Apologia del terrorisme per internet????

Bé,la "democràcia" espanyola ens torna a sorpendre una vegada més.Malauradament mai no ens sorprenen amb decissions com perseguir els empresaris explotadors,investigar la falta de mesures de seguretat als llocs de treball,inspeccionar els contes bancaris de la monarquia,etc
No,això potser pasaria si algú en l'entramat judicial espanyol s'apartara una línea del seu principal ordre d'actuació: Reprimir als disidents.
Hui ens ha sorprés que la Guàrdia Civil,eixe magnífic cos de repressió,ha arrestat a un ciutadà basc pel delicte d'apologia del terrorisme (segons les seves lleis).Però el passat dimarts un ciutadà sevillà també fou detingut acusat d'incomplir la dita llei.
Ací n'hi han dues coses que fan veritable por:
1-Un pot estar d'acord o no amb la lluita armada,amb la línea d'actuació d'ETA,amb les lleis estatals o el que siga,però com es pot fer d'un posicionament moral (el rebuig a ETA) una llei?
És de bojos que et puguen detindre per que en un fòrum,un blog,o simplement deixant un comentari en una pàgina qualsevol dubtes d'aquesta llei,de la legitimitat de l'Estat espanyol o el que siga.
Llibertat d'expressió diuen? Si no fora tan trist seria graciós.El Gran Germà ens vigila,i malauradament no és només a la Xina,Cuba o Corea del Nord (els tres malos de la pel.lícula pels EUA i els governs capitalistes en general). El Gran Germà viu,i millor que mai,als estats capitalistes occidentals. Ens venen la idea de la democràcia,la llibertat d'expressió,però et dicten qué pots dir i opinar.

2-Si ho penses bé,la militància o la simple dissidència són coses que en aquests dies et pot ixir cara.Si cremes una fotografia del borbó vas a judici,si et manifestes per la independència corres el perill de que qualsevol excusa siga utilitzada per carregar i detindre al màxim de llei. Si fas un acte de suport a companys repressaliats tindràs a la policia vigilan-te com si fores el màxim enemic de la ciutat,i així cada acció del poble conscienciat sol tindre una ràpida resposta violenta i repressiav de l'Estat.
Però ja la por se t'agafa de veritat al cos quan t'adones que els cossos de repressió llegeixen fòrums,blogs i correus electrònics buscant el menor indici de transgressió a les seves lleis per a començar la cacera de bruixes.
Demà mateix podria tindre una denúncia per injúries al rei,apologia del terrorisme o qualsevol bajanada que ells anomenen lleis espanyoles.

Maleïda siga aquesta suposada democràcia que ens fica la por fins aquest extrem.Ja no estem segurs ni darrere d'una pantalla,conversant o debatint.A la nostra mateixa casa hem de començar a tèmer el que diem.
Però supose que la nostra primera victòria és continuar parlant,debatint,treballant,conscienciant,expandint el projecte rupturista.

Aixó sí,amb aquestes actuacions,l'Estat capitalista espanyol ens ajuda a mostrar a tota aquella que ho vullga veure la seva veritable cara.
Repressors,feixistes i profundament antidemòcrates.

Recordem sempre la vella consigna:
TERRORISTA QUI?
DEMOCRÀCIA ON?

La Naqba.La Catàstrofe.

Ací vos deixe un escrit publicat a lafabrica.cat en commemoració de la Naqba,la catàstrofe pel poble palestí.Espere que vos semble interessant,i ens ajude a entendre millor el disvarat de la fundació de l'Estat d'Israel.
Salut a totes!


El 20 de març de 1941, Yosef Weitz, del Fons Nacional Jueu (JNF) escrigué "La completa evacuació del país dels seus altres habitants i lliurar-lo tot al poble jueu és la resposta".



En aquell dia de 1948, uns dos mesos abans que comencés tècnicament la primer "guerra àrab-israeliana", els 1125 habitants del poble palestí de Umm Khalid fugiren d'una operació militar del Hagannah. Com els seus germans de més de 500 poblacions, creien que podrien tornar a casa seva al cap d'unes setmanes, després que acabessin els combats i noves fronteres polítiques fossin o no demarcades.




No fou així, per contra, més de sis milions de palestins segueixen refugiats avui, alguns en camps de refugiats no gaire lluny de les seves ciutats originals, altres establerts en comunitats a Europa o als Estats Units, tots tenen prohibit el seu retorn a la seva terra per una raó: no són jueus.




El desig de Yosef Weitz va ser garantit. En el meu nom, i en el nom dels jueus de tot el món, una població nadiua fou gairebé completament expulsada. Els noms dels pobles foren esborrats del mapa, les cases demolides, i nous boscos plantats a les seves terres. En àrab, això ha rebut el nom de Naqba, o catàstrofe. A Israel s'anomena "Independència".




El mes passat vaig anar amb un home d'Umm al-Famm (una localitat palestina a Israel) cap al seu poble original de Lajun, només a uns pocs quilòmetres. La terra d'Adnan és un bosc del JNF que "pertany" al Kibbutz Megiddo.




Mentre caminàvem pel camí de pedres ell assenyalava llocs als dos costats de la carretera, anomenant les famílies que vivien allí: Mahamid, Mahajne, Jabrin. La terra allà no és de natura pedregosa; les pedres per on caminàvem són les restes de les cases destruïdes. Adnan només tenia sis anys quan les bales del Hagannah xiularen sobre el seu cap i ell i la seva família fugiren. Però ell se'n recorda. Quan ens aturem al lloc de la seva casa destruïda diu de sobte: "benvinguda a casa meva".




Adnan és ciutadà d'israel, encara que la seva terra li fou robada, a ell el van lliurar a un cos que el rebutja i no el deixa viure-hi. Com a jueva americana, jo puc traslladar-me a Lajun/Megiddo demà mateix, obtenir plens drets de ciutadania i viure a la terra que la família d'Adnan va tenir i treballar durant segles. Adnan, que viu només uns minuts enllà, té prohibit de fer-ho.




Quan ens apropem al 60 aniversari de l'estat d'Israel, el 60 aniversari de la Naqba, hem de recordar Adnan, recordar els habitants d'Umm Khalid. Hem de recordar els més de sis milions de persones que foren privades dels seus drets humans durant 60 anys, i nosaltres, jueus amb una història d'opressió i una tradició de justícia social, treballar pel dret del poble nadiu a tornar a la seva terra. Aquesta ñes la nostra única esperança per a una veritable pau i seguretat a la regió.


Hannah Mermelstein.

-------------


*Hannah Mermelstein és cofundadora de Birthright Unplugged (http://www.birthrightunplugged.org/), organització que intenta mostrar la realitat de l'opressió palestina als jueus americans, viu entre Boston, Filadèlfia i Ramallah. Aquest text fou publicat a The Jewish Advocate l'abril de 2008, i reproduït a The Electronic Intifada aquest mes de maig i ha estat traduït al català per La Fàbrica.

LLIBERTAT FRANKI !!!

Us remetem el comunicat que hem rebut de les companyes de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa.

Us recordem que estigueu atentes a les convocatòries i en especial, que el dia 10 de maig, a les sis de la tarda, ens trobem totes a la plaça Universitat de Barcelona.
Llibertat Franki de Terrassa!

Comunicat del col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa



Traslladen en Franki a la presó Brians 2

Aquest migdia se'ns ha comunicat el trasllat del nostre veí, company i amic Franki.
Ha estat traslladat de la presó Model de Barcelona a la presó de Brians 2, a Martorell.
El col·lectiu de suport Solidaritat Antirepressiva de Terrassa veu en el moviment realitzat avui la voluntat de la Generalitat de Catalunya de desatendre la petició de revisió immediata del cas.
Considerem que hem pogut acreditar davant de totes aquelles persones, periodistes, juristes, institucions, etc, que han volgut, i amb el simple escrit de la sentència que condemna en Franki a dos anys i set mesos de presó, com ens trobem, avui en dia, entrat el segle XXI, davant d'un claríssim cas de repressió política que només pot entendre's en el context de la lluita social, veïnal, sindical i política de la ciutat de Terrassa i de tota la comarca del Vallès Occidental.
Ho sabem i ho hem pogut demostrar!
Ells ho saben i els ho hem demostrat!

Hem evidenciat que els diferents càrrecs que porten en Franki a la presó no han pogut ser imputats perquè els mateixos agents de la policia local neguen haver-lo identificat en aquella ja llunyana cercavila popular en contra de la bandera espanyola.
Hem acreditat el caràcter polític de tot el procés, la falsedat i la hipocresia dels estaments judicials que en cap cas motiven les diferents negatives als recursos presentats,
I finalment, hem constatat, una vegada més, com la jutgessa del Jutjat Penal núm. 2 de Terrassa, amb la complicitat dels Mossos d'Esquadra, executen de manera bruta i traïdora l'ordre de presó sense comunicar-ho a les parts.
Per un drap espanyol, amb l'impuls inicial de l'Ajuntament de Terrassa, un antic fiscal militar, de coneguda ideologia feixista, es treu de la màniga la sentència que avui ens allunya el Franki de la seva Terrassa, dels seus companys i de la seva família.
Nosaltres no podem dir cap altra cosa que les mobilitzacions seguiran i seguiran... Perquè en Franki, des de dins de la presó continua lluitant també pel món més just que ens neguen, perquè en Franki fora al carrer, abans d'ahir i passat demà, mai s'ha deixat arronsar per cap amenaça judicial ni policial.

Nosaltres, amb en Franki, amb un company privat de llibertat, proclamem ben alt, que el que no ens han tret encara, ara ni mai, és la dignitat.
Per la llibertat d'en Franki, un sol crit, arreu dels Països Catalans:
Llibertat Presos i preses polítiques!
Franki de Terrassa, et volem a casa!


Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
29 d?abril de 2008

24 d'Abril,Debat: Socialisme i alliberament nacional.

Vos esperem a totes i tots!

Sectaris?

L'altre dia parlava amb la mea parella d'un tema prou recurrent,i tot i que em sap greu,te raó.
Els independentistes som un poc sectaris. M'explique:

Sempre diem,i actuem, pensant en l'avanç del poble català,en l'àmbit social i nacional,és clar. Però de vegades perdem el nord,i practiquem una mena de despotisme il.lustrat,però reduït a la banalització absoluta: el vestir,la música,el bar.
Ens afanyem a posar noms grandil.loqüents als espais "alliberats": Casal Popular,Centre Alliberat,etc però en la pràctica malauradament molts d'aquests centres acaben actuant com sedes socials,o simples bars d'amics. No vull atacar,ni molt menys,tots els Centres Socials Autogestionats,Casals Populars,etc Can Vies és un bon exemple de Centre Social molt ben "administrat". Però vaig molt més enllà.
Sembla que per a ser independentista hi hagi que dur pantalons Adidas,o arracades,o escoltar obrint nas i inadaptats (jo cumplisc prou dels requisits que estic escrivint irònicament) i quan entra algú a un dels nostres "bars del rotllo","casal popular" o el nom que vulgueu que no s'ajusta a certa estètica que hem predeterminat que és "indepe",ja el o la mirem amb recel. Jo també ho faig.
També m'ho han fet.
Sí,ja sé que hem de vigilar contra els secretes,que estàn arreu,i n'hi han cinquanta exemples,però de vegades som tant recelosos que espantem a la gent. Gent que podria entrar a fer-se una servessa i buscar un poc d'informació se l'espanta amb dues mirades fosques.

El problema és que quan tenim un espai per nosaltres ens volem sentir plenament agust,i això vol dir posar la nostra música favorita (altre dia parlaré de la música "del rotllo"),volem que no hi hagi ningú "sospitós",volem cridar ben fort el que se'ns passe pel cap,i per complir aquests requisists no pot haber-hi gent "de fora".
Així doncs,ens hem anant tancant,i això encara ens malforma més; acabem pensant que la colla que be al nostre "espai" és la realitat,i acabem predicant als conversos,quan el que hauriem de fer és obrir les portes,i en lloc de deixar que la gent entre,hauriem d'eixir nosaltres!
Fem tots els actes al carrer! no ens tanquem en el casal,en el bar o en CSO!
Anem a les places,anem als mercats! És més dur,però obtindrem més coses de les que ens pensem; nous simpatitzants,normalitzar la nostra presència i de tant en tant una mostra de suport inesperada que ens portarà més força per continuar la lluita.

I donarem una imatge molt més oberta del que és l'independentisme combatiu!
Com deien els kortatu:
"A LA CALLE! A MOSTRARNOS A CUERPO QUE YA ES HORA"!

15 Anys sense Guillem.

Prec a l'Ajuntament d'Elx: 15 anys sense Guillem
L'11 d'Abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista i militant de Maulets, moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos.Hui, quan es compleixen 15 anys del seu assassinat, l'assemblea de Maulets d'Elx hem presentat un prec a l'Ajuntament per demanar al consistori que atorgue el nom d'un carrer a Guillem Agulló.

Fins a 12 col·lectius, partits polítics i sindicats d'Elx ja han donat suport a aquesta inciativa:
Esquerra Unida
Esquerra Republicana
Mup - Republicans
Plataforma Ciutadans per la República
Agrupació antibloqueig del poble cubà d'Elx
Carrers del món - Drets Humans
Casal Jaume I d'Elx
PCE (m-l)
JCE (m-l)
Col·lectiu Juvenil Revolució
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Sindicat d'Estudiants Independent (SEI)

Entre totes, mantindrem viu a la memòria el record del nostre company, i li retrem el millor homenatge possible: la lluita, constant i diària, per acabar amb el feixisme i l'estat còmplice que el sustenta i promou.
Que el jovent d'Elx no oblide a Guillem, i que el nostre poble mai perdone els seus botxins
11 d'Abril de 2008Elx, Baix Vinalopó


GUILLEM AGULLÓ, LA LLUITA CONTINUANI OBLIT, NI PERDÓ!
15 anys són molts anys. Són massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremeiable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el món que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells són les veritables víctimes d'aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres els oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.
Maleïda aquella data fosca d'abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d'espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d'un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.
Avui, 15 anys després, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d'estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai no el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d' assassinats i represaliats pel franquisme i post franquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d'altres invisibles per institucions i governs.La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys. Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d'emancipació i solidaritat, de defensa d'una terra, d'un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals pel sistema com són España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan "inofensius" com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d'odi i violència.No podem perdonar. No hem d'oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.Tant de bo Guillem poguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre món totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l'alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d'aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.
Convocatòries, accions, notícies i manifestos per Guillem Agulló: http://www.maulets.org/guillem.php

TIBET,XINA,BARCELONA' 92 i LA OPERACIÓN GARZÓN

Fa molts dies que m'ho mire i encara no sé ben be que pensar.Llegisc diaris,blogs,articles d'ací i d'allà,i no acabe de posicionar-me.
Supose que el més asient seria això de "A Déu el que és de Déu,i al César el que és del César".
És innegable que Xina ocupa i repimeix el Tíbet,i això és un acte que cap independentista,i menys un de socialista pot contemplar com si rés, però també és cert que el Dalai Lama,que mass-media ens el volen fer empassar com l'abanderat de la pau,la justícia i l'amor, quan tots sabem d'on i per a qué treu els diners (no parlarem ara dels seus amics nazis...) representa una societat de castes,on el camperolat vivia en condicions molt pitjors a les actuals,representa un ordre absurd on els monjos es situaven per sobre dels camperols forçant-los a la incultura, a l'obscurantisme,a la misèria i a la submissió.
D'aquesta història no en treurem cap heroi. Aquest enfrontament m'ho mire,si em perdoneu la frivolitat,com un partit R.Madrid-Espanyol: amb curiositat però sense gens de simpatia per cap dels dos.
Així doncs,ja vos he resumit les meves escases opinions al respecte,però el que m'indigna és el tractament que fan els mitjans de comunicació de l'enfrontament entre ambdós països,i la campanya "FREE TIBET".

Pimer m'indigna el fet de que paren atemció a una nació sense Estat en concret i obliden (no ho obliden,ho amaguen) la resta de pobles que lluiten pel mateix que els tibetans.
Si ens dedicaren una dècima part del temps i bones paraules que dediquen als tibetans als corsos,bascos,bretons,irlandesos,gallecs,sards,saharauis,amazigs,o a nosaltres mateixos,els catalans,molta gent s'espantaria,o protestaria.

I el que més m'indigna, el que em fa cridar-li a la pantalla del televisor és la hipocresia envers els Drets Humans a la Xina,i la seva "repressió" contra els manifestants i activistes de la campanya "Free Tibet"
És possible que aquesta gent (els mass-media) no sàpiga que fou la "Operació Garzón"? No tenen imatges d'arxiu de les protestes de l'estiu del 92 a tots els PPCC dins la campanya "Freedom for Catalonia"? No tenne cap informe o dossier al voltant de les denúncies posades pels militants independentistes catalans per maltractaments a les casernes de la Guàrdia Civil? No tenen la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg on culpava a l'estat espanyol de no haver investigat i castigat als culpables de les tortures?
O és que això no va ocurrir mai i és un invent de "l'imaginari" independentista?
saben que sí van pasar aquestes coses,saben que es va detindre gent massivament per la seva militància política. Sabem que sota l'excusa de l'amenaça "terrorista" de Terra lliure van lliurar una guerra frontal,oberta,però molt i molt bruta contra l'independentisme català.

Sabem que ho saben.I això ens ha de fer més forts,per combatre les seves mentides i les seves hipocresies.
I ells,sense saber-ho,ens estàn refrescant la memòria,i sempre que ixca el tema del Tibet,Xina i els JJOO,jo continuaré contant a qui no ho sàpiga que fou l'operació Garzón,que va passar a les casernes de la Guàrdia Civil i com de brut és aquest estat que s'ompli la boca de pau,democràcia i llibertat d'expressió,però exerceix una repressió silenciada,eficaç,dura i assassina contra tota mostra de rebel.lia i disidència.
Així doncs,lluitem per recodar a tothom l'estiu del 92 als Països Catalans,i els complices,que callen.

Sensepalmeres...