entre,hauriem d'eixir nosaltres!
Fem tots els actes al carrer! no ens tanquem en el casal,en el bar o en CSO!
Anem a les places,anem als mercats! És més dur,però obtindrem més coses de les que ens pensem; nous simpatitzants,normalitzar la nostra presència i de tant en tant una mostra de suport inesperada que ens portarà més força per continuar la lluita.
I donarem una imatge molt més oberta del que és l'independentisme combatiu!
Com deien els kortatu:
"A LA CALLE! A MOSTRARNOS A CUERPO QUE YA ES HORA"!
viernes, 11 de abril de 2008
15 Anys sense Guillem.
Prec a l'Ajuntament d'Elx: 15 anys sense Guillem
L'11 d'Abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista i militant de Maulets, moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos.Hui, quan es compleixen 15 anys del seu assassinat, l'assemblea de Maulets d'Elx hem presentat un prec a l'Ajuntament per demanar al consistori que atorgue el nom d'un carrer a Guillem Agulló.
Fins a 12 col·lectius, partits polítics i sindicats d'Elx ja han donat suport a aquesta inciativa:
Esquerra Unida
Esquerra Republicana
Mup - Republicans
Plataforma Ciutadans per la República
Agrupació antibloqueig del poble cubà d'Elx
Carrers del món - Drets Humans
Casal Jaume I d'Elx
PCE (m-l)
JCE (m-l)
Col·lectiu Juvenil Revolució
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Sindicat d'Estudiants Independent (SEI)
Entre totes, mantindrem viu a la memòria el record del nostre company, i li retrem el millor homenatge possible: la lluita, constant i diària, per acabar amb el feixisme i l'estat còmplice que el sustenta i promou.
Que el jovent d'Elx no oblide a Guillem, i que el nostre poble mai perdone els seus botxins
11 d'Abril de 2008Elx, Baix Vinalopó
GUILLEM AGULLÓ, LA LLUITA CONTINUANI OBLIT, NI PERDÓ!
15 anys són molts anys. Són massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremeiable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el món que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells són les veritables víctimes d'aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres els oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.
Maleïda aquella data fosca d'abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d'espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d'un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.
Avui, 15 anys després, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d'estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai no el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d' assassinats i represaliats pel franquisme i post franquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d'altres invisibles per institucions i governs.La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys. Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d'emancipació i solidaritat, de defensa d'una terra, d'un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals pel sistema com són España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan "inofensius" com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d'odi i violència.No podem perdonar. No hem d'oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.Tant de bo Guillem poguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre món totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l'alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d'aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.
Convocatòries, accions, notícies i manifestos per Guillem Agulló: http://www.maulets.org/guillem.php
L'11 d'Abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista i militant de Maulets, moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos.Hui, quan es compleixen 15 anys del seu assassinat, l'assemblea de Maulets d'Elx hem presentat un prec a l'Ajuntament per demanar al consistori que atorgue el nom d'un carrer a Guillem Agulló.
Fins a 12 col·lectius, partits polítics i sindicats d'Elx ja han donat suport a aquesta inciativa:
Esquerra Unida
Esquerra Republicana
Mup - Republicans
Plataforma Ciutadans per la República
Agrupació antibloqueig del poble cubà d'Elx
Carrers del món - Drets Humans
Casal Jaume I d'Elx
PCE (m-l)
JCE (m-l)
Col·lectiu Juvenil Revolució
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Sindicat d'Estudiants Independent (SEI)
Entre totes, mantindrem viu a la memòria el record del nostre company, i li retrem el millor homenatge possible: la lluita, constant i diària, per acabar amb el feixisme i l'estat còmplice que el sustenta i promou.
Que el jovent d'Elx no oblide a Guillem, i que el nostre poble mai perdone els seus botxins
11 d'Abril de 2008Elx, Baix Vinalopó
GUILLEM AGULLÓ, LA LLUITA CONTINUANI OBLIT, NI PERDÓ!
15 anys són molts anys. Són massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremeiable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el món que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells són les veritables víctimes d'aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres els oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.
Maleïda aquella data fosca d'abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d'espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d'un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.
Avui, 15 anys després, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d'estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai no el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d' assassinats i represaliats pel franquisme i post franquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d'altres invisibles per institucions i governs.La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys. Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d'emancipació i solidaritat, de defensa d'una terra, d'un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals pel sistema com són España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan "inofensius" com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d'odi i violència.No podem perdonar. No hem d'oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.Tant de bo Guillem poguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre món totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l'alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d'aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.
Convocatòries, accions, notícies i manifestos per Guillem Agulló: http://www.maulets.org/guillem.php
lunes, 7 de abril de 2008
TIBET,XINA,BARCELONA' 92 i LA OPERACIÓN GARZÓN
Fa molts dies que m'ho mire i encara no sé ben be que pensar.Llegisc diaris,blogs,articles d'ací i d'allà,i no acabe de posicionar-me.
Supose que el més asient seria això de "A Déu el que és de Déu,i al César el que és del César".
És innegable que Xina ocupa i repimeix el Tíbet,i això és un acte que cap independentista,i menys un de socialista pot contemplar com si rés, però també és cert que el Dalai Lama,que mass-media ens el volen fer empassar com l'abanderat de la pau,la justícia i l'amor, quan tots sabem d'on i per a qué treu els diners (no parlarem ara dels seus amics nazis...) representa una societat de castes,on el camperolat vivia en condicions molt pitjors a les actuals,representa un ordre absurd on els monjos es situaven per sobre dels camperols forçant-los a la incultura, a l'obscurantisme,a la misèria i a la submissió.
D'aquesta història no en treurem cap heroi. Aquest enfrontament m'ho mire,si em perdoneu la frivolitat,com un partit R.Madrid-Espanyol: amb curiositat però sense gens de simpatia per cap dels dos.
Així doncs,ja vos he resumit les meves escases opinions al respecte,però el que m'indigna és el tractament que fan els mitjans de comunicació de l'enfrontament entre ambdós països,i la campanya "FREE TIBET".
Pimer m'indigna el fet de que paren atemció a una nació sense Estat en concret i obliden (no ho obliden,ho amaguen) la resta de pobles que lluiten pel mateix que els tibetans.
Si ens dedicaren una dècima part del temps i bones paraules que dediquen als tibetans als corsos,bascos,bretons,irlandesos,gallecs,sards,saharauis,amazigs,o a nosaltres mateixos,els catalans,molta gent s'espantaria,o protestaria.
I el que més m'indigna, el que em fa cridar-li a la pantalla del televisor és la hipocresia envers els Drets Humans a la Xina,i la seva "repressió" contra els manifestants i activistes de la campanya "Free Tibet"
És possible que aquesta gent (els mass-media) no sàpiga que fou la "Operació Garzón"? No tenen imatges d'arxiu de les protestes de l'estiu del 92 a tots els PPCC dins la campanya "Freedom for Catalonia"? No tenne cap informe o dossier al voltant de les denúncies posades pels militants independentistes catalans per maltractaments a les casernes de la Guàrdia Civil? No tenen la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg on culpava a l'estat espanyol de no haver investigat i castigat als culpables de les tortures?
O és que això no va ocurrir mai i és un invent de "l'imaginari" independentista?
saben que sí van pasar aquestes coses,saben que es va detindre gent massivament per la seva militància política. Sabem que sota l'excusa de l'amenaça "terrorista" de Terra lliure van lliurar una guerra frontal,oberta,però molt i molt bruta contra l'independentisme català.
Sabem que ho saben.I això ens ha de fer més forts,per combatre les seves mentides i les seves hipocresies.
I ells,sense saber-ho,ens estàn refrescant la memòria,i sempre que ixca el tema del Tibet,Xina i els JJOO,jo continuaré contant a qui no ho sàpiga que fou l'operació Garzón,que va passar a les casernes de la Guàrdia Civil i com de brut és aquest estat que s'ompli la boca de pau,democràcia i llibertat d'expressió,però exerceix una repressió silenciada,eficaç,dura i assassina contra tota mostra de rebel.lia i disidència.
Així doncs,lluitem per recodar a tothom l'estiu del 92 als Països Catalans,i els complices,que callen.
Sensepalmeres...
Supose que el més asient seria això de "A Déu el que és de Déu,i al César el que és del César".
És innegable que Xina ocupa i repimeix el Tíbet,i això és un acte que cap independentista,i menys un de socialista pot contemplar com si rés, però també és cert que el Dalai Lama,que mass-media ens el volen fer empassar com l'abanderat de la pau,la justícia i l'amor, quan tots sabem d'on i per a qué treu els diners (no parlarem ara dels seus amics nazis...) representa una societat de castes,on el camperolat vivia en condicions molt pitjors a les actuals,representa un ordre absurd on els monjos es situaven per sobre dels camperols forçant-los a la incultura, a l'obscurantisme,a la misèria i a la submissió.
D'aquesta història no en treurem cap heroi. Aquest enfrontament m'ho mire,si em perdoneu la frivolitat,com un partit R.Madrid-Espanyol: amb curiositat però sense gens de simpatia per cap dels dos.
Així doncs,ja vos he resumit les meves escases opinions al respecte,però el que m'indigna és el tractament que fan els mitjans de comunicació de l'enfrontament entre ambdós països,i la campanya "FREE TIBET".
Pimer m'indigna el fet de que paren atemció a una nació sense Estat en concret i obliden (no ho obliden,ho amaguen) la resta de pobles que lluiten pel mateix que els tibetans.
Si ens dedicaren una dècima part del temps i bones paraules que dediquen als tibetans als corsos,bascos,bretons,irlandesos,gallecs,sards,saharauis,amazigs,o a nosaltres mateixos,els catalans,molta gent s'espantaria,o protestaria.
I el que més m'indigna, el que em fa cridar-li a la pantalla del televisor és la hipocresia envers els Drets Humans a la Xina,i la seva "repressió" contra els manifestants i activistes de la campanya "Free Tibet"
És possible que aquesta gent (els mass-media) no sàpiga que fou la "Operació Garzón"? No tenen imatges d'arxiu de les protestes de l'estiu del 92 a tots els PPCC dins la campanya "Freedom for Catalonia"? No tenne cap informe o dossier al voltant de les denúncies posades pels militants independentistes catalans per maltractaments a les casernes de la Guàrdia Civil? No tenen la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg on culpava a l'estat espanyol de no haver investigat i castigat als culpables de les tortures?
O és que això no va ocurrir mai i és un invent de "l'imaginari" independentista?
saben que sí van pasar aquestes coses,saben que es va detindre gent massivament per la seva militància política. Sabem que sota l'excusa de l'amenaça "terrorista" de Terra lliure van lliurar una guerra frontal,oberta,però molt i molt bruta contra l'independentisme català.
Sabem que ho saben.I això ens ha de fer més forts,per combatre les seves mentides i les seves hipocresies.
I ells,sense saber-ho,ens estàn refrescant la memòria,i sempre que ixca el tema del Tibet,Xina i els JJOO,jo continuaré contant a qui no ho sàpiga que fou l'operació Garzón,que va passar a les casernes de la Guàrdia Civil i com de brut és aquest estat que s'ompli la boca de pau,democràcia i llibertat d'expressió,però exerceix una repressió silenciada,eficaç,dura i assassina contra tota mostra de rebel.lia i disidència.
Així doncs,lluitem per recodar a tothom l'estiu del 92 als Països Catalans,i els complices,que callen.
Sensepalmeres...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
