Després

Amb llàgrimes als ulls ens acomiadarem del Comandant,el seu cor deixà de batre i el món es tornà més fosc.
Tres trets acabaren amb la seva vida,i un exemple de dignitat i força naixia. La sola imatge d'aquell guerriller latino-americà ens suggereix orgull,lluita,coratge,determinació,valor,i el més important: Amor.
Amor pels desheretats,amor pels nens miners,per les dones vexades i maltractades. Amor pels pobles oprimits i subjugats a un imperialisme que en els seus allargats braços de guerra manté un sistema econòmic basat en l'explotació de l'home per l'home.

Després d'aquell 9 d'Octubre de 1967 la nit va caure sobre l'Amèrica Llatina,i en aquella nit sense estels van caure Victor Jara,Salvador Allende, i centenars d'àngels llençats des d'avions i helicòpters,obrers,miners, i estudiants.

Hem de sentir cada mort,cada violació,cada acte d'injustícia al nostre cor com si passara al costat de casa nostra,tot i que passe a milers de kilòmetres. Només l'amor a la humanitat i el desig de la seua plena llibertat ens poden moure si de veritat volem que aquesta humanitat auto-destructiva deixe el camí tortuós que fa segles que dura i caminem una senda on cap ésser humà haja de patir per l'acció d'un altre.

L'odi ens pot guiar de vegades,però l'amor sempre ens mourà. I ens mou per que tot acte revolucionari és un acte de generositat,d'altruisme,és un acte d'orgull i re-fermament en els ideals en que creiem; que persones lliures crearan una societat lliure, i tota pressió i repressió serà abolida per sempre més.
L'exemple internacionalista dels Brigades Internacionals a la Guerra del 36 o els guerrillers i soldats cubans a Bolívia i Angola ens ha deixat clar que mai no serem lliures si cap altre poble és oprimit pel capitalisme.

Hui,igual que fa quaranta anys,l'humanitat continua vivint una batalla contra sí mateixa,i hui igual que fa quaranta anys cal la solidaritat de totes i tots per vèncer la bèstia del capitalisme.

Sols el poble salva al poble.