El passat dijous 16 d'Abril l'assemblea de Cerdanyola del Vallés de Maulets va celebrar un acte per presentar la campanya "No pagarem les vostres crisis" encetada per aquesta organització juvenil.
Al mateix acte,i convidat per l'assemblea local de Cerdanyola,vaig fer una breu xerrada de com afecta aquesta crisi a la classe treballadora.
Conscient de les meues mancances,vaig fer la xerrada el millor que vaig saber,i espere que el resultat haja sigut una intervenció interessant,documentada i engrescadora.
Ací baix vos deixe els apunts que vaig fer servir.Com suposareu,vaig estendre cada punt del guió,però potser us interesse el que allà es va comentar.
S'accepta com sempre,tota crítica i suggerència.
Salut!
1-Dades econòmiques (A quina crisi ens enfrontem?)
2-Com ens afecta la crisi com a classe?
3-Què hem de fer els i les treballadores davant la crisi?
4-Propostes de la COS per combatre la crisi.
1-Dades econòmiques (A quina crisi ens enfrontem?)
Estem davant d'una crisi enorme, on el capitalisme sembla que ha arrivat al seu límit i corre el risc d'implosionar per la seua incapacitat de seguir creixent com ho feia fins fa molt pocs mesos. N'hi han molts factors que ens han dut fins aquest extrem,i seria molt llarg d'explicar ara,però donaré unes quantes dades per a situar-nos en quina crisi estem,i qui sembla que no la pagarà.
-Als Països Catalans tenim 987.222 aturats (lamentablement no podem saber els aturats de la Catalunya Nord ni la Franja)
-Cada dia de Març a l'Estat espanyol han anat a l'atur 4100 treballadors i treballadores.
-L'estat espanyol,amb un 15,5%, dobla el tant per cent d'aturats d'Alemanya,França o Regne Unit.
-Al primer trimestre del 2009 han caigut un 27% els crèdits al consum i un 50% els crèdits al sector de l'automoció.
-Al 3er trimestre del 2008 es feren un 40% menys d'hipoteques.
-El preu de la vivenda a l'Estat espanyol ha baixat un 1,3%,però encara resten 12,1 punts per situar-se al nivell del 2002
-Segons el FMI el Producte Interior Brut aquest any caurà un 1,7%
És a dir,les famílies continuen ofegades per hipoteques desorbitades,per lloguers cada cop més alts,l'atur es dispara sent el doble percentualment que a les tres potències europees,la temporalitat i precarietat s'han arrelat als darrers anys al nostre món laboral.
Però,però no tot és dolent:
-El Banc de Santader acabà l'exercici 2008 amb un benefici net de 8.876 milions d'euros,i el BBVA amb uns guanys nets de 5.020 milions d'euros.
2-Com ens afecta la crisi com a classe?
La crisi econòmica ens afecta de moltes maneres,però ens centrarem en les qüestions laborals.
-ATUR: La primera i més dura repercussió d'aquesta crisi a la classe obrera és l'atur.Com hem vist,durant el mes de Març a l'estat espanyol s'han destruït 4.100 treballs.
-TEMPORALITAT: Amb aquesta situaciò d'incertessa,el o la treballadora s'agafa al que li puga "surtir",i si aquesta nova feina és temporal,doncs no s'hi pot fer rès.Els empresaris juguen i jugaràn molt amb la típica frase "es lo que hay,si lo quieres lo cogessi no..."
-PRECARIETAT:El conjunt de la classe obrera,i molt especialment els i les joves patirem,encara més,de la precarietat laboral. Més feina,més hores,mateixos diners.
Treball negre i mal remunerat.
-AUGMENT DEL PATRIARCAT: Els acomiadaments,tot i ser indiscriminats en qüestions de gènere,fan que augmente la proporció d'homes als llocs de treball. La dona molts cops veurà com se l'ofereix la surtida masclista de "queda't a casa,cuida dels nens o avis,teletreball,etc" La dona surtirà de la vida laboral per cedir els llocs als homes.
-OFENSIVA NEO-LIBERAL: El liberalisme salvatge,representat per la Patronal CEOE o Foment del Treball Nacional i per les institucions europees estàn atacant el ja per sí minso "Estat del Benestar",amb el desmantelament de la Sanitat i Educaciò pública,amb les seues exigències per abaratir l'irrisori cost de l'acomiadament,per pujar els preus de serveis bàsics com aigua,llum o transport col.lectiu.
Una de les batalles més dures que ens planteja la Patronal és la Directiva de les 65 hores,on es va intentar enderrocar una de les lluites històriques obreres;la jornada laboral de 40 hores. Aquesta directiva no va surtir endavant a la primera votació,però els seus partidaris de ben segur la tornaràn a presentar més endavant.
3-Què hem de fer els i les treballadores davant la crisi?
Arrivat a aquest punt,sembla que la única surtida siga el suicidi o anar-se'n a la muntanya de bandoler,però la presa de consciència sindical ens pot aportar una actitut i unes pautes de lluita que són completament útils. Des de la Coordinadora Obrera Sindical creiem que aquestes poden ser:
-PRESA DE CONSCIÈNCIA: Tot i tota treballadora ha de saber que els seus interesos i els dels patrons mai no poden coincidir,que vivim una lluita antagònica i que cal defensar-se dels atacs patronal.
-AFILIACÒ EN SINDICATS DE CLASSE: Un cop presa la consciència de classe,cal que tothom s'adone que less lluites individuals no porten enlloc.Cal l'acció col.lectiva per doblegar els atacs de la patronal,això s'aconsegueix amb la coordinaciò a cada centre de treball,i sindicar-se és la millor manera. Unin-te a un sindicat reforces els lligams i crees resistència.
-IMPULSAR NUCLIS COMBATIUS: Cal que el i la treballadora,un cop afiliat parle,debatisca,desemmascare als sindicats grocs presents al seu centre de treball i que treballe pel que el seu centre de treball siga un focus de resistència.
-COORDINAR LLUITES: Els i les obreres s'han de donar suport i solidaritat mutu per defensar els seus interesos,i una forma de fer-ho és coordinar la lluita amb d'altres sindicats de classe arreu del país si això és possible. Cal la uniò de tots els treballadors en sindicats de classe i l'acciò conjunta d'aquests.
-XARXA SOLIDARITAT OBRERA: Aquesta xarxa és una eina plantejada per la Coordinadora Obrera Sindical per reforçar els lligams i la solidaritat de classe. S'ha començat a treballar en aquesta xarxa en diferents pobles dels Països Catalans,sent Castelló de la Plana on millor ha funcionat. Es podria resumir aquesta xarxa en:
-Borsa de treball
-Caixa nacional de resistència
-Servei d'assessorament gratuït
-Xarxa Solidària
4-Propostes de la COS per combatre la crisi.
-Augmentar els impostos directes sobre les rendes més elevades,i l'impost al Patrimoni.
-Recuperar els diners que els empresaris i patrons dels PPCC tenen en paraisos fiscal
-Recuperar la inversió pública feta en les grans transnacionals presents als PPCC,com seat,nissan,ford o Telefònica.
-Recuperar i redistribuïr els enormes beneficis de la patronal (segons l'OCDE des del 1996 fins el 2006 van crèixer un 73%,mentre els costos laborals ho feien un 3,7%)
-Tancar les ETT i converitr-les en oficines de recerca i assessorament laboral públiques.
-Augmentar el Salari Mínim Interprofessional fins els 1200 euros
-Tota pensiò ha de ser assimilada amb el Salari Mínim Interprofessional
-Prestació d'atur indefinit de 1200 euros pels i les aturades
-Prohibir els acomiadaments i els Expedients de Regulació d'Ocupació en totes les empreses que durant els últims anys hagen tingut beneficis.
-Permetre la socialització mitjançant el cooperativisme d'aquelles empreses en fallida,per part dels i les seues treballadores.
-Recuperar la xarxa privada i de gestió mixta sanitària,incorporar-la a la sanitat pública i fer-la realment universal,gratuïta i de qualitat.
-Fer el mateix amb l'educació:derogant la LEC i frenar l'implantació del Pla Bolonya, i impulsar un sistema educatiu propi dels PPCC,públic,laïc,gratuït,popular,en català i de qualitat.
-S'han de crear borses municipals d'habitatge social a preu de cost i lloguers baixos per joves,estudiants,famílies treballadores,pensionistes,persones migrades,etc
Per últim només vull dir que vivirem uns anys súmament importants,on ens juguem avançar cap a la justícial social donant el cop de gràcia a un capitalisme liberal moribund,o tornar al segle XIX si el capitalisme moribund pot aixecar-se i imposar les seues condicions al conjunt de la població mitjançant més privatitzacions,menys drets socials,menys drets laborals, la directiva de les 65 hores o la directiva del retorn.
Estem davant d'un monstre moribund,i és la nostra responsabilitat crear solidaritat obrera que passe a l'atac i destruisca l'opressió de l'home per l'home i d'una nació per un altra.
martes, 21 de abril de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario