Sectaris?

L'altre dia parlava amb la mea parella d'un tema prou recurrent,i tot i que em sap greu,te raó.
Els independentistes som un poc sectaris. M'explique:

Sempre diem,i actuem, pensant en l'avanç del poble català,en l'àmbit social i nacional,és clar. Però de vegades perdem el nord,i practiquem una mena de despotisme il.lustrat,però reduït a la banalització absoluta: el vestir,la música,el bar.
Ens afanyem a posar noms grandil.loqüents als espais "alliberats": Casal Popular,Centre Alliberat,etc però en la pràctica malauradament molts d'aquests centres acaben actuant com sedes socials,o simples bars d'amics. No vull atacar,ni molt menys,tots els Centres Socials Autogestionats,Casals Populars,etc Can Vies és un bon exemple de Centre Social molt ben "administrat". Però vaig molt més enllà.
Sembla que per a ser independentista hi hagi que dur pantalons Adidas,o arracades,o escoltar obrint nas i inadaptats (jo cumplisc prou dels requisits que estic escrivint irònicament) i quan entra algú a un dels nostres "bars del rotllo","casal popular" o el nom que vulgueu que no s'ajusta a certa estètica que hem predeterminat que és "indepe",ja el o la mirem amb recel. Jo també ho faig.
També m'ho han fet.
Sí,ja sé que hem de vigilar contra els secretes,que estàn arreu,i n'hi han cinquanta exemples,però de vegades som tant recelosos que espantem a la gent. Gent que podria entrar a fer-se una servessa i buscar un poc d'informació se l'espanta amb dues mirades fosques.

El problema és que quan tenim un espai per nosaltres ens volem sentir plenament agust,i això vol dir posar la nostra música favorita (altre dia parlaré de la música "del rotllo"),volem que no hi hagi ningú "sospitós",volem cridar ben fort el que se'ns passe pel cap,i per complir aquests requisists no pot haber-hi gent "de fora".
Així doncs,ens hem anant tancant,i això encara ens malforma més; acabem pensant que la colla que be al nostre "espai" és la realitat,i acabem predicant als conversos,quan el que hauriem de fer és obrir les portes,i en lloc de deixar que la gent entre,hauriem d'eixir nosaltres!
Fem tots els actes al carrer! no ens tanquem en el casal,en el bar o en CSO!
Anem a les places,anem als mercats! És més dur,però obtindrem més coses de les que ens pensem; nous simpatitzants,normalitzar la nostra presència i de tant en tant una mostra de suport inesperada que ens portarà més força per continuar la lluita.

I donarem una imatge molt més oberta del que és l'independentisme combatiu!
Com deien els kortatu:
"A LA CALLE! A MOSTRARNOS A CUERPO QUE YA ES HORA"!